Bauman: la solidesa d’un pensament

baumanLa primavera de 2013 era ja avançada. La càtedra Ferrater Mora de la UdG organitzava el seminari “Challenger of the liquid-modern age” i el professor convidat més destacat era el sociòleg polonès Zygmunt Bauman, recentment desaparegut. Jo havia llegit diversos llibres seus i m’interessava el seu pensament. Vaig inscriure’m a la conferència que va oferir al Centre Cultural La Mercè. No volia deixar escapar l’oportunitat d’escoltar directament les seves paraules. Si em pregunteu sobre què va parlar, sincerament no me’n recordo pas, hauria de recórrer a l’arxiu de vídeo. Sé del cert, però, que aquell centenar de minuts em va causar un fort impacte, que encara recordo. Vaig sortir d’aquell acte tot remogut per dins. Continue reading

Armes a l’abast de tots

bullets-89083_640Fa uns quants anys un informe d’Oxfam Intermon en alertava d’un fenomen preocupant: l’armament és cada cop més a l’abast de tothom. Posava molts exemples, un dels quals era entre pintoresc i dramàtic: l’any 1970, a Kènia un fusell es canviava per 60 vaques; ara, un fusell tècnicament molt més perfecte, es canvia per 15 vaques. El 1967 una pistola es canviava per 20 vaques, mentre que ara n’hi ha prou amb una. Amb molts altres exemples, aquest informe posa de manifest que la producció d’armament augmenta i el cost unitari, baixa. El més preocupant del cas és que, ara per ara, no hi ha cap llei internacional que controli la producció i distribució d’armament convencional.

Continue reading

Traspassar

clock-1834048_640Aquest és un eufemisme que algunes persones utilitzen davant la mort d’algú per evitar de pronunciar la paraula mort. Ha traspassat… Esbrinar cap a on ha traspassat, és quelcom que resta obert a la fe i les creences o incredulitats de cadascú. En tot cas, la persona ha passat a una nova situació, a un nou estadi del seu procés vital. Deixem-ho aquí i no ens emboliquem més. També els anys traspassen. En aquests dies assistim al traspàs d’un any de traspàs. Els anys s’acaben, moren, traspassen cap al bagul de la història i de les històries. Fins ara però, tots han tingut un successor que, tan bon punt el seu predecessor ha expirat el darrer alè de vida, ocupa el seu lloc de la forma més natural del món. I és d’esperar que això continuï essent així any rere any, tot i que, com possiblement diria l’Eduard Punset, “no està demostrat”. Continue reading

Nadal paradoxal

Oregon School ShootingLlegeixo al diari que el teixit comercial del meu barri, està format en un 52 % per botigues de roba i sabates, un 32% pel sector de la restauració, i el 9% restant l’ocupa la resta d’activitats. Veient això, un es pregunta, amb una certa inquietud, si aquest és el perfil de la societat que ens envolta. No serà que prioritzem més el que semblem, que no pas el que som? Aquests dies el consum es dispara, els carrers es guarneixen i les cases també.

Continue reading

L’estrès

woman-1733891_640Finalment i després de molts dubtes, la Real Acadèmia va donar llum verda a la paraula “estrès” per considerar que ja forma part del nostre vocabulari bàsic castellà de cada dia. La defineix com la situació per la qual passa la persona, quan se li exigeix un rendiment superior al normal i pot posar en risc la pròpia salut.

Les pressions de diferent ordre que portem a sobre en el nostre dia a dia, poden tenir orígens molt diversos. Els mes típics són l’excés de treball, la inseguretat d’aquest treball, la por al fracàs, una situació econòmica difícil, una afectivitat mal resolta… tot això ens fer perdre la pau, la pròpia autoestima, i desembocar una situació d’estrès.

