El coneixement, el saber, l’aprendre, el debat de les idees sempre ha anat de la mà de la recerca de la veritat, de la universalitat i, per tant, del cultiu d’una certa humilitat per acceptar les idees d’altri i combatre els dogmatismes, que estan a la base dels conflictes i de les guerres.

És per això que la universitat sempre ha estat un àmbit on s’ha treballat per la construcció de la pau. Una pau considerada no com a simple absència de violència, sinó com una sensibilitat i unes accions que construeixen un teixit social de relacions basades en la reciprocitat positiva i orientades a la fraternitat i a la unitat; que, començant en les relacions interpersonals, s’implica decididament en la transformació de les estructures socials amb especial atenció als grups desfavorits.
En aquesta direcció i des dels anys 80 estem treballant a la UAB tot explorant el potencial de les actituds i comportaments prosocials.
A més de l’elaboració de programes sistemàtics per aquest aprenentatge en tots els cicles de l’escola, estem realitzant un projecte de pràctiques, per tal d’oferir als alumnes una ocasió d’experimentar com les accions prosocials fan més improbable l’aparició de conflictes.
L’alumne ha de dissenyar, aplicar i experimentar un pla d’acció consistent en realitzar 5 accions d’ajut, servei, donació, valoració de l’altre, solidaritat, escolta profunda i empatia, responent a la pregunta ¿què soc capaç de fer per l’altre?
Els destinataris poden ser persones o grups. Entre aquestes cinc accions, una s’ha d’adreçar a una persona amb la qual s’ha tingut dificultats de relació o senzillament que li resulti antipàtica (gairebé un enemic). Una altra s’ha de realitzar en condicions d’humor baix (un dia que no es tenen ganes de res). Una tercera consistirà a motivar i ensenyar a un altre per tal que faci una acció prosocial a un tercer. 
El disseny del pla suposa un calendari d’aplicació i un registre per analitzar el següent: antecedents de l’acció, descripció, conseqüències en el receptor, en l’autor i en l’entorn.
Des de l’any 2000 aquesta experiència l’han realitzat uns 900 alumnes.
Els resultats presenten  una estimació molt positiva. El 90% afirma un convenciment molt gran que aquestes accions prosocials vers els demés son una via real i eficient per a la millora de les relacions interpersonals, superant les reserves inicials. Alguns parlen de canvis positius en la pròpia vida i manifesten intenció de compromís i continuïtat en aquesta línia. En qualsevol cas, potser un bon nombre d’aquestes  4.500 accions vers els demés no s’haurien produït sense el programa.

Robert Roche
Professor de psicologia a la UAB