El 14 de març, moltes ciutats de tot l’Estat celebraven l’arribada dels Focolars. El passat 25 d’abril va ser el moment per a la capital del Túria.

Són quasi les 5:30 de la vesprada i a la sala d’actes del col·legi dels escolapis de València, es respira un aire de nostàlgia, joia i emoció continguda al mateix temps. Les cançons interpretades per «Reflejos» amenitzen aquests primers moments, barrejades amb salutacions i mostres d’afecte. Però, què estem celebrant?
Per a cadascú dels assistents, es tracta de rememorar aquell instant succeït en algun moment d’aquests  50 anys quan, un amic o amiga, ens va parlar d’una experiència extraordinària: la d’un grup de xiques de Trento disposades a donar la vida l’una per l’altra, seguint el model de Jesús. En conèixer aquest estil de vida, la nostra va canviar per complet i vam començar a sentir l’atractiu per l’Evangeli que començava a impregnar cada minut de les nostres joves vides.
Reconstruir el fil històric significa reviure en aquelles hores tots aquells anys. Era el 1965 quan a València la família Izquierdo, Antonio i Isabel, aleshores novençans, van quedar meravellats de l’espiritualitat de la unitat que havien descobert amb Chiara Lubich.  Van obrir la seua casa per donar a conèixer aquest Ideal d’unitat i fraternitat. Alguns joves d’entre 15 i 16 anys (Reme, Begoña, Paquita, M. Carmen, Ana, Vicente, José Mª, Ángel, Joaquín, Pepe, Enrique…) van quedar conquistats per les coses que els contaven d’aquesta nova experiència. El grup va continuar creixent i reunint-se cada setmana per celebrar l’eucaristia en una xicoteta capella, i d’ací va nàixer la idea de fer excursions junts: una manera de conèixer el moviment,  descobrir aquesta nova realitat espiritual i al mateix temps créixer en una sana amistat i una diversió assegurada.
Mentrestant a la parròquia de S. Pedro Pascual el pare Servera començà a reunir-se amb els joves i després d’unes setmanes es van formar els primers grups de Gen, els joves dels Focolars. Sorgixen les primeres famílies amb Pepe Cervera i la que serà la seua dona, Pilar. Comencen a fer-se les primeres jornades a València, a participar a les Mariàpolis i a poc a poc es van anar perfilant les diferents vocacions i les distintes activitats del Moviment.
Són els anys 70. Jaime Cuquerella és un jove de 18 anys a la recerca d’una proposta de vida, que li òmpliga completament, quan coneix els Focolars. «Per a mi va ser escollir la Unitat i la presència de Jesús entre nosaltres com el meu Ideal, i li vaig dir a Jesús: Tu ets el meu tot, la meua vocació d’amor». I prompte, ell i els seus amics comprenen que és necessari tindre el cor de Jesús i entregar-se amb la mesura del seu abandó en la creu. Així tots se senten impulsats a concretar eixe amor en els diferents barris de la ciutat, ajudant a l’alfabetització de gitanos en la Malva-rosa; a xiquets òrfens, amb problemes d’adaptació social o amb discapacitats psíquiques; en la cooperació al desenrotllament en el tercer món: Operació Àfrica.
L’any 1985 sorgix un grup de jóvens que inicia una experiència artístic-espiritual. L’espectacle «Una història que canvia» narra l’experiència d’un jove seduït per la droga, el món materialista, l’ambició, l’hedonisme. Al final experimenta el «perdona i seràs perdonat, fes el bé a qui t’odia…» i descobrix la «Regla d’Or» que es troba en el cor de totes les persones de bona voluntat. El grup realitza espectacles en diverses ciutats i s’implica per la pau a diverses manifestacions, per exemple amb motiu de la Guerra del Golf. Dora, Jesús, Pepe i molts altres joves, senten que aquesta experiència els ajuda a enfortir la fraternitat entre tots.
Però si hi ha un nucli natural de convivència on posar en pràctica la llei de l’amor recíproc eixe és la família. Salvador i Isabel, de Castelló, coneixen el moviment l’any 1979. Aquesta trobada canviarà les seues vides i les dels seus tres fills. Per exemple, comprenen que és necessari compartir amb els altres i col·laboren en el projecte del «Basar Solidari», per a persones necessitades de tot el món. El primer any arrepleguen tot el superflu de casa, objectes de decoració i també objectes personals. Després impliquen a amics i familiars… després a les botigues dels barris explicant el què es pretén i més tard van ser empreses de tota la ciutat les que també participaven.
Moltes altres persones fan aquesta mateixa experiència a la parròquia del Buen Pastor d’Elx, entorn de la Paraula viscuda. «Quan a la nostra parròquia vam conéixer l’ideal de la unitat, va ser com trobar la perla preciosa per la qual valia la pena donar-ho tot. La paraula de vida, l’Evangeli, que començàvem a viure anava donant un sentit renovador a tot: la litúrgia, l’oració, l’apostolat, etc.  Però sobretot s’anava creant un ambient de família on ningú se sentia estrany fóra del país que fóra. Moltes vegades podíem experimentar la vida dels primers cristians, perquè tot es compartia».
I arribem al present... Han passat més de tres hores que valen per 50 anys! I continuen les salutacions, recordant també molt emotivament aquells que ja no estan entre nosaltres: s’unix el cel i la terra en aquesta celebració.
Ha sigut un moment meravellós, viscut en família, i el seu perfum ens acompanyarà i s’encomanarà, segur, molts anys més.