Democràcia, paraula que sempre ha inspirat pensaments positius derivats del fet de representar una forma de govern on les decisions col·lectives són adoptades pel poble. Inspiradora de conceptes de transparència, participació, intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants, bones pràctiques, claredat... Els mots corrupció, desafecció dels ciutadans, allunyament del poble, pràctiques abusives, predomini dels interessos personals sobre el bé comú, més propis d’altres règims polítics, ara omplen les planes de la premsa i els espais de notícies dels mitjans de comunicació de països de vella tradició d’aquesta bella Democràcia.
I ella, la Democràcia, estossega, s’ennuega, esternuda i presenta un quadre clínic preocupant. Sembla haver perdut bona part de la seva bellesa i haver envellit de cop. Aclaparada per les pitjors metzines, el seu cos es debilita. Dubtes en la separació dels poders, funcionament dels partits polítics, corrupció en la gestió, ignorància de les necessitats reals dels ciutadans... Però amb la veu afeblida, tímidament, sembla dir-nos: «No us equivoqueu, no hi ha entitats corruptes, no hi ha partits corruptes, no hi ha règims corruptes; només hi ha persones corruptes».
Els professionals pensen mètodes per alleujar els símptomes de la malmesa Democràcia, fan propostes per reformar lleis i institucions, per posar més controls. Tot plegat, aspirines per combatre el mal de cap de la noia, però no veritables remeis que propiciïn la regeneració de les consciències. Qui ha tingut alguna parcel·la de poder econòmic o polític sap que és molt difícil resistir-se a la temptació d’aprofitar-se’n en benefici propi. Per això, crec que ara la Democràcia ens demana que anem a fons amb el seu mal, que ja n’està farta de xarops que només li fan passar la tos.
Ens demana un antídot de veritat que li retorni la seva bellesa, ara que en bona part del món, la seva vellesa li dóna més saviesa que mai. Crec que ens demana un compromís de reciprocitat entre polítics i ciutadans. Un compromís de posar en primer lloc les necessitats col·lectives, el bé comú per davant de l’especulació i l’aprofitament que porta al benefici personal. Un compromís de participació ciutadana, molt més enllà de dipositar el vot a l’urna, un compromís generós d’actuar sense recompenses de poder o materials. Un compromís polític de crear opinió pública, de difondre idees, de promocionar valors, d’afermar i defensar els drets de la persona. Un compromís que no té res a veure amb els càrrecs públics, però que els pot ajudar a actuar honestament i amb responsabilitat.
Ara que ens apropem a un període electoral, és possiblement un bon moment per buscar tots plegats la manera d’implicar-nos en la regeneració del teixit social dels nostres pobles i ciutats, dels nostres països i nacions. El compromís per una convivència més fraterna ens ho agrairà; i la Democràcia, també.