No hi ha un acte educatiu més gran que el de cercar el bé dels fills. Tots els pares volen el millor per a ells. La realitat, però, és que no tots hi encerten. És un bé per al fill estalviar-li esforços que necessitarà per afrontar la seva vida? És un bé per al fill estalviar-li el sofriment que comporta renunciar a coses supèrflues?
En Pere és un jove de 28 anys que ha aconseguit fer-se amb el control familiar a cops de porta i escridassant els pares. Fa anys va aprendre que aixecant la veu, li tenien por i els tenia sota control. Els pares han hagut d’aprendre a recuperar el seu espai confrontant-se amb en Pere, parlant cara a cara, sense defugir res, encara que en Pere s’enfadi. Els límits que no van posar abans, els han hagut de posar ara amb més dificultat, però se n’han sortit bé.
La Magda és una noia de 27 anys. Pateix esquizofrènia. La relació amb un pare malaltissament moralista no l’ha deixada créixer amb autonomia i sense por. Quan cercar el bé de la filla es confon amb una sobreprotecció, se sol ofegar la tendència legítima i natural a ser autònom. Aquest pare no se n’ha sortit bé, encara que ell ho cregui.
El comú denominador d’aquests pares bé podria ser el següent: creure que fer el bé és deixar fer, evitar un no, cedir per no empitjorar la situació, o bé evitar al fill perills morals i el sofriment que forma part de la maduració. Això sol produir l’efecte contrari a la més bona intenció educadora.  
Quin és l’autèntic bé del fill? ¿Estaries d’acord amb el criteri del pare que pel bé del fill es qüestiona si el que diu o deixa de dir, el que fa o deixa de fer, el fa més persona, més responsable, li ensenya a respectar-se i a respectar els altres, el fa capaç de renunciar a un bé immediat i superflu a canvi d’un bé superior, el fa més solidari, el prepara per afrontar dificultats? Es tracta d’evitar fills egocèntrics o neuròtics que no respecten els altres perquè no han après a respectar-se a si mateixos; no saben estimar perquè busquen els seus interessos i prou; són irresponsables perquè se’ls ha estalviat l’esforç de la renúncia. És aquest el bé que si es deixa de fer, pot esdevenir un mal irreparable, quan es desvincula de valors ètics i morals que construeixen la persona sempre en relació amb l’altre.

(*) Psicòleg clínic i de família
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els bots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la