Si observem el nostre món, podem trobar moltes paraules per descriure el que apreciem. Una de tantes, no la única, és «complexitat». Sí, perquè és complexa la situació a Ucraïna, i encara més després de l’accident de l’avió de Malaysia Airlines; és complexa la situació a Terra Santa, i paradoxalment, se n’ha tornat més precisament després de la trobada de pregària per la pau de les autoritats polítiques d’Israel i Palestina a iniciativa del papa Francesc; és complex el panorama europeu post-eleccions, amb noves forces emergents, a Europa i a Espanya, de tendències ben distants; és complex el diàleg Catalunya-Espanya, amb diversitat de postures, molt ben definides, unes i altres.
I per què tot això? No podria ser una mica més senzilla la vida? Tots, alguna vegada, ens tirem les mans al cap amb expressions com aquestes o similars.
Buscant una mica de llum en tot plegat, podem consultar al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans el significat de la paraula «complex». Hi ha més d’una accepció. Una, ens remet a «complicat» com a sinònim, és a dir, difícil d’entendre, de resoldre. I certament s’adiu als exemples esmentats. Una altra ens diu: no simple, que enclou moltes parts diverses, que consta de parts combinades o associades intrincadament.
Ja és això… Moltes parts diverses, no només dues, sinó moltes. Combinades o associades, sí, no necessàriament oposades, contradictòries, irreconciliables… Intrincadament, no tan sols superposades, o disposades una al costat de l’altra, sinó ben interrelacionades, les unes amb les altres, fins i tot com un garbull, com quan es lia la troca mentre vas fent un cabdell…
Sens dubte, és un repte, però afrontar la complexitat –típica dels conflictes internacionals, de la Unió Europea i especialment d’Espanya– és un camí necessari per construir una unitat autèntica i madura. Si ens la saltem i fem taula rasa, ja sigui per seducció o convenciment, ja sigui per imposició, allò que construïm no té res a veure amb la unitat.
Potser estem propugnant un canvi profund d’enfocament, però tenim l’oportunitat davant nostre. Pensant especialment en les situacions complexes políticament parlant –que no arriben a les armes i a la mort– podem fer una lectura positiva sobre la situació, ja que si aconseguim copsar aquesta complexitat de la realitat (segona accepció), estarem posant les bases d’una unitat més genuïna i enriquidora per a cadascuna de les parts.
Editorial de la revista Ciutat Nova 154 (agost-setembre 2014)
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.