El psicòleg Iñaki Guerrero acaba de publicar el llibre Cómo ser libre. Manual de instrucciones. Dialoguem amb l’Iñaki sobre alguns punts claus com ara l’autoestima, la reciprocitat, les emocions, la felicitat i l’art d’estimar. 

Un títol suggerent: «Cómo ser libre». De què ens hem d’alliberar?
Quan es parla de llibertat es tendeix a pensar en una llibertat externa: que se’m permeti fer el que vull, que ningú m’obligui a actuar d’una forma amb la qual no estic d’acord, o coses per l’estil, però en realitat l’autèntica llibertat, la que és font de felicitat és la que podríem anomenar la llibertat psicològica, la llibertat interior, és a dir: ser lliure per fer el que realment crec i vull fer, tot i que em resulti difícil i no sempre agradable, encara que m’exigeixi esforç, etc. Aquesta seria la veritable llibertat, la que m’allibera de les meves pors i els meus complexos permetent-me donar el màxim de mi mateix.

Des de fa diversos anys es parla molt de l’autoestima. Estar massa atent a un mateix no ens conduirà a tancar-nos en nosaltres mateixos?
La característica més important d’una persona amb una bona autoestima és la de no mirar-se gairebé mai a si mateix, ja que no ho necessita. En canvi, la persona amb una mala autoestima està sempre replegada sobre si mateixa, preocupada per com la miraran, què pensaran d’ella, com ha d’actuar per ser acceptada, etc. És important assenyalar que sovint es confon autoestima amb autoimatge i es pensa que tenir una bona autoestima és tenir una imatge molt positiva d’un mateix i que com millor imatge tingui, millor autoestima tindré, però això no és cert. Una bona autoestima (amor o estima per un mateix) és estimar-se un a si mateix tal com és, amb virtuts i defectes, i per fer això lògicament és necessari tenir una autoimatge realista.

Des de la psicologia s’afirma que som éssers relacionals. Quin és l’equilibri entre l’autoestima i l’obertura a l’altre?
Una bona autoestima és aquella característica de la persona que li permet obrir-se als altres, pensar en l’altre, preocupar-se per ell. Qui s’accepta a si mateix no necessita l’aprovació externa, és lliure del «què diran». Esforçar-se per tenir una bona autoestima és esforçar-se per estar obert a l’altre. Les relacions amb els altres seran més satisfactòries com millor sigui l’autoestima.

En el seu llibre aborda també temes molt puntuals com l’inconscient, les emocions o la depressió. Des de quina perspectiva ho fa? Es volen donar eines concretes al lector?
Tracto aquests temes des de la teoria cognitivo-conductual, que introdueix certs matisos sobretot pel que fa a la teràpia. Aquesta teoria afirma que les emocions fortes, quan són negatives (la por, l’ansietat, la tristesa o la ira) poden condicionar totalment la nostra conducta, arribant fins i tot a perdre el control racional de la mateixa i a generar un fort malestar. D’altra banda, aquestes emocions són generades per pensaments inconscients que s’activen de forma automàtica en la nostra ment davant determinats esdeveniments. La persona normalment no s’adona de quina cosa està pensant, però el pensament activa l’emoció i aquesta al seu torn empeny a actuar, d’una forma que, com hem dit, no sempre és lògica o racional, per la qual cosa ens pot crear molts problemes, a nosaltres mateixos i als del voltant.
En aquest llibre dono pautes per captar els pensaments inconscients fins a arribar a fer-los conscients i així poder posar-los en discussió i anar desactivant-los paulatinament. D’aquesta manera, perden força, les emocions que generen es debiliten i resulten molt més controlables, permetent actuar d’una forma més racional. Aquest procés ajuda a la persona a madurar i a sentir-se més feliç i realitzada. Aquestes tècniques són descrites en el llibre de forma concreta perquè resulti fàcil posar-les en pràctica, encara que en alguns casos serà convenient buscar el suport d’algun psicoterapeuta.

Una constant en les seves pàgines és la referència a l’amor, destacant les seves virtuts psicològiques. És una de les seves claus terapèutiques?
L’amor, entès com a altruisme, com a capacitat de lliurament als altres, de preocupar-se pels altres, és un senyal de maduresa psicològica. Com més madura és una persona més capaç és d’estimar els altres. Paradoxalment això vol dir que la persona ha de ser capaç d’estimar-se a si mateixa, d’acceptar-se tal com és, en altres paraules ha de tenir una bona autoestima. Erich Fromm deia que no hi ha contradicció entre estimar-se a si mateix i estimar els altres, ja que només en les persones que es volen a si mateixes es dóna un autèntic amor pels altres. D’altra banda, podem dir que en l’amor es troba la plenitud de la felicitat. Martin Seligman afirma que com més feliç és una persona, més altruista és. Hi ha una relació directa entre felicitat i amor als altres.
En el procés de maduració psicològica de la persona, el tractar d’estimar els altres, de despreocupar-se de si mateix per preocupar-se pels qui ens envolten, és terapèutic ja que pot ajudar a superar petits traumes i dèficits de la nostra autoestima, la qual cosa al seu torn ens fa més capaços d’estimar. Així doncs, es pot afirmar que l’amor és mitjà i fi. Com a conclusió, jo diria que l’amor no és només terapèutic, és molt més que això; és el que ens permet assolir la plenitud de la llibertat i de la felicitat.

Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els bots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la

Cómo ser libre
Manual de instrucciones
Iñaki Guerrero
Ed. Ciudad Nueva
192 pàg.

12 euros.

Comandes: 934 070 022
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els bots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la