Conversant amb el primer representant de l’estat federal del Kurdistan.

La història ha canviat al Kurdistan. Fins fa poc temps, només calia que Saddam Hussein digués «mateu els kurds» perquè els seus comandants entressin en acció.
El 1988 centenars de pobles kurds van ser arrasats. Es parla de 182.000 víctimes en vuit mesos, 5.000 només en un dia, amb bombes de gas nerví. El 1990 li va tocar a la tribu kurda dels bartsani: es va matar 8.000 homes.
L’ heretat del règim al qual es van oposar ha deixat una destrucció gairebé total. Ara, al començament de la democràcia a l’Iraq, el pre-sident -Jalal Talabani- és precisament kurd.
I és un bartsani -Mas’ud- el primer president de l’estat federal del Kurdistan. Recentment, va estar rebut a Roma per Benet XVI. Recapitula la situació al seu país.

Què voldria subratllar de la seva trobada amb el Papa?
És la primera vegada que un representant del poble kurd té l’oportunitat de ser rebut pel Papa. M’ha fet la impressió que el Sant Pare coneixia bé la situació, tant la de l’Iraq com la del Kurdistan. Sóc molt optimista i estic content pel diàleg que hem tingut.

Com és la situació de la comunitat cristiana a l’Iraq? Marxa gaire gent del país?
Al Kurdistan la comunitat cristiana gaudeix de tots els drets civils i no hi ha cap discriminació en contra. En d’altres regions, sobretot la de Bagdad, en canvi, ha esdevingut un objectiu dels terroristes i hi ha hagut víctimes.
Molta gent ha deixat la seva terra i s’ha traslladat al Kurdistan, on ha trobat allotjament. Qualsevol que se senti amenaçat és sempre benvingut al Kurdistan. Podran quedar-s’hi fins que la situació es normalitzi i hi hagi les condicions per tornar a casa seva. 

La minoria cristiana tem la nova Constitució. Quines garanties els doneu d’un futur de convivència pacífica?
Les preocupacions respecte a la nova Constitució de l’Iraq no tenen raó de ser perquè en els treballs preparatoris, hi ha participat representants de totes les comunitats, inclosa la cristiana. Hi ha hagut un estret diàleg sobre tots els temes que fan referència als drets religiosos i s’han inse-rit articles de la Constitució amb l’aprovació dels representants de les comunitats cristianes. Penso que, en general, la Constitució, per primera vegada, respon a les preocupacions de les comunitats cristianes i que en garanteix els drets també en el futur.

A l’Iraq, hi ha qui tracta de crear una situació de conflicte insostenible entre xïites i sunnites. Com pensa que acabarà això?
Els problemes entre xiïtes i sunnites tenen arrels antigues però és també una heretat del règim anterior que ha fomentat i promogut la violència dels uns contra els altres.
En tot cas, hi ha gent assenyada en totes dues bandes, que serà capaç de controlar i contenir la situació. Al final, la veu de la raó serà capaç de resoldre el conflicte, però caldrà temps.

Avui dia, la gent corrent del Kurdistan viu enmig de grans dificultats...
Haig de recordar-li, per la seva informació, que el 1991 el Kurdistan va ser aniquilat pel règim anterior. Dels 5.000 pobles, 4.500 van ser destruïts completament. Des de 1991, estem tractant, de mica en mica, de reconstruir el país, però es necessiten diners i temps. En el camp de la sanitat i de l’educació, s’han fet progressos però encara tenim pro-blemes amb l’electricitat i les infrastructures. El règim ante-rior no ha construït mai res, ni ha invertit en la indústria on la gent podria treballar. Cerquem noves oportunitats d’inversions basades en criteris científics, per donar alguna cosa de la qual pugui viure la nostra gent.

Com educar un país per a la convivència pacífica i al respecte ètnic i religiós?
Estic content de poder afirmar que al Kurdistan tenim superat el problema de la convivència pacífica des de fa molts decennis. Les religions coexisteixen i han esdevingut part de la nostra cultura i de la nostra societat. Per a la resta de l’Iraq, caldrà temps però s’han donat passes endavant amb el referèndum sobre la Constitució, que ja proporciona algunes garanties, i amb les properes eleccions de desembre que escolliran un Parlament definitiu.
Esperem que, en els anys futurs, amb la consolidació de les institucions i l’aplicació de la Constitució, la civilització, la tolerància i la coexistència pacífica esdevinguin patrimoni de la vida normal de cada persona i cultura, i això sigui compartit entre totes les comunitats civils i religioses. 

A propòsit de la xari’a de la llei islàmica, vostè assegura a l’Occident que no serà aplicada en totes les seves formes a l’Iraq? Quin és el seu pensament al respecte?
La xari’a no serà aplicada en totes les seves formes a l’Iraq. És veritat que la majoria de la població és islàmica. Sens dubte, la Constitució té articles on es diu que la religió islàmica és la religió de l’estat i que inspira la legislació social. 
A més, ha estat aprovat que no hi hauran lleis contra els fonaments de l’Islam. Al mateix temps, esta garantit per la Constitució que qualsevol llei promulgada no anirà contra els principis de la democràcia; s’hi reconeix la lliure pràctica i respecte de tota religió.
La democràcia electiva va néixer a Occident. Considera que pot ser també un bon model per als països de majoria musulmana?
Ningú no pot tenir el monopoli de la democràcia, que està feta per a tots els éssers humans; està feta tant per als cristians com per als musulmans i ha de ser practicada per tots.
Què pensa del futur del Kurdistan? Esteu satisfets de ser un estat federal de l’Iraq o penseu en la independència reunint-vos amb els kurds que viuen a Turquia?
Com tot poble, també el nostre té el dret d’és-ser una nació independent. Però el que hem obtingut amb la Constitució de l’Iraq és important perquè ens permet de controlar i governar el nostre país. És un objectiu assolit que volem mantenir.

L’Iraq ha sabut galvanitzar la unitat de la umma musulmana a tot el món. Aquests sentiments han assumit gairebé sempre una tonalitat antiamericana. Hi ha un futur per a una comprensió entre l’Islam i els Estats Units?
Crec que hi ha un terreny comú entre el món islàmic i tot el món i per tant no només amb els Estats Units. Els terroristes que utilitzen en va el nom de l’Islam no representen el món musulmà perquè la seva essència és la violència, que uti-litzen contra cada ésser humà i també contra els musulmans.