El preàmbul de la Constitució dels Estats Units comença justament amb aquestes paraules: «…nosaltres, la gent».

Haurien pogut ser tantes coses: «nosaltres, els americans», «nosaltres, els ciutadans», «nosaltres els homes», «nosaltres» i prou... Però no, van trobar aquesta fórmula. M’agrada com sona, em fa recordar el que he viscut als Estats Units: la realitat d’una comunitat, d’uns «nosaltres, la gent» conscients de si mateixos i oberts a «aquella gent», als altres. Ha estat, per a mi, la irrupció d’una nova visió. And I like it.
Quan vaig arribar a Texas, em vaig proposar de no pensar tant, de no parlar tant, sinó de viure i acollir el do que segurament aquest país em reservava. No hi va haver temps per càbales: «Welcome to Texas!» Una acollida immediata a cor i braços oberts, que et fa sentir a casa: una casa àmplia com França i Gran Bretanya juntes, travessada  per llarguíssimes carreteres, amb els punts brillants dels gratacels, les extensions immenses dels famosos «ranch», les refineries i els pous de petroli, els cartells publicitaris i els parcs naturals, el Capitoli, les banderes, una diversitat de races inabastable...
 La llibertat d’iniciativa que caracteritza els EUA em feia pensar que allà es trobava «tot i l’oposat de tot», i realment al costat d’aquells fets que et fan pensar només en endarreriment (pena capital, militarisme, tirania de les assegurances i grups sanitaris, monopolis als mitjans de comunicació, un desenvolupament aparentment poc sobri...), la gent es mou ràpidament en direccions innovadores i, el més important, es mou i fa. Allà com arreu, no és estrany que el descobriment de la fraternitat i de les realitzacions de l’ideal de la unitat suscitin en la gent un «entusiasme concret»: un canvi de mentalitat amb accions concretes. La vitalitat i l’empenta, que em sorprenien tant a l’inici, ho vaig anar descobrint, no eren pas tan superficials com podia pensar, sinó que s’arrelava en una mirada directa i intel·ligent al dolor, a allò que sap d’esforç, per «traficar-lo» bé... Sí, al món que ha vist néixer el funcionalisme, he descobert que el món unit també «funciona», amb persones d’una generositat gran... com tot Texas.