Al llarg de la història de la humanitat, i en qualsevol tipus d’ambient sociocultural o econòmic, sempre s’han donat casos d’abusos sexuals a menors. En l’actualitat poden semblar més freqüents perquè se’n parla més i són objecte d’estudi i fins i tot, en alguns casos, s’arriben a denunciar. Malauradament són notícies que, per les seves característiques, surten sovint als mitjans de comunicació i circulen amb molta facilitat. Una investigació sobre l’abús sexual, realitzada a Espanya pel catedràtic en Psicologia de la Sexualitat Fèlix López Sánchez, ha donat com a resultat que, al voltant del 23% de dones i del 15% dels barons espanyols, ha sofert algun tipus d’abús sexual en la seva infantesa.

Per saber què s’entén per abús sexual a un menor, faré servir la definició proposada pel NCCAN(1) el 1978: «Es produeixen en els contactes i interaccions entre un nen i un adult, quan l’adult (agressor) fa servir el nen per a estimular-se sexualment ell mateix, o el nen o una altra persona. L’abús sexual també pot ser comès per un a persona menor de 18 anys, quan aquesta és significativament més gran que el nen (la víctima), o quan aquest (l’agressor) està en una posició de poder o control sobre un altre menor».
Per tal de realitzar una bona prevenció el més important és no arribar tard. Perquè això no passi hem d’anar realitzant una bona educació de la seva intimitat, i per això aprofitarem aquells moments en què anem contestant les preguntes que ens fan els nostres fills en la primera infància, entre els 3 i els 6 anys. En l’article en què vaig tractar de la curiositat sexual ja em vaig referir a aquest tema ressaltant que els òrgans genitals són “parts íntimes”.
Un cop ja han passat aquells moments en què ens pregunten sobre les diferències físiques i estan tan centrats en veure i ensenyar els genitals, i ja han vist les diferències, és bo comentar amb ells que la nostra intimitat no l’hem de mostrar a qualsevol: «... oi que no expliquem a qualsevol els nostres secrets, les nostres preocupacions? doncs tampoc ho hem de fer amb les nostres parts íntimes. No les hem d’ensenyar ni deixar tocar per ningú, ni tampoc no hem de veure ni tocar les d’una altra persona. Només s’ensenyen als pares o al metge, en determinades ocasions».
Els hem de fer entendre clarament la diferència entre vergonya i pudor. Són originades per causes diferents, una negativa i una altra positiva, però les dues provoquen que amaguem alguna cosa de nosaltres mateixos. La vergonya fa que ocultem alguna cosa que no ens agrada, que no acceptem i això ens provoca dolor i angoixa. En canvi el pudor fa que amaguem als altres alguna cosa de nosaltres que, encara que ens agradi, només revelem en determinades ocasions i a persones molt concretes.

A més a més, amb les nostres respostes els hem de mostrar la bellesa de la relació sexual, i els hem de donar a entendre la seva finalitat: expressar-se l’amor, estar oberts a la vida, al goig i al plaer que produeix: «El pare i la mare tenen relacions sexuals perquè s’estimen molt i aquesta és una manera de dir-s’ho: ...com quan tu em fas un petó o una abraçada. Et vaig explicar que pot començar a viure un infant en el ventre de la mare, recordes?... Quan el pare i la mare s’expressen d’aquesta manera l’amor que es tenen, s’ho passen molt bé, perquè és una cosa agradable i que els agrada... i això fa que se sentin bé i s’estimin cada dia més. Però hi ha persones que algunes vegades només volen fer això pel gust o el plaer que produeix i no per expressar l’estimació, sinó només per aprofitar-se de l’altre. Això algunes vegades passa entre les persones grans, però també pot passar entre un nen i una persona més gran que ell. Aleshores els nens ho han de dir als seus pares perquè els ajudin i perquè mai més no torni a passar».
Quan els nens ja són una mica més grans, de 7 a 8 anys en endavant, se’ls parla en altres termes i fins i tot es pot anar una mica més a fons. Han d’aprendre a distingir entre una persona que els estima i es mostra afectuosa amb ells i una altra que el que vol és aprofitar-se’n sexualment.
En l’abús sexual a un menor es donen una sèrie de característiques que si ells les coneixen podran reconèixer-les i defensar-se. Són les següents:

• Sempre hi ha una diferència d’edat entre la víctima i l’agressor. Però se’ls ha de deixar clar que pot passar tant amb una persona molt més grans que ells com també amb algú amb només uns quants anys més, però que ocupa una situació de poder respecte a ells. (Un professor, un entrenador, el pare de la seva millor amiga, un veí, un familiar, un germà gran, el germà d’una amiga...).
• L’agressor sempre és una persona coneguda. Perquè si no fos així s’escaparien d’ella de seguida. L’agressor es basa amb la confiança que ha establert amb el menor o el poder que exerceix sobre d’ell.
• En algunes ocasions la relació comença d’una forma molt natural d’interès per les seves activitats i afeccions. I la cosa habitual en aquests casos és l’apropament físic. Però quan es pretén abusar del menor tot canvia: el llenguatge comença a ser exaltat(2) i els apropaments físics més intensos on entren en joc les parts íntimes d’un d’ells o dels dos.
• L’agressor demana al menor que guardi en secret la seva relació, fent-li xantatge emocional, premiant la víctima, fent-li regals, amenaçant-lo o fins i tot arribant a la violència física. Això dependrà de la col·laboració del menor.
• El menor mai en té la culpa, encara que arribés a col·laborar amb l’agressor. S’estan aprofitant d’ell. L’adult sap que allò que està fent no està bé, no són “bojos”, són persones que tenen una ètica molt pobre, sense principis  morals o molt poc control sobre el seu impuls sexual.
• És molt important que el menor sàpiga que ha d’acudir als seus pares, o a una persona adulta de confiança, si alguna vegada li passés o sabés d’algun amic que li passa una cosa semblant. Aquesta és l’única manera de rebre ajut i d’evitar que li torni a passar a ell o a d’altres.

(1) NCCAN “National Center of Abuse and Neglect”
(2) El llenguatge exaltat és el típic dels enamorats.