«Tota revestida de Paraula», així li sembla a Chiara la Mare de Déu. Un pont i un cim, un model a imitar.

Entre les moltes intuïcions de Chiara respecte a la realitat de la fe, es posen en relleu de manera especial les relatives a la figura de Maria. Són intuïcions que, des de les albors, han tingut molta part en la plasmació de l’Obra que significativament porta el nom d’Obra de Maria. La primera intuïció es remunta al 1939 quan a Loreto, justament a la “casa” de Maria custodiada al santuari dedicat a ella, Chiara intueix que una munió de verges la seguiria.
Pocs anys després, a Trento, comença a perfilar-se més precisament el lligam entre Maria i el Moviment.
L’encrueliment de la guerra posa Chiara en constant perill de vida, aleshores ella esdevé conscient del sofriment de no poder resar més l’avemaria perquè, com comprendrà més tard, en aquesta pregària està prefigurada la futura obra dedicada a la Mare de Déu.
Però és en un període “il·luminatiu” de la història del Moviment, el 1949, quan Chiara penetra, de manera particular la realitat de Maria i, en conseqüència, la seva obra.
Aleshores és quan, de fet, Maria se li manifesta tota substanciada de Paraula de Déu, tota “revestida” d’aquesta i, per això, incomparablement bella.
Això suscita en el seu cor una forta atracció, un novíssim amor per Ella. Amor pel  qual Ella es revela més clarament en la seva inefable grandesa: Mare de Déu, Theotòkos.
És una comprensió totalment nova d’aquest misteri. Si abans es veia Maria enfront de Crist com la lluna enfront del sol, ara apareix com un “enorme cel blau que conté el sol”: tot  i estar  continguda per la Trinitat, Ella conté, d’una manera particular seva, a causa del Fill, Déu mateix, la Trinitat mateixa.
En aquells anys, la penetració en la realitat de Maria revela una altra dimensió del seu misteri: la seva desolació als peus de la creu on ella participa amb inexpressable intensitat en l’abandó del Fill, el qual  li és sostret indicant-li el trànsit a una altra maternitat: «Dona, heus ací el teu fill» (Joan 19,26). Així, doncs, Maria és cridada no tan sols a perdre Jesús sinó a acollir-ne un altre al seu lloc. Per aquesta renúncia extrema, esdevé mare nostra, adquireix la maternitat d’innombrables homes, es fa model de la maternitat universal a la qual Chiara  se sent cridada amb tota l’Obra. Contemplant tanta grandesa i bellesa de «Maria, la Mare del bell Amor», la «Filla per excel·lència del Pare», la «Dona d’amor», cada vegada més s’ ha anat destacant la seva típica exemplaritat en relació al Moviment i a tots els membres que el componen;  en ella, reconeixen el model, «allò que haurien d’arribar a ser», mentre en cadascú hi ha la «possibilitat de ser una altra Maria».
Llavors Chiara comprèn que el designi de Déu per al Moviment és el de viure com Maria. I encara més: és reviure, d’alguna manera, Maria. Un episodi singular ho confirma i la seva narració ha esdevingut una coneguda meditació: «Un dia vaig entrar en una església i amb el cor ple de confiança li vaig preguntar: “Per què vas voler romandre a la terra, a tots els punts de la terra, en la dolcíssima Eucaristia, i no vas trobar, tu que ets Déu, una manera per portar-hi i deixar-hi també Maria?”
La resposta va ser límpida: “Perquè la vull reveure en tu”» (veure requadre).
En aquests anys en què el Moviment s’ha estès àmpliament fins a  abraçar els àmbits més diversos de la humanitat, ens sembla que s’ha posat de manifest aquesta maternitat espiritual de la qual Maria ha fet un do a Chiara, donant-li ocasió de contribuir així al fet que surti a la llum el seu perfil en l’Església.
És el designi que el Moviment porta en si mateix i que Chiara ha volgut segellar en el seus estatuts, on es llegeix que l’Obra de Maria «desitja ser –en tant que sigui possible–  una presència sobre la Terra i gairebé una continuació d’ella».
És el designi que hem vist formar-se com a resposta a la pregària que va brollar un dia del cor de Chiara, adreçada a Maria: el prec de «fer una família, a la terra, de fills i filles, tots ella».