Quan la parella clarifica errors, la relació és fluïda i distesa i això s’aconsegueix dialogant amb l’ànim d’escoltar-se profundament l’un a l’altre. Per escoltar, cal descobrir les pròpies expectatives da-rrere de cada discussió tensa i cercar el bé de l’altre tant com el propi. Això és amor concret, en el qual, diu Fromm, la persona supera el narcisisme i confia en la seva capacitat d’estimar. La defensa aferrissada d’expectatives mostra la pròpia inseguretat.
L’exercici d’atenció pa-cient consisteix a descobrir què n’espero de l’altre i desitjo em doni, sinó, m’enfado. El que n’espero no em deixa ni veure’l ni establir contacte amb les seves necessitats. A partir d’aquí la comunicació esdevé discussió i l’amor egoisme.

L’amor és proactiu quan es dóna. Fromm distingeix quatre elements bàsics, comuns a totes les formes d’amor: cura, responsabilitat, respecte i coneixement. Diu: “L’amor és la preocupació activa per la vida i el creixement dels que estimem. Si manca aquesta preocupació activa no hi ha amor”.
Cuidar l’altre vol dir treballar per fer créixer tot el que li és un bé i això comporta dialogar i escoltar-lo, per conèixer-lo i respectar-lo. Responsabilitat vol dir voluntat de respondre a les seves necessitats. Respecte vol dir capacitat de veure’l tal com és, no com jo voldria que fos. Conèixer-lo és bàsic per estimar-lo, així com per conèixer-lo l’he d’estimar.

Una proposta d’estiu és la lectura de l’Art d’estimar d’Erich Fromm, per revisar si el meu amor, començant per la família, és curós, responsable, respectuós i coneixedor de l’altre. 

Joan Maria Bovet. Psicòleg clínic i de família