És qüestió de començar a experimentar, a analitzar junts els aspectes visuals, formals, però sobretot els continguts que es reben per la TV i així aprendre a emprar-la, a adonar-nos de  les seves intencions, a vegades manipuladores, a desmitificar els seus continguts, a intercanviar experiències positives, a construir hàbits i mentalitats solidàries...
Heus aquí una proposta d’actuació concreta: Els pares o el mateix fill proposen veure junts un programa, millor si es tracta d’un que el fill ja veu normalment, per exemple una sèrie. No es tracta d’escollir només una pel·lícula que l’adult consideri important que els fills vegin, sinó precisament escollir allò que als fills els agrada molt.
S’ha de buscar una hora en què no hi haurà interferències.  A ser possible, acompanyar-ho amb un “ritual” de prendre junts algun pica-pica o beguda, infusió, etc.
S’acorda entre tots el filtre sota el qual veurem aquests continguts, tant si es tracta de comportaments indesitjables com a l’inrevés: antipaties, enveges, ràbia, violència, egoisme o accions d’ajuda, compartir, donar, òptima comunicació, escolta profunda, empatia, valorar positivament a l’altre, consolar, etc. Millor escollir un o dos filtres només per a cada sessió. Es pot tenir una llista ja feta y acordada entre tots.
Es visiona el film, podent assenyalar en algun moment i sense destorbar gaire, alguna escena susceptible de correspondre al filtre establert. Per exemple dient: per comentar després! o bé violència!, donar!, etc.
Finalment, en acabar, es dedica vint minuts a que cada un comenti què ha vist, què li ha semblat, si això passa a la vida real, què hem fet quan ens hi hem trobat, etc. Lògicament, l’important és aprofitar per a compartir les nostres opinions sobre els valors i sentiments. Tot, de gran incidència educativa i de construcció de l’espai de família.

Robert Roche
Prof. Psicologia UAB