Segons vostè, la proposta de l’Estatut té un consens social suficient?

Encara  que la proposta del nou Estatut de Catalunya ha comptat amb el recolzament de tots els grups del Parlament de Catalunya, excepte del Partit Popular, la veritat és que la societat catalana, al llarg de la seva dilatada i tortuosa tramitació a la Cambra autonòmica, ja havia manifestat -com ha quedat reflectit en nombroses enquestes- el seu desinterès pel mateix. La meva opinió és que es tracta d’un problema creat artificialment pels Grups naciona-listes catalans i que no reflecteix una ve-ritable necessitat del poble de Catalunya.
I a la vegada, per modificar l’Estatut d’una Comunitat Autònoma, d’acord amb el que està establert en la vigent Constitució, cal també el concurs del consentiment de les Corts Generals, que són les representants de la Sobirania Nacional la qual, com diu textualment la nostra Carta Magna, resideix en el conjunt del poble espanyol i, tampoc a aquest nivell, sembla que el projecte d’Estatut estigui aconseguint un consens social arreu d’Espanya. En definitiva, es tracta d’un text anticonstitucional que suposa una reforma encoberta de la nostra Llei Fonamental, encara que saltant-se els requisits previstos en aquest sentit.

Creu que l’Estatut propaga algun  model de societat? Fins a quin punt pensa que ho ha de fer?

Hem de tenir clar que la Proposta d’Estatut que ha arribat al Congrés dels Diputats té “denominació d’origen”, és el producte elaborat pel Tripartit que governa actualment Catalunya, és a dir, està imbuït clarament per la ideologia
socialista, comunista i republicano -independentista, i tot això patrocinat pel senyor Rodríguez Zapatero.
L’ànsia d’aquest text per l’intervencionisme i el control de la societat és la pròpia d’aquestes ideologies; pensi que el Projecte actual consta de 227 articles davant dels 57 de l’Estatut vigent. A efectes comparatius, hem de recordar que la Constitució Espanyola té 169  articles i, per exemple, la Constitució dels Estats Units, després de les diverses esmenes que se li han afegit, en l’actualitat en té 47 d’articles. Tot, en aquest projecte, es veu regulat i controlat pel poder polític, fins i tot, per exemple, l’”oci”. Podem trobar bastants més elements ideològics, per exemple, en els articles dedicats a l’educació, als drets de la dona i al dret a una mort digna que, encara que de manera indirecta en el text, serviria per obrir una via per a la legalització de l’eutanàsia i l’ampliació de les causes d’avortament.
D’altra banda, és propi de les ideologies socialistes i marxistes l’intent de manipulació de la societat. (a tall d´exemple), el senyor Rodríguez Zapatero, en el seu discurs al darrer Congrés Federal del PSOE, deia que “estaba por la labor” d’una
societat laica, (no d’un  Estatut laic, que per si mateix és contrari a la Constitució que defineix l’Estat com “aconfessional”), i per les seves primeres mesures legislatives respecte al matrimoni, així com per les seves relacions amb l’Església, sembla que parlava seriosament.

A què creu que és degut que la proposta de l’Estatut hagi provocat tanta incomprensió -en alguns fins i tot irritació- en sectors tant amplis?

No crec que s’hagi de parlar d’incomprensió respecte al projecte d’Estatut de Catalunya  en relació amb aquelles persones que han manifestat el seu desacord, sinó justament de comprensió del seu veritable abast i efectes. És un text insolidari, no només amb la resta de Comunitats Autònomes, sinó també amb la resta de ciutadans espanyols -ni ha prou amb llegir els “drets i llibertats
fonamentals” que atribueix als sotmesos la seva vigència-; envaeix competències que la Constitució assenyala com a pròpies de l’Estat i, a més a més, pretén alterar el model territorial que el 1978 ens vam donar tots els espanyols a través de la Constitució, que va ser anomenada, amb molt d’encert, “del consens”, i això sense consultar-ho als ciutadans, que en definitiva són els que tenen la capacitat per modificar la Carta Magna, d’acord amb els mecanismes previstos en la mateixa. Penso que queda clar que una cosa és la crítica al text i als Partits que l’han recolzat, i una altra és el respecte per als ciutadans de Catalunya que crec, en aquest cas, no han estat respectats a l’altura que es mereixen.

Amb aquestes dificultats per establir un diàleg autèntic, com es pot avançar cap a la creació d’unes relacions més fraternes?

Crec que són dos els principals problemes d’aquest Projecte: un, que no respecta la Constitució i l’altre, que s’ha elaborat sense el consens del principal Partit de l’oposició actualment a Espanya, cosa absolutament excepcional en la història de la democràcia espanyola, en la qual tota modificació del que s’ha anomenat “bloc constitucional” s’ha re-alitzat amb el consens dels dos grans partits nacionals, PP i PSOE. Aquest arraconament de deu milions de votants, representats per 148 Diputats i 125 Senadors del Partit Popular, és molt preocupant, ja que marca aquestes iniciatives –tan importants per a la convivència nacional-, amb un caire partidista i sectari, tan contrari a l’esperit constitucional de 1978 que ens ha permès un desenvolupament democràtic tan fructífer que ha estat l’admiració i l’exemple de tota la comunitat internacional.