«Jo em quedo aquí, amb els meus joves», va dir Benet XVI als homes que tenien cura de la seva seguretat i van intentar persuadir-lo que deixés l'aeròdrom de Cuatro Vientos durant la celebració de la vigília, quan el vent i la pluja augmentaven fins al punt que el Papa va haver d'interrompre la seva intervenció.

I el vent i la pluja van trigar a amainar, però com la fe dels gairebé dos milions de pelegrins –ferma i arrelada, com deia el lema de la JMJ–, la celebració no es va enfonsar.

Em quedo amb els joves que van fer plorar d'emoció al Papa, que no trigaven ni un segon a passar de l'eufòria i del cant de la major festa del món a l’absolut silenci i el total recolliment de la major contemplació eucarística de la història.

Em quedo amb els joves que van demostrar, en quantitat i qualitat inusitades, que per a ells no hi ha ni fronteres ni races ni colors, sinó un únic poble abraçat per l'Amor amb majúscula.

Em quedo amb els joves que, en paraules de Benet XVI, fent tantes preguntes i buscant respostes, no se saben posseïdors de la veritat que abracen, sinó més aviat posseïts per ella.

Em quedo amb els joves de la JMJ, que ens han fet el regal que més necessitem, el regal del testimoni de l'esperança que no defrauda, que es fonamenta en una certesa: si el futur està també en mans d'aquests joves de tot el món, l'Església i la humanitat estan d'enhorabona.

Manuel Maria Bru. President de la Fundació Crónica Blanca