Un nou any sant compostel·là, el número 119 des de l’any 1122, quan Calixt II va establir que l’any en què la festivitat de Sant Jaume caigués en diumenge es consideraria sant o jubilar.

Aquest any, que tanca la primera dècada del segle XXI, la festivitat de Jaume Apòstol (25 de juliol) cau en diumenge, per això l’any 2010 torna a ser Any Sant o Jubilar Compostel·là (Xacobeo, per als gallecs). Per causa dels anys de traspàs, això succeeix en una seqüència irregular de 11, 6 i 5 anys. Així, doncs, hauran de passar onze anys fins al proper, i  el 2021 és lluny, per això aquest  Any Compostel·là és especial.
La catedral de Santiago, centre neuràlgic de la celebració, des del segle IX és la fita dels pelegrins per arribar davant la tomba de l’apòstol i venerar les seves relíquies. Durant l’Any Jubilar la visita al temple  es converteix en una  ocasió específica de perdó  i reconciliació. Per a l’Església és «l’any de la gran perdonança, l’any de la reconciliació entre els adversaris, l’any de les múltiples conversions».
L’esdeveniment fonamental que declara vigent l’Any Compostel·là és l’obertura d’una determinada  porta de la catedral, la Porta Santa o del Perdó, a la qual s’accedeix per la plaça de la Quintana. Aquesta porta, normalment tapiada, s’obre el 31 de desembre i queda oberta fins al mateix dia de l’any següent. Entrar per la Porta Santa per visitar la catedral és un dels quatre requisits per “guanyar el jubileu”. Visitar la tomba de l’apòstol, resar per les intencions del Papa, confessar-se i combregar en els quinze dies abans o després de la visita completen les condicions.
Pelegrins, sacerdots de tot el món confessant en llengües diferents, el famós “botafumeiro” perfumant d’encens les naus romàniques... la catedral està en constant ebullició. Cada vegada més visitants, per motius molt diversos, arriben a Santiago fent camí, pelegrins que volen obtenir la “compostel·lana”, credencial que l’església metropolitana de Santiago dóna a tot aquell que justifiqui haver realitzat almenys els últims 100 quilòmetres a peu o a cavall, o 200 en bicicleta. La pelegrinació pressuposa un motiu espiritual, però és un fet que el camí s’ha convertit en un fenomen cultural, en una experiència vital que excedeix la presència de l’apòstol.
La via tradicional i més antiga per arribar a Santiago és el “camí francès”,  que es remunta al moment del descobriment de les  restes de l’apòstol en el segle IX i que té el seu origen a Saint-Jean-Pied-de-Port, població del Pirineu francès on confluïen diverses rutes europees abans d’entrar a la Península Ibèrica per Roncesvalles o Jaca. Però al “camí francès” s’han sumat almenys unes altres sis rutes que existien en germen i que conduïen a pelegrins d’altres llocs, com el “camí anglès”, que arriba per mar a Ferrol i baixa cap a Santiago, o  la Ruta de la Plata, que arriba pel sud seguint una antiquíssima via comercial romana.
En el Camí de Sant Jaume han confluït altres circumstàncies que segueixen transformant la realitat religiosa i cultural en un fenomen típicament contemporani de cerca d’identitat. Posar-se en camí i agafar consciència del fet que la vida és un viatge per etapes, amb un principi i un final, amanit de joies, dolors, necessitats, esforços, regals i superacions, és una experiència que ha trobat en la pelegrinació a Santiago una possibilitat de realització. Per a qui ha fet el camí resulta evident que el viatge feixuc, lleuger d’equipatge i estès en el temps acaba transformant aquestes coordenades vitals d’homes moderns que tots considerem irrenunciables. L’esforç diari, el contacte amb la naturalesa, la convivència i la trobada amb desconeguts que ofereixen o demanen companyia i ajuda, i l’esperó de la meta que s’ha d’aconseguir constitueix un còctel vital que acaba produint efectes espirituals. Un cop arribat a Santiago no es fa difícil, essent creients o no, d’acceptar que haver-se embarcat a fer la travessia troba el seu sentit entre els imponents murs de la catedral; s’acaba per entendre que té un sentit propi que el camí formi part d’ella.
També aquest Any Sant els visitants seguiran arribant a Santiago. La previsió parla de deu milions de persones que desafiaran la crisi i els elements. El Xacobeo ( institució lligada al govern de Galícia) ha posat en marxa un programa que excedeix l’espai de la ciutat i del camí, que s’obre a tot Galícia i mira a Europa. Els 10 camins per viure l’Any Compostel·là, Xacobeo 2010,  (espiritualitat, reflexió, expressió contemporània, música, gastronomia, història, arts escèniques, audiovisuals, esport, infantil) són la prova de com la tradició impregna diferents àmbits que tenen poc a veure amb la religió.
Compostel·la, el Camí de Sant Jaume i l’Any Compostel·là provenen de la tradició, viuen d’ella i la fan créixer. Però són alguna cosa més. Més enllà del producte econòmic, de l’ocasió política, de l’enorme i innegable valor cultural i fins i tot de la història que ens ha portat fins aquí, l’Any Compostel·là 2010 representa una nova oportunitat de cercar i de trobar.

(*) L’autora és professora del Departament d' Història de l’Art de la Universitat de Santiago de Compostel·la.