La meva història va començar fa uns anys. Em dic Isa i tinc 20 anys.

Vinc d’una família nombrosa que m’ha educat sempre en valors cristians. Sempre se m’ha educat sabent que la felicitat l’aconsegueixes fent la voluntat de Déu, però no sempre és fàcil acceptar-la...
La meva germana gran va entrar al convent de les Clarisses de Lerma fa nou anys; des de llavors vaig començar a resar per no ser monja! No sabia gaire bé perquè, però totes les nits pensava «Jesús, el que vulguis... però monja, NO».
Quan els de casa anaven a veure la meva germana, jo deia que havia d’estudiar i evitava anar-hi. No volia, perquè en entrar al convent, el cor em palpitava a 100 per hora, quan entrava una altra monja em quedava sense paraules, m’agradava massa…
L’any passat vaig anar per primera vegada sola a veure la meva germana i li vaig explicar que no era capaç de dir «SÍ» al Senyor per por al que em demanés; li vaig prometre que ho intentaria… Fins aquest any per Setmana Santa quan vaig anar a celebrar la Pasqua a Lerma. Ens van dir que demanéssim el que més ens preocupava i jo li vaig demanar la seva ajuda per saber dir-li que sí; i ho vaig aconseguir! «SÍ, Jesús, el que tu vulguis! Si vols que sigui monja ho serè i si vols que em casi posa’m a l’home adequat». Després vaig tenir la pau més gran del món!!
Després d’això, tot em va venir donat. Cada vegada tenia més ganes d’anar al convent i ja no hi posava excuses. Estant un mes a Londres, em sentia encantada, era feliç davant el sagrari, li somreia… sabia que m’estava passant alguna cosa, però no entenia gaire bé el què…
En tornar, vaig anar al convent i li vaig explicar a la mare superiora. Em van oferir anar amb elles d’exercicis espirituals i encantada vaig acceptar. Va ser posar un peu allí l’11 de juliol i saber que havia de demanar de fer l’experiència. No em vaig atrevir a donar el pas fins a 4 dies més tard, però un vegada donat, era la dona més feliç del món!
El Senyor em tenia guardada per a mi la vida contemplativa, per resar pel patiment de la humanitat. Aquesta era la voluntat de Déu, tot estava preparat des de feia molt temps, només he tingut que «deixar-me fer».