OOPS. Your Flash player is missing or outdated.Click here to update your player so you can see this content.
Educació i ciutadania PDF Imprimir E-mail
escrit per Francesc Brunés   

Educació i ciutadaniaEls reptes del món actual necessiten grans dosis d’ambdós elements.

Un projecte per a un món més just. Què és la política? Tots som responsables del que passa al món. Els drets humans protegeixen els valors. Per què no es poden comprar els valors ètics? Per què és obligatori l’ensenyament? Persona i dignitat, defineix el concepte de dignitat. Podem viure sense normes?

Què és l’autoritat. La responsabilitat col·lectiva. No volem irresponsables ni a casa, ni al quiròfan, ni a la política..., enlloc – Passa-ho. Justícia i igualtat. La solidaritat i la participació. Consum responsable. La pròpia identitat. Les drogues enfront de la llibertat. La família, nucli de la societat. Formar una família és dur a terme un projecte lliurement triat –Passa-ho. La gran família humana. Som ciutadans del món que vivim en una localitat concreta– Passa-ho. L’emigració i la interculturalitat. La marginació.

Quines qualitats creus que ha de tenir un bon polític? Per què? Participació i representació. Els valors i el pluralisme polític.
 
Si heu tingut prou paciència per arribar fins aquí, enhorabona! Acabeu de llegir el fruit d’un experiment que acabo de fer. El seguit de frases aparentment inconnexes que heu llegit corresponen a títols, missatges i activitats recollides a l’atzar, d’un llibre de text que s’utilitza en un institut públic de Catalunya. El llibre respon al currículum de la matèria «Educació per a la ciutadania» i es treballa amb noies i nois de 15 anys (3r d’ESO).

Els continguts que es poden desprendre d’aquests enunciats, poden fer mal a l’educació d’aquests adolescents? Possiblement sí. De la mateixa manera que poden fer mal els continguts d’història, de geografia, de català, de física... o de qualsevol altra matèria que sigui impartida per un professor desaprensiu. Recordo un professor d’història que vaig tenir, que justificava les guerres com un element de regulació demogràfica. Un altre, lloava els beneficis de les desigualtats econòmiques per afavorir el progrés de les zones riques.
 
Però en general, la societat confia en la professionalitat dels docents. És una confiança absolutament necessària. En ple segle XXI, si volem un món sostenible des de tots els punts de vista, calen acords socials de gran envergadura, que només són possibles amb ciutadans formats, respectuosos, dialogants, participatius i compromesos.

 
Següent >