Plorem amb Niça

1468569411Plorem amb Niça. Plorem per totes les persones que han perdut la vida, víctimes d’un terrible atemptat. Plorem per les persones que lluiten encara entre la vida i la mort, en un llit d’hospital, malferides per la violència incomprensible. Plorem pels seus familiars i amics, que senten en l’ànima el dolor més profund que un ésser humà pot experimentar. Plorem per la llarga llista que encapçala Abel i, dia rere dia, es va engruixint aquí i allà, per massa racons del planeta. Continue reading

Mala suerte o elegir ver lo positivo

bus-stop-384617__180Como electrosensible que soy, los viajes en transporte público son un desafío y una tortura tanto para mi salud física como mental.

A menudo me enfado mucho cuando llego y el transporte se va ya que el marcador que indica los tiempos de espera es un wifi y la mayoría de la gente que espera va con un móvil en la mano. Me siento mal, me enfado y me culpabilizo de mi mala suerte mientras espero el próximo transporte. Continue reading

Nens de papà terroristes

terroristes

Impressiona veure les imatges somrients, amb les armes a les mans, kufia blanca i vermella i vestits negres, de Nibras Islam, Mir Sabih Mubashsher, Rhoan Imtiaz i dels seus amics radicals, penjades vet-ho aquí, a les xarxes socials. Fotos tirades poc abans de perpetrar el vil atemptat que ha provocat 20 morts a la pastisseria artesana Holey a Dacca, Bangla Desh. Continue reading

Esquerdes, escletxes i clivelles

clivellaVivim en una societat esquerdada per tot arreu. I, és clar, hem de procurar no caure per alguna de les escletxes que clivellen la superfície que trepitgem dia rere dia. Globalitzats econòmicament, anorreats financerament, fragmentats socialment, políticament i culturalment. Convertits, com per art de màgia, en consumidors; maldem per continuar essent ciutadans. La convivència entre consumidors és molt més difícil que no ho seria entre ciutadans. I el teixit es clivella. Recosir-lo és un repte tant necessari com complex. Sargir un teixit, ni que sigui humà, és possible. Sargir un líquid és poc menys que impossible. Com es cohesiona una societat líquida? (manllevant l’expressió de Bauman). Continue reading

El cuidado de los ojos en verano

children-1160096_640Aproximadamente el 80% de nuestras percepciones sensitivas son visuales. La vista es probablemente el más precioso de los sentidos y quizás el mejor medio que tenemos para integrar el mundo exterior a nuestra conciencia. Basta una ligera alteración de cualquiera de las complejas estructuras del ojo para alterar esta facultad.

La luz solar intensa en situaciones normales no tan sólo molesta sino que también puede ocasionar daños. Una buena gafa de sol, debe llevar indiscutiblemente un filtro solar protector además de su función de mantenimiento de una buena agudeza visual. Continue reading

Brexit: els reptes del vot britànic

1466580927Ja hi som. Aquest dijous, els britànics aniran a les urnes per respondre, amb un sí o amb un no, a una pregunta clara: vols que Gran Bretanya segueixi sent membre de la Unió Europea?  

Una pregunta aparentment senzilla, que amaga múltiples reptes. El premier Cameron ha apostat al referèndum, amb la intenció d’alliberar-se del llast de la part euroescèptica del seu partit, una empipadora minoria interna. Amb el sí a la Unió Europea, Cameron s’ha jugat tot el seu pes polític i la seva credibilitat obtenint  concessions dels socis europeus (veure l’acord entre els 28 sobre les peticions britàniques) que ell esperava que garantirien una còmoda victòria del sí, una campanya referendària una mica menys turmentada de com ha estat. Continue reading

Conversa amb un missioner

coffee-beans-1414100_640Enraonar amb un missioner, i poder fer-ho sense presses, en un d’aquests pocs dies de descans que es prenen per veure la família, es sempre una autèntica lliçó de vida. Porta 40 anys a Hondures, i m’explica com veu la seva missió d’evangelitzar avui: com ja van dir fa anys els bisbes llatinoamericans a Puebla, hi ha una estreta relació entre promoció humana i evangelització.

“Enmig d’un entorn d’injustícia, d’explotació, de barbàrie i de misèria, com podem parlar d’un Déu que és amor?” –es preguntava-. Segons ell la fidelitat a l’evangeli comporta necessàriament que les persones puguin ser protagonistes del seu propi desenvolupament i conscients de la seva pròpia dignitat. Per a aquest missioner la finalitat última de l’Església no és forçar la conversió de la gent, sinó afavorir tot allò que generi el Regne de Deu. La conversió, si arriba, serà benvinguda, però sempre que es produeixi per decisió lliure de la persona. Continue reading

La vida negada a les víctimes d’Orlando

1465896030“Tenim el cor trencat per les víctimes d’Orlando”, diu el manifest a l’església catòlica de Saint Paul a Nova York. Damunt la bandera dels colors de l’arc iris que l’acompanya, els fidels hi han muntat una creu amb 49 espelmes enceses. És el nombre de joves llatinoamericans dels 19 als 40 anys, que han estat assassinats al Pulse Nigth club d’Orlando, un conegut local gay. Passat el gran rètol lila es llegeix: “Com a comunitat parroquial i com a LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transexuals) catòlics som solidaris amb tots aquells que han mort, amb els ferits i amb els qui han sobreviscut. Plorem amb les famílies i ens lamentem amb els amics, sense oblidar que tots hem estat creats a imatge de Déu i dignes del Seu Amor”. Continue reading

A reveure campió!

1465211126

“M’agradaria que em recordessin com un qui va prendre un parell de tasses d’amor i una cullerada de paciència; també una culleradeta de te de generositat, una pinta de gentilesa i hi va afegir un quart de somriure i un pessic de preocupació; desprès, va ben barrejar la seva voluntat amb la seva felicitat: tenia una fe indestructible que va afegir a tota la resta. Continue reading

De “Can Vies” al “Banc Expropiat”

IMG_4846Una noia jove amb dos fills petits, de tres i un any, és veïna del carrer Torrent de l’Olla de Gràcia, i es va trobar al mig d’un aldarull d’una extraordinària violència. Trencadissa de vidres, contenidors bolcats -alguns també incendiats-, motos per terra, corredisses, càrregues policials… La noia, que anava amb  els seus dos fills i temia especialment per la seva seguretat, va passar una angúnia de tal intensitat que es va sentir indisposada per una taquicàrdia i la va havre d’atendre una ambulància dels bombers. Continue reading