Un petit gest pot ser testimoniatge de l’amor de Déu.

Havia estalviat molt per a poder comprar-me la campera que necessitava. Sóc al·lèrgic als teixits sintètics, per tant, la meva roba ha de ser de materials naturals. No són peces fàcils de trobar, i a més cares. Amb el meu pressupost suposa tot un art. Però... finalment vaig trobar un comerç que oferia articles al meu abast i que responia a les meves exigències. A més, amb el fred d’aquells dies la caçadora seria més que benvinguda. Quan estava per anar a comprar-la, em va trucar per telèfon un amic, del qual feia molt que no tenia notícies i que volia veure’m. El vaig convidar de seguida a prendre un cafè i va acceptar amb gust. Quan ens vam veure vam començar a compartir novetats: el seu nou treball, la casa on estava vivint, encara per acabar, la relació amb la seva xicota i els preparatius davant el projecte de formar una família... Després em va preguntar per mi, per les meves coses. Li vaig explicar algunes coses profundes que em giraven pel cap: va ser un d’aquests moments en els quals et trobes amb una persona cara a cara i et desarmes per complet, pots explicar-li el més íntim. Encara que el meu amic no creia en Déu, vaig notar que no manifestava cap rebuig enfront del que li deia, i gairebé tot tenia a veure amb la meva vida de fe. Al contrari, va voler saber-ne més, potser perquè també en ell hi havia una actitud de recerca...

En un moment donat de la conversa, tornant als seus projectes, vaig adonar-me que ell mateix s’estava fent gran part de les reformes a casa seva. Com que provenia d’una família humil no tenia molts recursos i el seu sou no era gran. De manera discreta li vaig preguntar com feia per escalfar la casa, amb el fred que estava fent... «Doncs, m’abrigo el millor que puc. Hauria d’instal·lar un radiador, ja tinc la connexió de gas però no m’arriben els cèntims. Ja vaig col·locar les finestres i he d’esperar a cobrar el sou per tenir el necessari». En la meva ment es va engegar una calculadora... i vaig arribar a la conclusió que si jo deixava per més endavant el projecte de la meva caçadora, podia prestar-li aquests diners perquè comprés el radiador. Però volia dir-li-ho sense que sonés a almoina, sinó com a expressió de la relació fraterna que ens havia permès compartir sentiments profunds, sabent a més que ell me’ls retornaria quan pogués. El meu amic va quedar molt sorprès: «No pot ser. Mai m’ho hagués pensat, sé ben bé com vius la teva economia...». I es va emocionar: «Tinc molts amics que me’ls estimo, però no sé si un altre hagués tingut un gest com aquest. És fruit del teu amor per Déu? Si la fe produeix aquests fruits, que n’és de bonic poder creure! Espero arribar-hi jo també».