L’Internet de Trump

internet-trumps

A les recents eleccions dels Estats Units, els dos contendents van fer servir més que mai tots els mitjans possibles per obtenir perfils (és a dir, definir els gustos i les orientacions de les persones) i influir en els electors. Des del micro-objectiu (microtargeting) a l’anàlisi predictiu, des dels antics correus a les xarxes socials, des del perfil psicològic a minar les dades, des de la TV al marketing, tot s’ha aprofitat.


Continue reading

El Tractat dels Pirineus

La signatura del tractat amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l'Illa dels Faisans el 1659 (Escena retratada per Laumosnier)

La signatura del tractat amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l’Illa dels Faisans el 1659 (Escena retratada per Laumosnier)

Va ser l’any 1.659 a l’illa dels Faisans, un petit illot situat entre Irun i Hendaya, al riu Bidasoa, que fa frontera entre Espanya i França. Es signà secretament l’anomenat Tractat dels Pirineus, que va representar la partició de Catalunya, de forma que el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya, van passar a domini francès. Les autoritats catalanes  i els habitants dels 33 pobles traspassats a França, no tenien ni idea de que ja no eren catalans, sinó francesos.  Així van començar a veure amb sorpresa, que els canviaven noms de carrers i pobles, per uns altres de francesos. Segons un cronista d’un poble del Vallespir, a les places dels pobles es posaven uns rètols en francès que deien: Prohibida la paraula grollera i parlar en català. I en altres llocs també es podia llegir: Parlar en francès es signe de distinció i bona educació.


Continue reading

El camí del silenci

cn167_3001-montse-bravoAbans de construir-se qual-sevol objecte material, bé sigui un senzill anell o un immens edifici, existeixen a la naturalesa els materials bàsics per a la seva construcció en forma de metalls, minerals, gasos, fusta, aigua, sorra.. Tot allò necessari perquè, un cop processats, ens permetin aconseguir l’objecte desitjat.

A les persones, no hi ha res que ens identifiqui abans de néixer, tan sols una potencialitat que, estan allà, no es fa present fins que arriba el moment adequat. Tot el creat en el món físic existeix abans en essència, en possibilitat i després es materialitza. Continue reading

Estratègies o estratagemes

man-1483479_640En una reunió per a executius d’empresa, es parlava de les “estratègies de diàleg“.  Mirant fredament els continguts de la trobada, us asseguro que el que es proposava allà era l’antidiàleg, perquè el que en realitat es feia era crear un marc impositiu per controlar i dirigir la sessió en una direcció determinada, així com la tècnica per evitar preguntes inconvenients, etc.  Sentint tot això, tenies la impressió que mes que estratègies de diàleg, allò era “com falsejar el diàleg”. 
Continue reading

500 anys de conflicte vs 50 anys de diàleg

1477927080No és poca cosa el que s’ha viscut a Suècia el 31 d’octubre i 1 de novembre passats: una commemoració conjunta de catòlics i luterans en començar el cinquè centenari de la Reforma Luterana.

Què és el que es recordava, concretament? Aquell fet històric, esdevingut el 31 d’octubre de 1517, en què el religiós agustí Martí Luther va penjar a la porta de l’església del castell de Wittenberg les seves 95 tesis, llavor de la reforma protestant. Continue reading

Ombres a les eleccions

hillary_trumpL’últim debat entre Hillary Clinton i Donald Trump ha subratllat las diferències substancials entre els dos candidats: ella, dona de govern; ell, home d’espectacle. El candidat republicà no es compromet a acceptar el resultat electoral: “Vull mantenir el “suspense”.

“Voldria que deixessin de parlar escoltant-se, i d’ofendre’s, i que començaren d’una vegada a parlar-nos a nosaltres, al ciutadans”. El desig de la Jane, jove professora de Nova York, de tendència republicana però decidida a no donar el seu suport ni a Trump ni a Clinton, és el sentiment comú de molts electors americans, que continuen no sentint-se segurs, ni tant sols desprès del tercer debat públic, que va tenir lloc a la Universitat de Nevada, a Las Vegas, i que ha donat a Hillary la palma de la victòria. Continue reading

De pregons i creences

800px-pilar_rahola_1Que el Domund surti per la tele, és poc habitual. No ven. Que els discursos que es pronuncien sota el teulat de qualsevol església, no tingui cap ressò mediàtic, és el més normal del món. Tampoc ven. Però aquesta vegada, ha estat diferent. La direcció de les Obres Missionals Pontifícies a Espanya, ha tingut la gosadia d’encarregar el pregó de la Jornada del Domund a una dona laica i agnòstica pel cap baix. Una aposta atrevida i arriscada. Continue reading

La necesidad de crear un creador

hands_of_god_and_adamDesde el principio, el hombre ha sido consciente de que “algo más grande” ha creado y mantiene la vida en nuestro planeta. Algo más grande mantiene la rutina inamovible de los días y las noches, de las estaciones del año, de los nacimientos y las muertes. Algo más grande actúa sin que aparentemente importe nuestra difusa y cambiante opinión humana. Continue reading

Revolucions

fist-424500_640La paraula “revolució” genera reaccions diferents segons que li sent. A qui té de tot, la paraula li suscita por a què les coses canviïn. A qui no té  res, la mateixa paraula li fa néixer l’esperança de que les coses poden canviar a millor.

Al llarg de la història de la humanitat, hem vist moltes revolucions, algunes d’elles molt traumàtiques.  El revolucionari clàssic creu que per defensar la seva causa tots els mitjans son vàlids, violència inclosa, ja que considera que prèviament ha estat dominat per una violència estructural i, per tant, veu com a legítim l’ús de la força per desfer-se d’aquella opressió. Per tant, la revolució reclama aquella justícia que no existeix, encara que per assolir-la, s’hagi de cometre injustícia. Continue reading