He llegit amb molt de profit espiritual l’escrit de Chiara Lubich, fundadora del Moviment dels Focolars, publicat el 15 de desembre de 1959, amb el títol «Un testament espiritual». Penso que és el testament que ens deixa ara que, amb l’ajuda del Senyor, ja estarà intercedint des del cel.

En el seu escrit fa referència en dues ocasions a l’any 1943. Eren  temps de guerra mundial. El nostre món estava dividit i la humanitat patia una guerra fratricida. Chiara va escoltar Jesús. I Chiara va oferir a aquesta humanitat el testament espiritual de Jesús, missatge d’unitat i d’amor.

He tingut el gust de conèixer Chiara, «aquesta dona de fe intrèpida, dòcil missatgera d’esperança i de pau, fundadora d’una gran família espiritual», com l’acaba de definir Benet XVI. Era consultora, com jo, del Pontifici Consell per als Laics. Les seves intervencions eren molt esperades en les Assemblees Generals del Dicasteri. Parlava de Jesús i de milions de focolarins i focolarines que escoltaven i vivien el testament espiritual del Senyor al cenacle. Comunicava pau, unitat i alegria. S’hi sentia un perfum de santedat.
El missatge i l’obra fundada per Chiara era necessari en 1943, ho és avui i ho serà sempre. Perquè la caritat de Crist sempre ens urgeix.

Atenta als signes dels temps, es va donar una sintonia de Chiara amb Pius XII. Sintonia entre l’Obra de Maria i l’encíclica Mystici Corporis. Tot transcorria en aquell bèl·lic 1943. Aquest mateix any, el missatge de Jesús donava novament esperança a la humanitat.
Agraeixo a Chiara Lubich el seu servei a l’Església i al món. També a la metròpolis de Barcelona. Va visitar la nostra ciutat. Va valorar la nostra realitat eclesial. En la seva última estada a la ciutat vam compartir l’amistat i els gran temes que preocupaven a l’Església i al món.

Unitat i evangelització, inseparables en el Testament de Jesús. I Chiara dóna fe d’això. Així ho va escriure en aquell testament: «La conversió del món que ens envolta seria conseqüència de la nostra unitat. Potser era per això que, ja des dels albors del Moviment, moltes ànimes tornaven a Déu, sense que nosaltres ens preocupéssim de convertir-les, sinó només de mantenir la unitat entre nosaltres i d’estimar-les en Crist».
Em quedarà sempre en el meu record el rostre somrient i alegre de Chiara Lubich perquè com ella deia «la joia és el vestit del cristià». Gràcies, Senyor, per aquesta dona i per la joia que ens has comunicat i que ella ens ha ajudat a mantenir viva.

† Lluís Martínez Sistach. Cardenal Arquebisbe de Barcelona