Estimar pot ser un art?

Multiverse by Leo Villareal (2005). Fotografia de Ján MorovicVa ésser un autèntic “best seller” a tot el món, traduït a moltíssims idiomes: un llibre d’Erich Fromm, amb un títol tan suggestiu com “L’art d’estimar“. Ja a les primeres pàgines llegim aquesta observació: “malgrat el profund anhel que tenim tots d’estimar i sentir-nos estimats, sembla que gastem moltes més energies, en aconseguir l’exit, el prestigi, el poder, els diners, i gastem molt poques energies en aprendre l’art d’estimar“. En el mateix llibre se’ns parla del poder terapèutic que té aquest binomi de l’estimar i el sentir-se estimat. Continue reading

Quin desenvolupament?

desenvolupamentEn una situa­ció de crisi com l’actual, no és estrany sentir veus que s’al­­cen reivindi­cant un major grau de desenvolupament per a tothom. Però, caldria preguntar-se, de quin desenvolupament parlem? Tot i que es pot associar el terme desenvolupament a les dinàmiques que assenyalen el nivell de benestar d’una societat i als paràmetres que permeten comparar-lo amb altres, sembla evident que estem davant un terme complex i multidisciplinar. Més d’un cop s’equipara desen­volupament a progrés, la qual cosa implica una visió reduccionista del terme i posa de relleu un predomini dels àmbits econòmics i tecnològics en la seva concepció. Continue reading

Del bon govern

joxeanDe la insatisfacció a la indignació. Per què  aquesta fractura entre institucions polítiques i ciutadans?

ENTREVISTA

La desconfiança i distanciament de la cosa pública per part de la societat podria estar indicant un ànim democràtic exigent, però també una profunda crisi de la relació entre les institucions i els ciutadans. Parlem amb Joxan Rekondo, ex alcalde d’Hernani i membre de Hamaikabat (H1!), partit polític actiu en el País Basc, el nom del qual significa «molts en un».
Continue reading

Sobre l’ètica pública

poma_podridapoma_podridaFa molts anys, quan passàvem per davant d’una gran instal·lació industrial, un fill meu que aleshores tenia 5 anys, em va dir: “Papa, això què és?”.

- “És una petroquímica”, li vaig respondre

- “I una petroquímica què és?” – em diu.

Simplificant li responc que s’hi fa gasolina i gasoil per a cotxes i camions. I ell, en observar aquell conjunt de dipòsits, tubs, xemeneies, fums i flames, em fa una pregunta desconcertant: “Papa, això què és… molt bonic o molt lleig?“. Continue reading

Escollir l’actitud davant la crisi i el sofriment social

actitud_sofriment

En Xavier està a l’atur des de fa anys; en té menys de 40 i porta el suficient  temps sense treballar per a no cobrar res. Un dia va decidir demanar alguna moneda a qui trobés pel carrer. Quedar-se sense feina algunes vegades vol dir quedar-se parat, deixar de buscar, perdre  l’esperança. El primer cop que es creuà en el meu camí, em vaig deturar a parlar amb ell. Vaig saber el seu nom i la seva situació en un minut, i en adonar-me que realment no tenia res el vaig ajudar amb el què duia a la butxaca, però també vaig tractar de crear una relació amb ell. Continue reading

Tinguem la festa en pau

castellEn un exercici de diàleg entre ells, els autors d’aquestes col·laboracions ofereixen les seves reflexions a propòsit del “tema catalán”. Ho publiquem aquí en castellà, tal i com va ser escrit per a la revista Ciudad Nueva pensant en lectors no catalanoparlants.

El desencuentro

«Pero, por favor, no os pongáis a hablar en catalán. Tengamos la fiesta en paz». Eso le dijeron a un amigo mío unos familiares de fuera de Cataluña cuando les comunicó que la boda se celebraría en Barcelona. No deja de ser una anécdota, pero tampoco es infrecuente.

¿Por qué sigue pasando? No obstante la constitución consagre desde hace 35 años la tutela y promoción de todas la lenguas del Reino de España, aún hay quienes –sin duda de buena fe– perciben como una provocación que hablemos en catalán entre nosotros cuando hay otros alrededor que no lo hablan. Y si me pongo en la piel de mi amigo, veo claramente que la provocación la hace quien –también de buena fe– te pide que no hables tu idioma con tu gente cuando él vaya a tu casa. Continue reading

El sa realisme del Sínode

sinode_cintoEl Sínode dels Bisbes d’enguany sobre la família, més enllà de les consideracions i les reflexions específiques sobre la institució familiar i les diverses problemàtiques que hi estan relacionades, ha enviat a l’Església sencera un missatge clar, tant per la seva dinàmica de treball com pels seus continguts. No és bo que una certa por d’aigualir la proposta cristiana ens faci ignorar la realitat concreta on l’Evangeli és anunciat. Només a partir de la situació real de les persones i les societats, sovint amb nombroses ferides i contradiccions, es pot obrir camí gradualment la veritat alliberadora i alhora exigent que comporta la visió cristiana de la persona humana i de la seva història. Continue reading

Beatificació de Pau VI i clausura del sínode sobre la família: no és una coincidència.

Sínode_familia_2014Sol·licitud,  misericòrdia, atenció a tots: aquest és el sentit de la marxa.

Pau VIè somereia molt poc. Va ser el papa del dubte, de la confrontació amb un món canviant; el papa de la ciclòpia obra conciliar. Per això no va ser tan popular com ho van ser els seus successors. Penso que, no per res, el seu recorregut cap a la beatificació no ha estat fàcil. Però avui, finalment, es beatificat, justament a la conclusió d’un sínode extraordinàriament important per a la Església catòlica. Continue reading

Maneres d’entendre la vida

renato_pedragosa_maneres_enendre_vidaUna dita popular molt ocurrent i simpàtica diu: “Cadascú és com cadascú i té les seves cadascunades. D’una forma clara i senzilla ve a dir-nos, que som com som, i que no es fàcil canviar. Tots som diferents i no hi ha dues persones iguals. I és que, si ens ho mirem amb una certa distància, veurem que hi ha diferents maneres d’entendre la vida. Continue reading