Però, digueu-me si no és veritat que amb l’obsessió de voler viure millor, acabem vivint pitjor. És a dir: amb la dèria de pujar el nivell de vida (una casa millor, un cotxe nou, una segona residència, aquell viatge, canviar això o allò…) sense adonar-nos-en arribem a un grau de despeses que ens ofeguen. Tot això no ens ho regalen. S’ha de pagar i, per tant, implica un nivell d’ingressos més alt, que vol dir treballar més i més. Resultat? Acabem sense temps per gaudir d’allò que tenim i amb el neguit permanent que, si ens falla alguna cosa, no podrem fer front als compromisos establerts.

És important que a l’hora d’estructurar la nostra vida, fem una tria molt clara entre allò que és fonamental i el que és superflu. Hem d’evitar deixar-nos enredar per les pressions de la societat de consum que ens envolta.

Per què creieu que l’economia de mercat procura no deixar-nos espai per al pensament i la reflexió?  Per què? Senzillament, perquè aquest és el seu punt més vulnerable. Si la gent reflexiona i pensa, pot replantejar-se si el propi estil de vida és convenient o no. En canvi, si un no pensa, cau més fàcilment en l’espiral consumista i queda atrapat en un parany del què no en pot sortir.

Reservem-nos un espai interior de reflexió que ens capaciti per decidir quin tipus de vida volem. Sortir de la trista condició de consumidor i entrar en la condició del ciutadà que decideix lliurement el que vol, sense pressions externes. Busquem espais de tranquil·litat i calma per observar i reflexionar. I després decidir lliurement el que creiem més convenient. Fem la prova perquè val la pena.

Continue reading

La post-veritat que ens envolta

zobel1Des que Donald Trump va guanyar les eleccions no fa massa setmanes, una paraula s’ha posat de moda: post-veritat. Ho ha fet fins el punt que, els que hi entenen més que jo, diuen que esdevindrà la paraula de l’any. Sembla com si la sorpresa de la victòria de Trump, que va deixar una majoria estorada i fora de joc, hagués també posat al descobert una nova –o no tan nova– realitat. Vivim en l’època ‘post-truth’ (post-veritat), diuen. Caldrà doncs, una vegada més, posar-se al dia per mirar d’esbrinar en quin món sembla que habitem. Si un espigola d’aquí i d’allà, la sensació és que –hores d’ara– qui hi entén més, encara dubte. Vull dir que, entre tots estem mirant d’esbrinar què s’amaga rere la parauleta tan en boga. Continue reading

L’Internet de Trump

internet-trumps

A les recents eleccions dels Estats Units, els dos contendents van fer servir més que mai tots els mitjans possibles per obtenir perfils (és a dir, definir els gustos i les orientacions de les persones) i influir en els electors. Des del micro-objectiu (microtargeting) a l’anàlisi predictiu, des dels antics correus a les xarxes socials, des del perfil psicològic a minar les dades, des de la TV al marketing, tot s’ha aprofitat.


Continue reading

El Tractat dels Pirineus

La signatura del tractat amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l'Illa dels Faisans el 1659 (Escena retratada per Laumosnier)

La signatura del tractat amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l’Illa dels Faisans el 1659 (Escena retratada per Laumosnier)

Va ser l’any 1.659 a l’illa dels Faisans, un petit illot situat entre Irun i Hendaya, al riu Bidasoa, que fa frontera entre Espanya i França. Es signà secretament l’anomenat Tractat dels Pirineus, que va representar la partició de Catalunya, de forma que el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya, van passar a domini francès. Les autoritats catalanes  i els habitants dels 33 pobles traspassats a França, no tenien ni idea de que ja no eren catalans, sinó francesos.  Així van començar a veure amb sorpresa, que els canviaven noms de carrers i pobles, per uns altres de francesos. Segons un cronista d’un poble del Vallespir, a les places dels pobles es posaven uns rètols en francès que deien: Prohibida la paraula grollera i parlar en català. I en altres llocs també es podia llegir: Parlar en francès es signe de distinció i bona educació.


Continue reading