Chiara Lubich no feia política, però va començar el seu camí espiritual treballant pels barris pobres de la seva ciutat i donant menjar als indigents.

Chiara Lubich era una mística catòlica del nostre temps, però al seu enterrament no hi mancava una nodrida presència de personalitats polítiques de tots els colors i representants de les més diverses religions.
Quan una persona classificada com a “religiosa”, compta en el seu haver amb doctorats “honoris causa” de les més variades disciplines, atorgats per les més diverses universitats d’arreu; quan aquesta mateixa persona és ciutadana honorària de ciutats i pobles governats per ajuntaments de qualsevol signe polític; quan l’ajuntament del poble on residia –Rocca di Papa (Itàlia)–, el dia de l’acabament del seu viatge terrenal, emet un ban “reconeixent el seu compromís per la unitat dels pobles, pel diàleg entre les religions i entre persones de diverses cultures, pels joves i per la família”, això vol dir que ens trobem davant d’una personalitat –a banda d’extraordinària– difícilment catalogable amb els paràmetres convencionals.
Si, a tot plegat, hi afegim que Chiara Lubich no era economista, però es va fer sentir en el terreny de l’economia; no era artista, però va fer propostes innovadores en el terreny de l’art; no era advocada, però va incidir en el món de la justícia; no era pedagoga, però la seva pedagogia crea relacions noves a les aules, etc., possiblement comencem a trobar pistes de l’extraordinàriament complexa i a la vegada senzilla fins a l’essencialitat, proposta de Chiara Lubich: “viure en la terra com en el cel”.
Davant d’una societat assedegada d’espiritualitat, Chiara Lubich ha fet el paper de pla inclinat, on s’hi pot circular en dues direccions. La cultura que ella proposa porta tot el perfum de la vida trinitària, l’estil de vida de Déu proposat a la política, a l’economia, a l’art... Adherir a aquesta cultura implica, sense concessió de cap mena, recórrer el pla inclinat en sentit ascendent, per anar a pouar la comunió que la impregna, a la font per excel·lència. La mística del segle XXI, proposada ja al segle XX.

 Francesc Brunés (Moviment Polític per la unitat)