Document de Voluntats Anticipades.

El tema de la mort és una qüestió que des del principi dels temps ha preocupat a la humanitat i ha suggerit molta literatura. No obstant això, en la societat occidental i especialment a mitjan segle passat s’ha convertit en un tema tabú.

La majoria de vegades es tracta d'evitar perquè genera angoixa i malestar a l'enfrontar-se a ella com a fi inevitable de tot ésser humà.
Fins fa poc en aquest tram final de la vida, el propi pacient hi ha pogut intervenir ben poc, fins i tot sent conscient i podent-se manifestar, ja que sempre han decidit per ell professionals i familiars.

A final segle XX i principis del XXI, es dóna un pas important en el reconeixement i la legitimació de l'autonomia del pacient, atès que es regula un instrument que li dóna a la persona la possibilitat de prendre decisions, amb caràcter previ, sobre l'assistència o el tracte que desitja rebre, en un context mèdic, quan ja no tingui capacitat per intervenir per si mateix. Es tracta de les voluntats anticipades o instruccions prèvies, que fa uns anys han estat recollides en la regulació legal a Espanya, popularment conegudes com a testament vital.

Què és el Document de Voluntats Anticipades?
És un document dirigit al metge responsable, en el qual una persona, major d'edat, amb capacitat suficient i de forma lliure, expressa les instruccions que s'han de tenir en compte sobre les cures i atencions mèdiques que desitja rebre quan es trobi en una situació en què les circumstàncies no li permetin expressar personalment aquesta voluntat. L'atorgament es farà davant notari o bé davant tres testimonis amb plena capacitat d'obrar, dos de les quals no han de guardar relació de parentiu fins al segon grau ni relació patrimonial amb l’atorgant.

Què ens diu un Document de Voluntats Anticipades?
Encara que l'objectiu principal del DVA és el de concretar la voluntat de l’atorgant respecte al tractament mèdic que desitja rebre quan no estigui en condicions de fer-ho, aquesta voluntat pot expressar-se de diverses formes. Hi ha doncs, uns elements comuns en tot el document, però la persona que el realitza l’adaptarà als seus valors personals, a la seva situació present o futura de malaltia, etc.

Alhora, és recomanable que constin alguns continguts bàsics:
• Els valors de l’atorgant i les seves expectatives personals quant a la seva vida.
• Una descripció més o menys exhaustiva de la seva situació sanitària en la qual preveu que es podrà  trobar (si és possible).
• Designació d'un representant que pugui ser un interlocutor vàlid i que la seva mediació sigui decisiva en la presa de decisions, igual que si es tractés del propi pacient.
• Poden afegir-se altres disposicions com les relacionades amb la possible utilització o destinació dels seus òrgans o cos després de la mort (donació d'òrgans, incineració, etc.).

També es recomana donar-lo a conèixer, no només a la família o persones properes, sinó també al seu metge de família en el centre de salut i centre assistencial on sigui atès habitualment, perquè sigui inclòs en el seu historial clínic. També s'aconsella procedir a la inscripció d'aquest document en un registre administratiu centralitzat1, per facilitar la seva localització encara que el pacient es trobi en un centre diferent del seu habitual.

És important que tots els col·lectius implicats: professionals sanitaris i no sanitaris, famílies i propis pacients, valorin el DVA com un instrument a l'abast de qualsevol ciutadà per a exercir la seva autonomia i assumir la responsabilitat en la presa de decisions sobre la seva persona i la seva salut en moments d'extrema vulnerabilitat i en la fase final de la vida. Només així, les voluntats anticipades compliran realment la seva funció, per millorar el procés de malaltia de la persona en la seva etapa final, amb criteris de qualitat de vida fins als últims instants, segons el significat que aquesta expressió té per al propi pacient.

Per ampliar informació, Ajuntament de Barcelona
IMAS: Institut Municipal d’Assistència Sanitària
http://imasbcn.org/imas/DVAcat.pdf
902 111 444 (Sanitat Respon)

1 Registre de Voluntats Anticipades de la Direcció General de Recursos Sanitaris de la Generalitat de Catalunya, segons Llei de 25 juny 2002 que obliga als metges a sol·licitar informació de si existeix document inscrit respecte a determinat pacient, en els supòsits previstos. També existeix un Registro Nacional de Instrucciones Previas per “garantir el compliment de les voluntats del pacient que hagi subscrit el DVA, amb independència del lloc on s’hagi formalitzat”.