Chiara Lubich, molt més que redactora de Ciutat Nova

Just abans de tancar aquest número de la revista, ens ha arribat la notícia: Chiara, amb 88 anys intensament viscuts, ha finalitzat la seva vida a la terra el 14 de març de 2008.
Certament, la iniciadora del Moviment dels Focolars, present en 182 nacions del món i homenatjada amb diversos doctorats i ciutadanies honoràries d’arreu del planeta, és molt més que una redactora de la revista Ciutat Nova, però també això  és. La més prolífica, n’hi ha prou en pensar en tots els articles signats per ella mensualment: la Paraula de vida, gresol de vida, reflexió, anàlisi i testimoniatge a partir d’una frase de l’Escriptura.
Però encara més, Chiara, el carisma de la unitat que ella ha acollit i transmès, ha estat i restarà l’ànima de la nostra publicació, perquè Ciutat Nova, tal i com diem a la seva pàgina web,  «s’apropa a la realitat des de la perspectiva de la fraternitat universal, posant en relleu els esdeveniments que ajuden a construir una societat més activa i solidària. Amb les entrevistes, articles d’opinió, d’actualitat i retalls de la vida quotidiana, es transforma en una finestra oberta al positiu i en una eina que aporta un granet de sorra cap a un món més unit».
Durant el mes de febrer va estar ingressada al Policlínic Gemelli de Roma, on havia anat per uns controls programats i on va restar internada per dificultats respiratòries que s’hi van afegir. Tot i això, Chiara continuava seguint de prop la vida del Moviment, però a principis de març la seva salut va anar agreujant-se i ella va expressar el desig de “tornar a casa”. Moltes persones van saludar Chiara en vida aquell dia i a les 2 de la matinada del divendres 14 de març finalitzà el seu viatge terrenal.
Hi haurà lectors de Ciutat Nova que, en rebre aquesta revista algunes setmanes després del traspàs i del funeral -que a hores d’escriure aquestes ratlles està previst per al dimarts 18 de març a les 15h a la basílica de Sant Pau Extramurs-, estaran més que assabentats dels fets, també pels ressons dels mitjans de comunicació. Potser altres persones no. Uns i altres es preguntaran, valoraran, reflexionaran... sobre la rellevància de la persona i de l’obra de Chiara Lubich. El fet és que hi ha tot un llegat que, amb una certa perspectiva de temps, encara es podrà apreciar millor i que resta per a tothom. Va més enllà dels escrits, de les publicacions, del material gràfic, etc., un llegat fet de pensament, de testimoniatge, d’obres i sobretot de vida, que mirarem de transmetre des d’aquestes pàgines.

El Papa  agraeix al Senyor “pel testimoniatge de la seva existència dedicada a l’escolta de les necessitats de l’home contemporani en plena fidelitat a l’Església i al Papa”