Com  gestionar la relació entre un pare separat i dos fills adolescents que, per la seva edat, ja tenen mil compromisos i interessos? Les ocasions de veure’s són poques, ja que viuen amb la mare...
Robert (Lleida)

Els adolescents tendeixen a involucrar-se molt en els seus interessos i gairebé miren d’evitar la relació amb els pares. La cosa es complica quan no es pot viure amb ells contínuament. Hem de buscar oportunitats per al diàleg i la participació, amb totes les maneres que el cor i la imaginació ens suggereixin. Conec un pare separat que amb el seu fill s’han intercanviat tantes cartes com per fer un llibre, com a mostra d’un diàleg fortament desitjat, una mena de desafiament a la llunyania forçosa. En general, en les relacions «a distància» val la regla de fer-se propers sempre que es pugui, i de no arribar a perdre la proximitat efectiva i real.
La paràbola del «fill pròdig» no tindria el seu immens significat si no oferís als pares de tots els temps el sentit de l’espera que es fa empara (en el cor i la ment) del fill que no és a prop. Encara que els adolescents necessitin «prendre distància», tornaran amb amor si s’han sentit estimats. Això significa donar un sentit a allò de positiu que fan, valoritzar-ho perquè ho han escollit ells, encoratjar-los a ser ells mateixos. Sobretot  després de la separació dels pares, tenen necessitat que se’ls mostri l’afecte i l’amor. Li desitjo que pugui reforçar l’amistat i el diàleg, aspectes que podran ajudar-lo a sostenir els seus fills i a fer créixer en vostè una força espiritual per a assolir aquest noble i valuós objectiu.