Terror transcontinental

Tunísia

Els quatre atacs del divendres de Ramadà a  Tunísia, Somàlia, Kuwait i França han sortit de la mateixa organització? A qui beneficien? Què pretenen? Hem de mirar de comprendre què volen silenciar aquests atemptats…

Les cròniques periodístiques ho expliquen amb abundància de: el milicians de l’Estat islàmic que ataquen els turistes a la platja de la preciosa i històrica Susa, provocant 38 morts; els seus col·legues que, a Kuwait, assalten un lloc de culte xiïta, ocasionant 27 morts; l’estrany atac de Lió, on  un solitari  autor cerca de sabotejar les instal·lacions industrials decapitant el propietari de l’empresa per a la qual treballava, la Air Products de Saint-Quintin-Fallavier… I, si volem, podem posar també al paquet l’atac kamikaze dels al-Shabab a Somàlia, que assalten una caserna de la força d’interposició de la Unió Africana, amb al menys 30 morts. I encara més, el diari britànic Sun revela que s’ha desbaratat un atemptat a Londres. A Roma, en canvi, sembla que s’ha detingut, a Fiumicino, un paquistanès que podria tenir relació amb l’atemptat contra el mercat de Peshawar, del 2009. Continue reading

Fem les paus amb la terra

Earth. Fotografia de Geralt

Earth. Fotografia de Geralt

El Papa Francesc, amb la nova carta encíclica Laudato si’ (Lloat sigueu), s’adreça no només als creients sinó a tots els homes de bona voluntat. Presentem una aportació del delegat del Sagrat Convent d’Assís per a la Justícia, Pau i Custòdia del creat.

Sí, realment cal que els homes “facin les paus amb la Terra”, que la humanitat faci les pau amb el planeta on viu, perquè, des de fa massa temps, sembla que l’home hagi declarat la guerra a la Terra! Analitzant els fenòmens naturals que s’estan produint, es té la impressió que, efectivament, molts homes estan en guerra amb el planeta. I ja resulta evident que la causa primera d’aquests fenòmens sembla que hagi estat provocada per l’home mateix. Una guerra injusta i autodestructiva: efectivament, l’home la combat contra ell mateix i contra la “casa” on habita! Una guerra combatuda pels “pares”, és a dir, per una generació egoista que no reconeix tenir “fills”, les noves generacions a les quals hauria de garantir una casa en un futur habitable! Continue reading

Un mes de Ramadà

prayAvui comença el període de dejuni per als musulmans. És el novè mes de l’any i és un període molt important pel caràcter sagrat que el dejuni té en la vida dels fidels.

L’observança del dejuni és el quart dels cinc pilars de la fe islàmica. A partir d’avui, els musulmans estan obligats a abstenir-se de prendre qualsevol tipus d’aliment i líquid des de l’alba fins a la posta del sol. Si aquesta pràctica ja és difícil per si mateixa, s’hi torna encara més quan el mes de dejuni cau en estiu com en els últims anys, i especialment en els països europeus en què, amb l’adopció de l’horari d’estiu, l’hora de menjar es retarda encara més.

Continue reading

Economia i família

treeL’Institut Nacional d’Estadística diu que el nombre de divorcis ha baixat un 6% aquesta última dècada.  Què ha passat?  Han millorat les relacions interpersonals? Disortadament no creiem que sigui aquesta la raó. Els experts relacionen la disminució dels divorcis amb la crisi. Separació equival a dues vivendes en lloc d’una i això complica les coses.  La família és fonamentalment un espai de relació, però també és una unitat econòmica. Abans, la família tradicional era fonamentalment això: una unitat econòmica. Això es veia molt clar en les famílies de la pagesia on la gent arreglava els matrimonis dels seus fills per tal d’assegurar i concentrar la propietat que sustentava la família. També ho feia l’aristocràcia amb l’obejctiu de concentrar patrimoni. En la formació d’aquests matrimonis, l’amor no era la força motora, ni tan sols la passió sexual, sinó purament l’interès econòmic. Continue reading

La tercera guerra mundial: xifres aclaparadores

tercera_guerraTot el planeta està amenaçat per conflictes: des de l’Amèrica central fins a l’Àfrica i des de l’Orient Mitjà fins al sud-est asiàtic. 180 mil víctimes el 2014. Augment de la violència i sofisticació de les armes. Algun petit signe d’esperança. L’informe de l’Institut Internacional d’estudis estratègics.

