La Sílvia Domínguez de Saragossa, juntament amb dues amigues més, van canviar les passades vacances nadalenques, per un viatge de voluntariat a l’Índia, a través de l’associació «Amigos Estrella de la Mañana».

Quin va ser el motiu del viatge?
Vam estar 12 dies pel sud de l’Índia i el nostre objectiu principal era conèixer els projectes que s’estan duent a terme des d’aquesta associació.
Un dels projectes és l’orfenat «Estrella de la Mañana», situat a molt pocs km de Mamallapuram (estat de Tàmil Nadu), un poblet de pescadors que va ser devastat per les conseqüències del tsunami del 2004 i on, a molts dels nens que hi ha, els falta pare i/o mare o no tenen mitjans per mantenir-los.
Altres projectes són els orfenats «Educación y Sabiduría Estrella de la Luz» situats a l’estat de Karnataka, regits per Dorjee, un monjo budista, on acullen nens amb problemes psíquics i físics, la majoria cecs. L’Índia és un país on per cultura justifiquen la ceguesa com un càstig diví i merescut, i moltes vegades els pares opten per tancar-los, perquè els veïns no els jutgin. Molts d’ells no han tingut gaires mostres d’afecte per part dels seus, i ara, gràcies a l’esforç i lluita de Dorjee i dels col·laboradors de l’associació, es comencen a donar oportunitats que mai havien tingut.

Vau poder realitzar les feines que tenieu programades?
Vam sortir de Saragossa amb algunes tasques encarregades des de l’associació, però després, calia estar disposades a canviar els plans. De fet, a Mamallapuran havíem de revisar la construcció del nou edifici i parlar amb els enginyers, aprofitant que les tres som del gremi… però estaven de vacances!!! Imprevistos per superar i transformar en altres serveis.

Quina relació es va crear amb els nens?
Al principi anàvem una mica preocupades perquè cap de les tres teníem experiència amb nens i menys amb cecs. Però a poc a poc totes les pors van desaparèixer. Vam ser nosaltres qui vam aprendre  més d’ells, amb les seves contínues lliçons d’humilitat, el somriure sempre en les seves cares... La comunicació ja no va ser cap obstacle!

Què us queda d’aquesta experiència?
Tornes a casa amb les piles carregades d’energia i il·lusió per aprofitar al màxim cada moment de la teva vida, valorant tot el que aquí tenim. Moltes vegades ens submergim tant en la vida quotidiana i no sabem veure més enllà, però quan em recordo d’aquests nens, un somriure envaeix el meu rostre i m’oblido de totes aquestes ximpleses que de vegades tant ens preocupen.