«Per a mi és molt important parar-me un moment abans d’escriure, fer espai a allò que haig de comunicar. En una ocasió, em sentia desanimada, vaig seure davant de l’ordinador i no aconseguia escriure res... Vaig anar a la meva habitació, vaig “fer silenci”...: “D’acord, Jesús, torno a començar, no importa res més que estimar. Ajuda’m tu, només vull ser canal de comunicació...”. Vaig tornar de nou a l’ordinador i de seguida em va arribar la inspiració... em vaig commoure! Ho vaig escriure tot d’una tirada i, quan ho vaig llegir, em vaig adonar que havia aconseguit transmetre precisament allò que calia.
Quan escric experiències dels altres, tracto de posar-me al seu lloc i deixar que sigui la persona que parli a través de mi... Quan demano a altres que escriguin alguna cosa per a elaborar un article, abans de res tracto de demanar com estan, com va la feina, l’estudi, i només després sobre el tema a tractar en la col·laboració. D’aquesta manera s’activa una relació que produeix un efecte sobre l’article. Per exemple a la secció “Código 20” de Ciudad Nueva, darrere hi ha l’esforç de fer aquesta experiència amb Déu  i amb els germans.
A la TV on treballo també faig entrevistes. De vegades hi ha molta presa i no puc entretenir-me massa, però miro de construir una relació abans de l’entrevista, crear una escolta profunda, de tal manera que després en la TV es vegi l’espontaneïtat.
Hi ha una línia editorial que cal respectar, i és cert que estem condicionats. Potser he de donar una notícia negativa, però de totes maneres he d’estar atenta a qui m’estic adreçant. Hi ha persones davant de la tele, els hi estic parlant i no vull deixar-les amb la visió negativa, sinó transmetre’ls esperança. Un cop, la meva mare em va dir una cosa que em va commoure de debò. Una coneguda seva li va dir que una amiga m’havia vist presentar el telenotícies i que havia dit que jo no era com les altres. Per a mi va ser un regal de Déu, el fet que les persones que veuen l’informatiu sentin que hi ha quelcom d’especial, i que no és altra cosa que Déu, el desig de transmetre amor també a través de la informació.
Chiara Lubich va indicar Maria com a model per als comunicadors. Ella en certa manera és la comunicació en estat pur, on el comunicador és només “medium” i gairebé desapareix. Maria, perquè és amor, és transparència. I no és potser aquesta una de les màximes qualitats del comunicador? I els mitjans, no són perfectes quan ens oblidem de la seva existència? Aquest és el meu veritable repte.»