Cada estiu rebo una nota d’una associació que generalment consisteix en un poema. Aquesta vegada però, la poesia ha estat substituïda per un article sobre la crisi, al·legant que no són temps per a la lírica. Ben al contrari, penso que se’n necessita molta, per treure’ns del cap les cabòries de la crisi i tenir una visió més clara i més completa del que ens està passant.
És difícil fer-se una composició de lloc de la situació perquè patim el mal de la fragmentació. Com deia a la meva col·laboració anterior, el trencaclosques està desfet.  Escoltem i llegim moltes coses. La majoria d’elles són veritats, però no completes. Cadascú explica només aquella part de la veritat que afavoreix els seus interessos. És veritat que les mesures d’austeritat i restrictives que va adoptar el govern no serveixen per reactivar l’economia, però ho és igualment que eren imprescindibles per evitar la fallida del sistema. És veritat que cal crear llocs de treball, però també ho és que ningú està disposat a renunciar a l’estatus assolit.
No podem viure de mitges veritats, perquè s’acaben transformant en mentides, i no podem afrontar una situació tan greu com l’actual, amb mentides.
Per això, necessitem més que mai la lírica, necessitem tot allò que ens ajudi a pensar, a reflexionar, a trobar-nos amb nosaltres mateixos. A descobrir la nostra veritat, la de cadascú, per posar-la al costat de la veritat de l’altre, i junts ser capaços de trobar camins nous, mai explorats, que ens han de portar a una situació diferent de l’actual; i que sabem millor, si som capaços de trobar-la.
El reclam de nous paradigmes culturals ve de tot arreu. Fa algunes setmanes, l’escriptor Francesc Miralles, en un article a El País Semanal, escrivia: «...la bona notícia de la crisi és que, quan passi la ventada, serem capaços de veure les nostres veritables prioritats, tot allò essencial que ens havia passat de llarg en la nostra esgotadora carrera cap a enlloc.» Gairebé al mateix temps, el filòsof Jürgen Habermas, publicava un interessant article al diari alemany Die Zeit, on deia: «...tothom ha d’aprendre a incorporar a la pròpia perspectiva, la dels altres, en lloc de replegar-se a la mescla egocèntrica d’esteticisme i optimació del benefici.»
Sembla doncs, que aquesta vegada no hauríem de perdre l’oportunitat d’incorporar noves categories culturals que ens permetin caminar amb fermesa cap a un món més fratern, més unit; en definitiva, més feliç.