Pensem que és important mantenir diferenciada una nova família de la família d’origen. Com caldria comportar-se, doncs, si en la família d’origen hi ha problemes greus que poden afectar també la nova família?      
Antònia

És una mica difícil respondre sense saber quin podria ser aquest problema greu al qual es fa referència, perquè és diferent tenir, per exemple, un malalt a la família que haver de sanejar un situació financera difícil.
Així doncs, hem de prescindir del contingut del problema, que hem de presumir potencialment pertorbador per a la jove parella, i examinem aquest «afectar» emprat en la pregunta. Reflexionem sobre l’excés d’implicació d’una família jove en els problemes d’una família ja estructurada.     
En general, el que compta en les relacions entre generacions no és tant el problema que es presenta i que han d’afrontar junts com el tipus de relacions entre elles i, sobretot, el tipus de relació que el fill té amb els seus pares, si encara resta atrapat en una relació poc autònoma i molt vinculant o no. Per dir-ho segons els terapeutes familiars, si un cònjuge està molt involucrat amb el pare amb un lligam similar al d’un matrimoni, difícilment podrà casar-se per segona vegada.        
És per tant fonamental per a la jove parella verificar junts fins a quin punt ha arribat el procés d’autonomia, perquè la manca d’aquest és el que pot limitar la llibertat d’expressió de la pròpia parella. De fet, el procés de la parella implica el valorar junts les decisions que cal prendre i usar la llibertat juntament amb la responsabilitat.    
Allò que neix de reflexions compartides i conscients és un compromís que cal desenvolupar junts. La disponibilitat per ajudar la família d’origen d’un o dels dos ha de ser, en qualsevol cas, fruit d’un acord.     
En la parella, és preciós i fonamental portar els pesos l’un de l’altre, ajudar-se recíprocament, construir una aliança sigui per quan les coses van bé com per quan van malament. Si es fixa aquest objectiu, la necessària diferenciació de la família d’origen (cosa que permet la intimitat entre els esposos) ve per si mateixa: la diferenciació no és, de fet, un allunyament afectiu sinó una mena de frontera invisible a l’entorn de la jove parella, necessària per reforçar la seva unitat, no el seu egoisme.