L’atractiu del temps modern

10632879_769740963068031_5764593629217326656_nVet ací el gran atractiu
del temps modern:
penetrar a la més alta contemplació
i romandre enmig de tots,
home entre homes.

Més encara: endinsar-se entre la turba,
impregnant-la de diví,
així com se suca
un boca de pa en el vi.

Més encara:
fets partícips dels designis que Déu té
sobre els homes,
marcar en ells brodats de llum,
compartint, al mateix temps, amb el proïsme
la vergonya, els cops, la fam, les joies breus.

Car l’encís
tant del nostre com de tots els altres temps,
és allò de més humà i de més diví
que es pot pensar,
és Jesús i Maria:
és el Verb de Déu, fill d’un fuster;
és el Tron de la Saviesa, mare de casa.

—–

El papa Francesc es va referir a aquesta meditació de Chiara Lubich, el 26 de setembre amb aquestes paraules: “Avui, més que ahir, necessitem contemplar a Déu i les meravelles del seu amor, habitar en ell, que en Jesús va venir a plantar la seva tenda entre nosaltres (cf. Jn 1, 14). Contemplar significa, a més, viure en companyia dels germans i les germanes, partir amb ells el Pa de la comunió i de la fraternitat, traspassar junts la porta (cf. Jn 10, 9) que ens introdueix en el si del Pare (cf. Jn 1, 18), perquè «la contemplació que deixa fora als altres és un engany» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, n. 281: ecclesia 3.704-05 [2013/II], pág. 1861). És narcisisme.

Inspirada per Déu en resposta als signes dels temps, Chiara Lubich escrivia: «Vet ací el gran atractiu del temps modern: penetrar a la més alta contemplación i romandre enmig de tots, home entre homes» (Escrits espirituals 1, 25). Per realitzar això cal dilatar la pròpia interioritat a la mesura de Jesús i del do del seu Esperit, fer de la contemplació la condició indispensable per a una presència solidària i una acció eficaç, autènticament lliure i pura. 

 

Complexitat necessària

cn154_complexitat europaSi observem el nostre món, podem trobar moltes paraules per descriure el que apreciem. Una de tantes, no la única, és «complexitat». Sí, perquè és complexa la situació a Ucraïna, i encara més després de l’accident de l’avió de Malaysia Airlines; és complexa la situació a Terra Santa, i paradoxalment, se n’ha tornat més precisament després de la trobada de pregària per la pau de les autoritats polítiques d’Israel i Palestina a iniciativa del papa Francesc; és complex el panorama europeu post-eleccions, amb noves forces emergents, a Europa i a Espanya, de tendències ben distants; és complex el diàleg Catalunya-Espanya, amb diversitat de postures, molt ben definides, unes i altres. Continue reading

Desmond Tutu i el consum responsable

desmondtutuL’arquebisbe emèrit  de Ciutat del Cabo, Desmond Tutu, ha estat guardonat amb el Premi Internacional Catalunya 2014 per la seva tasca en contra de l’Apartheid a Sudàfrica, en estreta col·laboració amb Nelson Mandela.

L’anàlisi que Desmond Tutu fa de les diferències entre el món ric i el món pobre demostren qüestions que sovint ens passen per alt.

En el seu discurs d’agraïment, i tot parlant del canvi climàtic, deia que el món ric, quan fa molta calor, Continue reading

Sopar solidari per Madagascar

_20140628_205355El passat dissabte 28 de juny es va a celebrar com a cloenda del curs de la comunitat dels Focolars de Barcelona un sopar solidari per a la construcció d’una biblioteca a Madagascar.

Els Nois per la Unitat (NxU) van presentar l’acte després de la rítmica cançó del film Madagascar que acollia a la gent i ens van introduir en la cultura malgaixa a través d’un conte: “el petit pescador i la tortuga” que mitjançant imatges i diàlegs ens va a ensenyar els valors de la amistat i de la vida. Continue reading

Mohamed El Amrani: inquietuds premiades

Mohamed_El_AmraniAmb ocasió de l’atorgament dels premis Fundació Princep de Girona, reproduïm la notícia que a la revista Ciutat Nova de juny/juliol hem dedicat a Mohamend El Amrani

La Fundació Príncep de Girona va anunciar que el guanyador del Premi Fundació Príncep de Girona Social 2014 ha estat el jove català Mohamed El Amrani. Continue reading

Més amb menys

candausEncara no d’una forma clarament quantificable, però està emergint un nou paradigma que va prenent cos. Una nova mentalitat que reacciona críticament davant d’aquesta cultura del consumisme desbocat que, encara que no ho sembli, ofega les nostres llibertats, provoca frustració, endeutament i devastació ecològica.  Aquest nou camí proposa un canvi de prioritats: deixar enrere les ganes de tenir per unes altres ganes més ajustades i raonables: tenir el necessari. Continue reading

La confiança

confianca2El bon amic Antoni Pedragosa fa unes setmanes publicava en aquest mateix blog un interessant article sobre la sinceritat, que arrencava d’una dita popular. Aquesta aportació meva sorgeix a raó d’aquell article.

Plagio el seu inici amb una altra dita popular. Diuen que “la confiança fa fàstic”, en el sentit que un excés de confiança, a vegades acaba resultant en abusos incòmodes o feixucs. Però, en aquest cas, cal completar la dita amb aquella altra que diu “totes les masses piquen”. I és que els excessos mai són bons, ni que siguin d’un vi de bona anyada. La confiança és una fruita de molt bona collita. Sense ella les relacions esdevenen superficials, efímeres i improductives. Continue reading

Els Centres d’Internament d’Estrangers

CIES

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) estan  destinats a retenir els immigrants en situació irregular -perquè no tenen els papers en regla- mentre es gestiona la seva expulsió.  El funcionament d’aquests centres ha estat objecte de contínues critiques per part d’ONG’s, del Defensor del Poble, de la Fiscalia, i d’instàncies judicials nacionals i internacionals. La crítica principal apunta al fet d’ésser un model policial gestionat pel Cos Nacional de Policia, cos aliè a aquesta funció. Fa la impressió de veure un col·lectiu tractat com a delinqüents perillosos, quan en realitat son persones indocumentades, responsables només d’una falta administrativa. Continue reading

25 anys dialogant a 360º

Amparo Gómez agraeix el premi en nom de Ciutat Nova

Amparo Gómez (directora) agraeix el premi en nom de Ciutat Nova

Amb  motiu del reconeixement a Ciutat Nova pels seus 25 anys, publiquem l’agraïment que la nostra directora va fer durant la Nit de les Revistes.

Benvolguts companys de l’APPEC, de l’ACPC i de l’AMIC,

Moltes gràcies per aquest reconeixement als 25 anys de vida de Ciutat Nova.

Sí, el desembre de 1988 va néixer l’edició en català de la revista publicada pel Moviment dels Focolars, bimestral, amb 20 pàgines i a dos colors aleshores, amb la voluntat de contribuir a la normalització de l’ús del català com a llengua de cultura i de transmissió de pensament. Fent comptes, el passat mes de desembre del 2013, vam arribar al número 150 de la publicació i es van acomplir els 25 anys d’existència, ara ja fa temps, amb 40 pàgines i a tot color. Breu moment doncs, per fer una mirada al passat, al present i al futur. Continue reading