En Roger, de 9 anys, el petit de tres germans, molt depenent de la mare, la reclama insistentment. Ha après un subtil joc manipulador per fer-se-la seva, sempre que pot.  

Quan la mare els deixa a l’escola, en Roger sempre pregunta: Pensaràs en mi, mare? El seu joc consisteix a: no voler anar a l’escola, plorar a l’escola, aïllar-se dels companys, entristir-se, anticipar pors catastròfiques, etc. Molt llest, ha descobert la manera d’entendrir la mare i preocupar-la, dient-li: «Si sabessis com pateixo», «t’he d’explicar com em sento, però tots dos sols». La mare, preocupada, li dedica estones i s’esforça per animar-lo. D’aquesta manera en Roger aconsegueix tenir-la en exclusivitat i sentir-se segur. Aquest reclam absorbeix la mare fins a l’esgotament.
Un dia, en arribar a l’escola, professors i alumnes s’assabenten d’un fet tràgic: Aquell matí un alumne ha mort jugant amb l’escopeta de caça del pare. La consternació entre tots és gran. La sorpresa dels pares d’en Roger encara més, per la seva reacció madura. Ell, que sempre es retrau i plora, avui és l’alumne sencer que no plora sinó que, serè, consola i sosté els companys en el seu dolor.
Quan la mare m’ho explica, se’m confirma el joc insà d’en Roger i l’enfocament per corregir-lo.
El científic L. Sagan escriu: «Les persones sanes són de tota confiança». Avui en Roger ha mostrat la seva part més sana, que li dóna coratge en el dolor i el fa sortir d’ell mateix a consolar els companys dient-los: «El nostre amic se n’ha anat al cel on es troba feliç i segur».
Hi ha una confiança bàsica que la dóna la fe en el transcendent. Bona estratègia la de cuidar i conservar aquesta «confiança bàsica» en el transcendent (Dra. Lukas), capaç de donar sentit als moments de sofriment. 
A partir d’aquesta experiència, aprofitem la confiança bàsica d’en Roger per desmantellar-li el seu joc neuròtic amb una reestructuració:
El pare ha de reunir els fills i dir-los: «La mare, atabalada i esgotada, està al límit d’una depressió. El metge ens recomana ajudar-la en les feines de casa, que les repartirem d’aquesta manera… La sosté la confiança en Déu».
I és que la confiança bàsica, canvia els termes del joc: de víctima, en Roger passa a col·laborador. La reestructuració ha funcionat.

(*) Psicòleg Clínic i de família    
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els bots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la