Qui ens mana?

monedesEl temps passa. Fa 85 anys de la depressió econòmica dels 30. Lord Keynes, va fer una predicció. Va dir que arribaria el dia que tothom seria ric. La profecia no s’ha acomplert… Sí, és cert que alguns s’han enriquit, però no pas tots, ni de bon tros. la majoria sobreviu amb més pena que glòria. La recepta que donava Keynes per sortir de la crisi era demolidora i inhumana; usar com eines motores del progrés, l’egoisme, l’avarícia, l’usura, i la desconfiança. Jo no sé si Keynes era prou conscient que amb aquestes actituds uns s’enriquien i uns altres s’arruïnaven. Però és que els pensadors de la il·lustració a vegades ja diuen coses humanament inacceptables. Continue reading

Fets per dialogar

dialogueEls beneficis d’estar oberts a qui veu les coses de manera diferent.

A l’antiga Grècia, el filòsof Sòcrates practicava una mena de diàleg interior, ja que ell mirava de comprendre la veritat de la vida i els valors que nosaltres hauríem de viure. Amb raó, ponderava les diferents idees i perspectives i qüestionava la validesa dels diferents arguments a favor i en contra d’allò que estava considerant. En la seva relació amb els estudiants, ell tractava, precisament, no de ensenyar-los el que ell pensava de les coses; els formulava preguntes i obtenia les respostes a través del diàleg, amb l’objectiu d’ajudar-los a examinar els seus propis diàlegs interiors i així trobar la veritat. En aquest respecte, Sòcrates sempre estava en diàleg, dins d’ell i amb els altres. Continue reading

Destruir el passat

arqueologiaHe tingut curiositat per conèixer les causes que poden impulsar l’Estat Islàmic a la destrucció de les restes d’un important jaciment arqueològic. Vist des de la meva perspectiva, se’m fa gairebé impossible comprendre la utilitat de voler esborrar els rastres d’una civilització que va viure fa més de 3.000 anys. Bé, ho entengui o no, això ha succeït a Nimrud, a 30 quilòmetres de la ciutat de Mossul, al nord de l’Irak, a l’est del riu Tigris, a gairebé 400 quilòmetres de Bagdad, la capital. Continue reading

Masculí i singular

masculiNo sóc historiador. Encara més, haig de confessar que era un pèssim estudiant d’història. A la meva època, estudiar història consistia en aprendre’s unes llistes inacabables de dates, reis i personatges importants que marcaven, per bé o per mal, l’esdevenidor de la història. Guerres, conflictes, batalles, descobriments, conquestes, colonitzacions, creuades, invasions, dominadors i dominats, vencedors i vençuts. Moltes esbatussades, una tendència a resoldre els conflictes a plantofades. Es veu que des de l’època dels germans Caín i Abel – tots dos mascles, per cert – la humanitat té aquest caram de costum. Molta violència i poques opcions en els llibres d’història al progrés civilitzat. Continue reading

La dona segons Francesc

Vatican PopeUna de les pedretes més importants de l’allau que el papa Francesc ha desencadenat per posar novament l’Església en camí, és el tema de la dona. Enquadrada en l’atmosfera realista d’alegria que impregna tot el document de la seva exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, dos breus paràgrafs numerats 103 i 104, tenen un ampli respir.

M’han colpit dos aspectes fonamentals. En primer lloc, connectar el paper de la dona a l’Església al d’una revolucionària lectura de la distinció entre funció i poder del sacerdoci ministerial. Que el sacerdoci fos un servei, això ja se sabia, però que això no suposés el poder de consagrar, d’ensenyar, de perdonar, és nou de debò. «La funció del sacerdoci ministerial –escriu Francesc– està ordenada totalment a la santedat dels membres del Cos místic de Crist. La seva clau i el seu eix no són el poder entès com a domini, sinó la potestat d’administrar el sagrament de l’Eucaristia» (La joia de l’Evangeli, 104). Continue reading

La dissidència

pesolAl llarg de la història de la humanitat aquelles persones que han desitjat un món millor, un món més just, sovint han tingut greus problemes amb els poders establerts. I això ha passat en diferents àmbits. El de l’economia, el de la política, el de les religions i fins i tot en l’àmbit de les ciències.

Aquestes persones han estat vistes com uns trencadors de l’ordre. En el cas de l’economia són vistos com uns utòpics; en la política com uns subversius; en les religions com uns heretges; en les ciències com uns incompetents

Continue reading

Motivació o sacrifici

escombrarCom encarem la vida depèn d’un mateix

Li preguntaren a un escombriaire «i tu, a què et dediques?» «A escombrar…»  contestà malhumorat per haver-li recordat que n’era de lamentable la seva feina. Al seu company, li feren li mateixa pregunta, i tanmateix ell contestà «jo m’encarrego que els meus carrers siguin els més nets de la ciutat». En parlar, els seus ulls expressaren que la seva rutina tenia sentit, i encara que l’esforç de la dura feina d’escombriaire era exactament el mateix per als dos, per a aquest últim això no suposava un sacrifici ni una penalitat… Continue reading

Tres punts formen un únic pla

mppu-fraternidad-libertad-igualdadAquesta senzilla afirmació és la primera que vaig aprendre quan vaig començar els meus estudis de descriptiva. En un primer moment, em va semblar una ximpleria, però, a poc a poc, he anat entenent la importància d’aquest principi tan simple. Si vols fer una cadira que mai vagi coixa, fes-la de tres potes en lloc de quatre, perquè la quarta pota ha d’estar necessàriament en el mateix pla de les altres tres i això és molt difícil. Les trilogies són molt freqüents en tot tipus de representacions simbòliques, tant a la música com a la pintura i, per suposat, a la Religió. Continue reading

La nostra propina

propinaTres exercicis que ens ocupen una hora al dia i ens permeten evitar el desànim.

Després d’haver escrit el llibre El cansancio de los buenos  per a l’editorial  Ciudad Nueva, m’he trobat amb molta gent cansada o bé interessada a no cansar-se. Sovint, en alguns cursos o conferències, els participants em demanen que presenti alguns «tips» per intentar protegir-se del desgast de la vida laboral, social i familiar. Confesso que la paraula «tip» em resulta estranya en aquest context; la coneixia com la traducció anglesa de propina. Però vaig esbrinar que actualment s’usa en el sentit de «consell, suggeriment», i que manté  de la paraula  propina el caràcter de petit, reduït, i també de gratificació; un «tip» és, en definitiva, un «consell fàcil de recordar, de portar a terme i que té un efecte beneficiós». Continue reading