«Dintre de pocs mesos naixerà el nostre primer fill. Quins són els consells útils per al seu creixement?»

Marta

Posar-se a escoltar és quelcom fonamental de tota relació, moment inaugural de tot intercanvi vertader, condició necessària de tot tipus d’educació. Quan el pare pensa que ho sap tot i es considera dipositari d’algunes veritats, llavors, el binomi amb el fill no pot donar fruits sinó que, sovint, porta dependència i sofriment.

Aleshores, cal pensar en el nen no com si fos un petit adult que necessita ser instruït  i que és deficitari en moltes de les seves manifestacions sinó, més aviat, com  si es tractés d’un planeta desconegut i nou, fascinador, del qual un es disposa a conèixer el seu funcionament i riquesa.    

Quantes vegades els pares tenen la tendència a atribuir als més petits una sèrie d’emocions, pensaments i sentiments que, la majoria de les vegades, no són pas veritat? Aquestes emocions són, en realitat, projeccions de sentiments més amagats dels pares, que tenen desigs i expectatives particulars. 

Només una profunda escolta pot portar els pares a prendre nota dels pensaments del nen, afavorint un diàleg real. Carl R. Rogers, al seu llibre La teràpia centrada en el client parla d’una força bàsica, d’una tendència actualitzadora, considerada com la força essencial que és a l’origen del creixement i del desenvolupament de la persona.

Escoltar profundament és, per tant, la premissa per a una relació empàtica entre la mare i el nen, per a una comprensió profunda i recíproca que acompanyarà durant tota la vida la relació amb els altres.     

D’aquesta manera, es descobrirà que, en l’educació, el que compta és la disponibilitat al canvi, a qüestionar-se sempre. Així, es deixa espai a la «sorpresa» en descobrir que el petit ens ajuda a créixer i a esdevenir grans.