Des de l’Índia fins a les nostres terres

Que és el ioga? Aquesta pregunta pot rondar pel cap d’alguns lectors. Hi ha qui pensa que és una gimnàstica nova, uns altres que és un mètode més de relaxació o una nova religió que prové de la New Age.

Res d’això té a veure amb el ioga. Es podria en canvi definir com un vehicle que, mitjançant el cos, la ment i l’esperit del practicant, el duu cap a l’autorealització i el posa en contacte amb el Transcendent.

Segons estudis efectuats a l’Índia i a Occident, el ioga va néixer fa més de 5.000 anys en aquell país i la seva transmissió va ser oral, fins que Pantajali va recopilar els coneixements que es tenien i va fer el primer tractat escrit que es coneix sobre aquesta pràctica.

El ioga va arribar a Occident quan els anglesos van colonitzar l’Índia en el segle XIX.  Des de llavors, va començar a difondre’s per tot el món occidental, arribant al seu major apogeu en els anys 60 del segle XX.

A l’actualitat, ens trobem amb noves modalitats provinents d’Estats Units, com són el PowerIoga, Iogalates, etc., en les quals es prescindeix de molts elements del ioga tradicional deixant només la part més corporal, «venent-se» com una nova Ciència de la Salut i la Bellesa. Però el ioga més difós a Occident, fins ara, és el Hatha Ioga.

El ioga treballa el cos, la ment i l’esperit a través de tècniques psicofísiques com ara:

• La pràctica d’asanas o postures determinades.

• El control del Pranayana o respiració conscient.

• La concentració

• La Meditació.

Des dels anys 60, i coincidint amb aquell bum esmentat abans, la medicina s’ha interessat pels efectes terapèutics del ioga.  Aquestes seves tècniques mil·lenàries han estat àmpliament estudiades, demostrant-se eficaces per a l’estrès, els trastorns cardiovasculars o els problemes psicosomàtics, entre altres. Per això, molts professionals de la medicina recomanen i avalen els grans beneficis del ioga com a  teràpia contra molts dels mals que atabalen a la societat actual.

Entre els estudis més importants, cal assenyalar el de l’associació de Medicina Britànica, que conclou: «la pràctica del ioga és eficaç per a tractar problemes crònics de salut, doncs han comprovat la relació entre l’estat emocional del pacient i les manifestacions de la malaltia»,  o el de la Universitat de Wisconsin (EUA), on els estudis efectuats demostren que la meditació és eficaç per a reduir l’estrès i combatre l’ansietat, aportant un estat emocional positiu.

En l’àmbit corporal i a través d’un treball continuat dels asanes o postures, es realitza una transformació i millora de l’organisme, que reverteix com a preventiu de moltes malalties com ara l’artritis, artrosi, reuma, ciàtica, mal d’esquena, asma, infart de miocardi, bronquitis, trastorns de l’espina dorsal, trastorns circulatoris, insomni, ansietat nerviosa, etc.

En l’àmbit mental, a través de l’atenció conscient, la concentració i la meditació, s’afavoreix que la ment del practicant desconnecti del seu entorn més agressiu, reduint, per exemple, l’aparició de l’estrès quotidià, l’ansietat, la depressió, desordres emocionals, dependències de tot tipus, i molts altres desequilibris psicoemocionals, a més de proporcionar un reconegut efecte placebo.

En l’àmbit espiritual, podem assenyalar les grans virtuts del ioga que han fet que, tant el Vedantisme, el Budisme, el  Janaisme com altres religions de l’Índia, utilitzin les tècniques piscosomàtiques del ioga. També hi ha un ioga cristià, en el qual s‘utilitzen les  tècniques més espirituals per a posar en contacte el cristià amb Déu i l’Evangeli. El practicant de ioga cristià  millora el seu cos, tranquil·litza la seva ment i la concentra, per tal que el seu esperit es posi en sintonia amb el Transcendent, i així, junt amb l’oració i la contemplació, arribar a una experiència de Déu més directa. És un ioga difós àmpliament a Europa i altres països com ara l’Argentina o el Brasil a través dels jesuïtes i altres congregacions religioses que hi han estat en contacte a l’Índia.  Podem citar a  Fr. Bede Griffiths (benedictí), Pare Ismael Quiles, (jesuïta), Pare Joe Pereira, Pare Francesc Garcia Salve, Tony de Mello, etc.

Per acabar, podem dir que el ioga, avui en dia, pot ser de gran ajuda per a les persones que vulguin trencar amb el ritme embogit del món actual,  i tenir així, uns moments de qualitat per si mateixos i per la seva experiència de Déu.