«Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa» (Mc 9,41).

Al llarg de tot l’evangeli Jesús invita a donar: donar als pobres(1), a qui demana, a qui necessita un préstec(2); donar de menjar a qui té fam(3), el mantell a qui demana la túnica(4); donar de franc(5)…
Ell mateix ha estat el primer a donar: la salut als malalts, el perdó als pecadors, la vida a tots nosaltres(6).
A l’instint egoista d’acaparar, hi contraposa la generositat; a la centralització sobre les pròpies necessitats, l’atenció a l’altre; a la cultura del posseir la del donar.
No importa si podem donar molt o poc. Allò que importa és el “com” donem, quant d’amor posem fins i tot al més petit gest d’atenció a l’altre. De vegades basta oferir-li un got d’aigua, un got d’aigua “fresca”(7), com precisa l’evangeli de Mateu, una oferta especialment grata i necessària en un país càlid i ressec com ara Palestina.

«Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa».

Un got d’aigua, justament, gest senzill i gran als ulls de Déu si es fa en el Seu nom, és a dir, per amor.
I l’amor enclou tots els matisos i sap trobar la manera més adient per expressar-se.
L’amor és atent, perquè s’oblida de si.
L’amor és sol·lícit, perquè, en descobrir una necessitat en l’altre, fa mans i mànigues per ajudar-lo.
L’amor és essencial, perquè sap apropar-se al proïsme fins i tot només amb una actitud d’escolta, de servei, de disponibilitat.
Quantes vegades, estant al costat d’una persona, sobretot si pateix, creiem que li fem un gran servei amb els nostres consells, no sempre oportuns o amb alguna xafarderia de massa…, que la pot avorrir o fatigar.
Com és d’important en canvi cercar de “ser” l’amor al costat de cadascú! Trobarem el camí directe per entrar en el seu cor i alleujar-lo.

«Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa».

La Paraula de vida d’aquest mes podrà ajudar-nos a redescobrir el valor de cada acció que fem: des dels treballs a casa o al camp i a l’oficina, fins enllestir la feina del despatx, els deures de l’escola, així com les responsabilitats en camp civil, polític i religiós. Tot es pot transformar en un servei atent i sol·lícit.

L’amor ens proporcionarà ulls nous per intuir allò que els altres necessiten i per ajudar-los amb creativitat i despreniment.
Els fruits? Els dons circularan, perquè l’amor crida amor. La joia es multiplicarà ja que «fa més feliç donar que rebre»(8).

«Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa».

Recordo que, durant la Segona Guerra Mundial, a la nostra ciutat de Trento, en alguns indrets vivien famílies molt pobres. Anàvem a compartir amb elles tot el que teníem; volíem alçar el seu nivell de vida a fi que tots tinguéssim  una certa igualtat.
Un raonament senzill però que va donar fruits insospitats: queviures, roba de vestir i medicaments han començaren a circular amb una abundància insòlita… Va néixer en nosaltres la convicció que en l’evangeli es trobava la resposta a qualsevol problema individual i social.
No era una utopia. Avui centenars d’empreses estan implicades en el projecte d’”economia de comunió”: condicionar tota la vida empresarial a la cultura del donar, i posar en comú els beneficis per finalitats socials, entre les quals ajudar les persones en dificultats, creant nous llocs de treball i sufragant aquelles carències de primera necessitat.
Però les persones pobres són moltes i els beneficis d’aquestes empreses no poden respondre a totes les seves necessitats. Aleshores molts de nosaltres, des de 1994, aportem una petita quantitat cada mes per als pobres.
N’ajudem actualment 7.000 en 55 països.

Són innombrables els testimoniatges dels “gots d’aigua” rebuts i donats en aquesta competició de generositat. Un entre molts, de Filipines: «El nostre petit negoci de carn ha fet fallida a causa d’una epidèmia entre els animals. Ens hem hagut d’endeutar i no sabíem com sortir-nos-en. Mitjançant el vostre ajut regular hem aconseguit poder menjar cada dia. Aviat he comprès que també jo havia d’ajudar qui tenia més necessitat que jo. Una veïna de casa estava malalta, patia molt i li calia també ajut material. L’he atesa fins que se n’ha anat cap al cel, i he sustentat econòmicament el seu cinquè fill, perquè el pare no podia, ja que era molt més pobre que no pas nosaltres».

       Chiara Lubich

(1)  Cf Mc 10,21.  
(2)  Cf Mt 5,42.
(3)  Cf Mc 6,37.  
(4)  Cf Mt 5,40
(5)  Cf Mt 10,8.  
(6)  Cf Mc 10,45.
(7)  Cf Mt 10,42.  
(8)  Ac 20,35.