El vostre fill ha patit un acte de prepotència. No parlem d’intimidació perquè no és un fet repetit.
Vosaltres els pares heu estat hàbils en captar el seu canvi d’humor i en ajudar-lo. Fer-li explicar el fet i anar a parlar amb la professora, són factors protectors per a ell, ja que d’aquesta manera no ho assumeix en silenci. D’ara en endavant, hi ha dues opcions amb les quals podeu protegir-lo.
En primer lloc és ocupar-vos en fomentar la seva autoestima. Si li envieu missatges de confiança en el seu potencial social, (saber dir la seva opinió, saber  dir quan està o no d’acord, saber preguntar quan li és necessari), aprendrà a tenir fe en sí mateix. Serà més capaç d’afrontar les inevitables dificultats.
El segon és aconseguir involucrar l’interès de les altres famílies de l’escola  i dels professors per a la prevenció d’episodis similars o més greus.  Aquesta és la manera més incisiva i moderna de tallar d’arrel la intimidació. És important no limitar-se a demanar únicament a l’escola d’organitzar programes de prevenció. Si es vol canviar el clima de l’escola, les famílies han de formar part activa en aquests programes, construint grups de treball amb els professors i sensibilitzant els altres pares.