Em vaig quedar molt sorpresa quan algunes companyes meves de classe deien que no descartaven la possibilitat de prendre la pastilla de l’endemà, per no arriscar-se a un embaràs no desitjat. Els vaig dir que de totes maneres, es tractava d’una mena d’avortament, però m’agradaria saber-ne més.
       Sílvia

És maco que pugueu parlar lliurement entre amigues, tot i que de vegades es diuen coses per fer-se notar... Més enllà d’això, has estat molt valenta en dir la teva opinió.
Catalogada i publicitada com a «contraceptiu d’emergència», la pastilla de l’endemà ha creat molta confusió entre les més joves, que s’arrisquen a usar-la com un mitjà contraceptiu comú. En realitat, el prospecte diu que actua bloquejant l’ovulació o impedint l’establiment de l’òvul fecundat en l’úter matern. Això significa que, si ha estat fecundat, l’efecte de la pastilla és avortiu, és a dir, que suposa la pèrdua de la vida humana concebuda. Aquest producte fa semblar tot fàcil i possible, justificat pel context cultural comú segons el qual, si una noia no es troba en grau d’acollir una vida, esdevé un «dret seu» eliminar-la. D’aquesta manera, el més maco, important, digne de ser acollit amb amor i respecte, com és un nen, acaba sent un problema per resoldre.
Les revistes per a adolescents, els anuncis publicitaris i les sèries de la TV envien missatges als adolescents, encara a la recerca de la pròpia identitat, on es diu que, al primer enamorament és maco i positiu embarcar-se en una relació sexual, amb totes les proteccions oportunes: els contraceptius, el preservatiu, etc. o, en el pitjor dels casos, la pastilla de l’endemà.
Darrere de tot això, hi ha grans interessos econòmics de qui distribueix aquests productes, aprofitant de la curiositat, del desig físic induït pel desenvolupament hormonal, de la necessitat d’afecte, de ser com els altres, de la facilitat d’enamorar-se pròpia dels adolescents.
En realitat, sobretot en les relacions sexuals precoces, com que tenen lloc en una edat en la qual no hi ha encara una maduració psico-afectiva plena, se separen sexe i amor i deixen sovint amargor, solitud, una sensació de sentir-se instrumentalitzat. Recórrer a l’avortament, més enllà de com es realitzi, agreuja la situació en el pla psicològic.
Amb el sentiment no n’hi ha prou, cal la consonància d’ideals, la capacitat de conèixer-se profundament, de renovar l’amor en un projecte compartit. Tot això s’adquireix amb el creixement mitjançant eleccions valentes contràries als atractius del consumisme.