De tercera guerra mundial ja se’n va començar a parlar al final del segon conflicte. En els anys de la Guerra Freda es va estar a prop, vàries vegades, d’un nou enfrontament semblant al que havia acabat el 1945. I les diverses crisis dels anys seixanta (Cuba principalment) van portar la humanitat a un pas de la catàstrofe en varies ocasions. Continue reading

El “fals” tractat de lliure mercat

Transatlantic_Free_Trade_Area.svgHa estat 12 anys president de la UNESCO. Després ha presidit la Fundació cultura de pau.  Quan va presentar aquesta fundació, Federico Mayor Zaragoza, va fer una anàlisi i un diagnòstic  del món actual.  Ell ha vist de prop la complicitat dels poders fàctics econòmics amb el mal, amb la injustícia, amb la violència, amb la corrupció, amb maniobres brutes de malbaratament del cru en benefici de les grans potencies, que subornaven amb comissions els mandataris dels  països productors… i veiem, atònits, com aquests diners que surten de la injustícia i la corrupció, se’ns amaguen en paradisos fiscals que els tenim aquí mateix: Luxemburg, Ginebra, Liechtenstein, San  Marino, Gibraltar… ara Andorra sembla que està començant a fer les coses bé. Continue reading

Girona enamora

Girona florsNo sóc gironí de naixement. Ho sóc d’adopció. De fa anys, m’he deixat adoptar per una Girona que, certament, enamora. No és una relació gens difícil. L’encís de la “ciutat petita i delicada” que va glosar Jaume Ministral, ha estat capaç de seduir-me, com ho fa també amb “amics, coneguts i saludats” que deia en Josep Pla que, d’una manera o altra, la coneixen. Ara, a més, està de moda. Continue reading

Kibera i Mathari sobre la consciència

Slum Kibera (Kenya)

Slum Kibera (Kenya)

No se’n surt indemne d’una visita als “slums” (poblats de barraques) més grans del món. Al Congrés d’Economia de Comunió de Nairobi, a Kenya, es parla de fer empresa junts.

Ahir a la tarda vaig tenir l’oportunitat d’acostar-me a conèixer alguns amics que treballen en el camp de la solidaritat en dos dels poblats de barraques (slums) més grans del món, Kibera i Mathari, que avui dia són coneguts universalment. Mireu quin cinisme: hi ha operadors locals de turisme que han arribat a organitzar visites turístiques per a occidentals a aquestes dues nafres de la humanitat… Continue reading

A mi no me ofenden

xiuletSoy español. Madrileño, para más datos. Y creo que, en este caso, el ser madrileño, es un “agravante”.

¿Y qué? A mí no me ofenden por el hecho de que piten un himno. Aunque sea el mío. A mí me representan otras cosas.

“Curiosamente”, los que me conocen, de un lado y del otro, tienen buena relación conmigo. Y, si no la tienen, no es porque sientan que la división administrativa del mundo les separa de mí. Puede haber otros motivos, pero no ese. Y eso que soy español. Y madrileño. Continue reading

Entre l’índex de confiança en el mercat i la utopia

hands by stockpicCada quinze dies, a les pàgines d’economia dels diaris, es publica l’índex de confiança en els mercats. Aquest índex reflecteix la fidelitat del consumidor a les propostes del mercat. Si l’índex puja o baixa les borses ho reflecteixen pujant o baixant. Això demostra l’interès de les forces econòmiques en fidelitzar el consumidor. Segons Zygmunt Baumanun  aquesta pressió que els mercats fan sobre la societat ens ha deixat orfes d’utopies; ens ha deixat una societat aigualida, que només està pendent de tenir l’últim objecte de moda. Continue reading