La pregària contemplativa és un estat interior
Xavier Melloni és expert en mística i diàleg interreligiós. Jesuïta, antropòleg, teòleg i estudiós de fenomenologia de la religió. Amb una vida espiritual molt intensa i a la recerca, com a acompanyant espiritual integra elements de diverses tradicions.
Breument. Què és la pregària contemplativa?
Allò que caracteritza la pregària contemplativa és l’estat de quietud i de silenciament. És un tipus de pregària que arriba en un moment determinat de la vida. Hom no l’escull, si nó que li és donat un desig de més silenci, d’anar a allò que hi ha d’essencial, de romandre només en la Presència de Déu. Ja no calen ni paraules, ni idees ni imatges. Hom es troba en una actitud de recolliment i alhora d’obertura davant d’aquesta Presència. A poc a poc, tot es va posant al seu lloc i la mirada sobre la vida es transforma.
La pregària contemplativa, té un origen cristià o procedeix de les religions orientals i ha estat cristianitzada?
La pregària contemplativa existeix en totes les tradicions perquè, com dic, no es tracta d’una tècnica, sinó d’un estat interior, i, naturalment, també existeix en el cristianisme. Si anem als Evangelis, descobrirem que darrere de Sant Joan hi ha una persona contemplativa. En el seu evangeli, Jesús diu quaranta cinc vegades «romaneu». «Ro maneu en mi tal com jo romanc en el Pare». Aquest romandre és l’essència de la contemplació. Això ho van començar a viure els Pares del Desert i després els monjos; a l’Església d’Orient, la pràctica de la pregària del cor està molt difosa. Una altra cosa és que la propagació actual de la pregària contemplativa hagi estat impulsada per les tradicions orientals. A la meva manera d’entendre, la raó està en el fet de proposar uns exercicis molt concrets i compartibles per totes les confessions, com és l’atenció a la respiració, la repetició d’una paraula, la importància de la postura, la importància de viure en el moment present, etc.
No hi ha el risc que aquest tipus d’oració sigui elitista i intimista?
El silenci no abstreu, sinó que desvetlla, et fa més atent, sensible i disponible a tot. Ara bé, el risc és arreu. Tot és susceptible de deformarse o degradar-se. En la vida espiritual cal estar sempre alerta, cal ser vigilant. Interioritat no s’oposa a exterioritat, sinó a superficialitat. D’altra banda, el fet que es tracti d’un fenomen tan generalitzat indica que no és elitista sinó que respon a una necessitat del nostre temps. Mai una civilització havia estat sotmesa a un ritme de vida com el nostre, mai l’ésser humà havia rebut tants impactes sensorials i cognitius com avui. Hi ha una necessitat cultural i psicològica d’aturar-se. Això no és encara pròpiament la vida espiritual, la qual comporta un camí de total entrega, però explica el fet que aquest tipus d’oració estigui més i més estesa.
En un període de la teva formació vas estudiar a fons la tradició cristiana oriental, va ser en aquell context com vas acostarte a l’oració contemplativa?
El primer contacte amb l’espiritualitat cristiana d’Orient va ser en la meva adolescència, en llegir Els relats d’un pelegrí rus. Em va produir un gran impacte i vaig començar a practicar la pregària del cor. Després, quan estudiava teologia, vaig poder aproximar-me a l’espiritualitat de l’Església d’Orient en fer la tesina sobre la Filocàlia, la qual acabava de ser traduïda tota sencera del grec al francès. Amb aquest rerefons, la meva estada a l’Índia durant un any, ara ja en fa 18, va suposar un punt d’inflexió. Anys més tard vaig conèixer el P.Franz Jalics, també jesuïta, i en ell vaig trobar la síntesi que buscava.
Què t’ha atret d’aquesta oració per exercitarla quotidianament i fins i tot oferir-ne espais d’aprenentatge en un lloc tan ignasià com la Cova de Manresa?
Els Exercicis de Sant Ignasi es poden abordar des de diferents nivells: en clau penitencial (primera setmana), en clau de discerniment i de seguiment (segona setmana), i també en clau contemplativa, que és on culminen: en la Contemplació per assolir Amor, una pregària que s’obre a la contemplació de Déu en totes les coses. Per tant, crec que té molt de sentit que a la Cova de Manresa, on Sant Ignasi va començar a elaborar els Exercicis, es pugui oferir el darrer estadi. Ell mateix va tenir importants experiències místiques, la més important de les quals va ser el que anomenem «la il·luminació del Cardoner». Aquesta experiència respon plenament a l’estadi contemplatiu.
Què diries a algú que sent atracció o curiositat per aquest tipus d’oració?
No és el mateix l’atracció que la curiositat. Si únicament sent curiositat, no perdria massa el temps amb aquesta persona, però si realment se sent atreta, l’animaria a endinsar-se sense cap por, ans al contrari, amb plena confiança i generositat, perquè és una crida de Déu i també una necessitat per al nostre món que hi hagi persones que visquin aquesta dimensió.
A través de relacions personals i lectures has conegut la figura i l’aportació espiritual de Chiara Lubich. Creus que l’oració contemplativa pot ajudar a la vivència d’aquesta espiritualitat? Per què?
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg
Gracias por proclamar estas verdades que tanto se necesitan en nuestros días, pues las religiones de hoy perecen por faltarles esta sabiduría. Osea, silencio, meditación y contemplación. Gracias Javier Meloni, Pablo d’ors, Jose F moratiel, a ellos, los catolicos de Republica Dominicana lo necesitamos urgentemente.