És possible perdonar els invasors, els agressors, els delinqüents?
El cel és a prop de qui estima.

Aturar-se avui, 2010, 71 anys després de l’inici de la Segona Guerra Mundial, davant dels seus terrors i tragèdies, canvia segurament la nostra consciència i crea en nosaltres un nou sentit de l’humanisme. Cada home, cada generació està cridada a acollir el noble repte de construir els fonaments de la vida i de l’amor en la nostra terra.

Considerant això, em va colpir fortament el coratjós gest de Joan Pau II, el 12 de març del 2000 en instituir el Dia del perdó, quan va llançar la crida: «Perdonem i demanem perdó», afegint-hi al final de la celebració, amb tota la força: «Mai més, mai més guerres, violències, opressions». 

En aquesta perspectiva, és particularment important l’aportació que les religions poden i han de donar en promoure el perdó i la reconciliació contra la violència, el racisme, el totalitarisme i l’extremisme, causes de guerres.     

Ull per ull i dent per dent, és a dir, tornar mal per mal, es remunta a l’Antic Testament: «Si se’n segueix un dany, llavors donaràs vida per vida, ull per ull, dent per dent» (Èxode).

En la antiguitat, el concepte de justícia es referia a una compensació proporcionalment adequada. I això era important perquè impedia reaccionar al mal de manera desproporcionada. No no-més els jueus de l’Antic Testament sinó també la civilització de Babilònia emprava aquest criteri.  

Després de mil·lenis d’història humana, en la qual el dret s’ha constituït sobre principis sòlids, la «llei del Talió» apareix com un llegat del passat. La venjança ens fa caure fàcilment en un cercle viciós sense via de sortida. Però, n’hi ha d’altres de vies de sortida? 

En els Diàlegs de Confuci (551-479 a.C.) està escrit: «Una injustícia es paga amb la justícia i la clemència amb la clemència». Si algú ha comès un delicte, és just que el pagui amb un càstig proporcional. Només així s’adona del mal comès i es penedeix.
En un nivell superior, en el Tao De Jing (el Llibre del camí), Lao-tzi (contemporani de Confuci i 30 anys més gran que aquest) diu: «Correspon al mal amb el bé». Aquestes dues antigues dites representen dues maneres diferents de tractar les relacions interpersonals.  La primera apunta a una conversió interior envers la confiança mentre que la segona posa de relleu la reeducació i la recuperació.
        
La justícia de Confuci significa mirar el fet amb actitud objectiva. La rectitud ens fa conèixer i distingir el bé del mal, discernir el que és just del que és injust. Entre estimar i odiar cal trobar un equilibri, aquesta és la doctrina del mig.

En canvi, Lao-tzi ajuda a no mirar el mal com a tal. Moltes vegades, es cometen errors però les causes del mal poden ser complicades i involuntàries; llavors, per què no podem afrontar els errors amb una mica de comprensió i generositat? Això coincideix, en el fons, amb l’ensenyament de Jesús: «Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen» (Mt 5,44). 

Però, és possible perdonar els invasors, els agressors, els delinqüents? Mereixen aquests ser recompensats amb el bé? Jesús, a la creu, va demanar: «Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan» (Lc 23,34).
 
I Lao-tzi diu: «Apaivagat un gran conflicte/hi resta sempre algun motiu de rancor./
Com hom pot considerar-se perfecte?/L’home veritablement bo es preocupa sempre/d’allò que deu als altres/no d’allò que els altres li deuen./El Tao del cel és imparcial/però sempre és a prop dels bons» (Tao De Jing 79).  

Certament no hem de subestimar el mal però el cel és més proper a qui té la gran força de perdonar i, encara més concretament, d’estimar amb una mesura infinita.   

Així, és possible avui dia estar junts; això expressa la voluntat de caminar junts, un camí que porta a desarrelar antigues incomprensions, profunda desconfiança i prejudicis injustos, per guarir ferides del passat i construir-hi un esdevenidor d’harmonia i pau entre pobles, cultures i religions.