Agraïm aquesta col·laboració del President del Parlament que, en ser sol·licitat per aquest número especial sobre Chiara Lubich, ha volgut reflexionar sobre el valor del diàleg, tan en sintonia amb la seva obra i manifestacions concretes com ara el Moviment Polític per la Unitat.

Destaco sovint que el nostre món, el món del segle XXI, està en contínua evolució, i que la societat del futur serà una gran xarxa de xarxes, una societat que tindrà totes les eines per fomentar la participació, per respondre ràpid, per adaptar-se als canvis. Totes aquestes són eines que ens han d’ajudar en el nostre dia a dia i que, òbviament, contribuiran a millorar la manera de fer política. Perquè la política entesa únicament com a terreny de joc dels polítics em sembla una equivocació. Quan reclamo que cal fomentar la participació i la implicació de la gent és precisament per la necessitat de teixir aquesta gran xarxa que ens ha de permetre millorar com a país i encarar els reptes de futur.

Aquesta xarxa té una finalitat molt clara: més diàleg, més interacció entre tots els que en formem part. És a dir, avui tenim totes les eines al nostre abast per comunicar-nos més bé, per intercanviar coneixements que ens ajuden a millorar col·lectivament, és a dir, a fomentar el diàleg entre persones, entre col·lectius i entre institucions. Perquè assumir el diàleg com un compromís vital ens permet veure la política com l’art de gestionar conflictes. En aquest sentit, seria ingenu pensar que el diàleg és la recepta per evitar problemes, perquè, de problemes, sempre n’hi haurà, els problemes són inherents a la condició humana. Per tant, el diàleg no s’ha d’entendre com un objectiu final sinó com una eina, un mètode, una actitud davant els reptes que ens planteja el dia a dia. L’ús de la paraula, l’acord i el pacte no ajudaran a evitar els problemes però sí a afrontar-los com una oportunitat per millorar.

El foment del diàleg és imprescindible en tots els àmbits de la nostra vida: la domèstica, la personal, la professional. També la política necessita el diàleg en totes les seves formulacions. La política internacional, per exemple. Avui parlar de pau i de tolerància implica necessàriament parlar de diàleg i de recerca del consens. I en aquesta línia, l’actualitat del dia a dia ens ofereix molts exemples de resolució de conflictes gràcies al diàleg entre les parts enfrontades, i de conflictes enquistats per la intransigència i la manca de comunicació. 
La defensa del diàleg s’estén més enllà dels grans temes de política internacional i m’agradaria subratllar que la paraula “diàleg” no s’ha d’entendre només com la via per a la resolució de problemes sinó també com la fórmula habitual d’intercanvi de coneixements i d’enriquiment personal i col·lectiu. En aquest sentit, voldria destacar el programa “El Parlament a les aules” que hem impulsat aquesta VIII legislatura. El projecte ens dóna l’oportunitat de visitar centres de primària i de secundària de tot el país, i intercanviar opinions i punts de vista amb els joves catalans. Vet aquí un diàleg sense condicions, sense pressió; un diàleg entès, una vegada més, com una eina positiva.

Ernest Benach i Pascual. President del Parlament de Catalunya