Tota aquesta introducció és oportuna perquè el comportament social reflexa sempre tota la gama de comportaments dels individus que en formem part. I quan parlem dels mitjans de comunicació, no puc evitar de pensar de quina manera es podrien evitar els excessos que tots coneixem: la greu intoxicació informativa que patim dia rere dia, la manipulació dels poders fàctics, el sobreeiximent de material negatiu i/o morbós, la banalització dels problemes realment importants... Podem analitzar llargament els perquès de tot això però, com succeeix en psicoteràpia, el fet de saber les causes d’un fenomen no evita que passi. Aleshores, quin mínim canvi caldria introduir per tal que els mitjans de comunicació es comportessin d’una manera més sana? Evidentment no ho sé, però m’agrada especular.
Últimament em passa pel cap que, de tots els àmbits de la comunicació social, el més omnipresent és la publicitat. I la realitat més evident és que la propaganda, els anuncis, els reclams publicitaris ens enganyen. Ens estan enganyant des que es va inventar aquesta manera de presentar al consumidor una sèrie d’articles destacant només els aspectes positius –això encara podria passar– o directament tergiversant la realitat. Si ho penseu uns moments, què és això de dir que tal beguda refrescant és la «chispa de la vida», o que comprant tal objecte «farem realitat el millor dels nostres somnis»...? Crec que ens hem acostumat tant a aquesta xerrameca il·lusòria que la visió que tenim de la realitat ja no ha tornat a ser allò que hauria de ser. Ho sento pels publicitaris, però qui sap si l’acabament de la publicitat tal com avui es realitza a tot arreu, fora la fitxa de dòmino que acabaria reestructurant tot el paper dels mitjans de comunicació en la nostra societat... Però és clar que només és un somni.

Dr Toni Martín
Metge i psicoterapeuta