A més, no només les fronteres sinó també les polítiques internes i externes estan contínuament canviant, i això ens fa percebre d’Europa com un organisme viu que necessita sovint ajustaments; és per això que cal dotar-lo d’un marc jurídic ampli i suficient. De fet, i malgrat que la proposta aprovada pels 25 es presenta, d’una banda, ambigua, i, de l’altra, massa estructurada, el “Tractat constitucional” representa un valor per si mateix, perquè davant de la proliferació de normativa ja existent i difícilment intel·ligible, cal anar cap a una identificació d’un nucli fonamental comú per a tota la Unió que, sense ésser uniformant, pugui ésser unificant.

La Constitució s’articula en quatre parts: en la primera es presenten els principis fonamentals, competències, composició i funcionament de les institucions europees; en la segona es recull la carta dels drets fonamentals de la UE; en la tercera s’estableixen els processos decisionals, a més de l’abast i modalitats d’actuació de les polítiques de la UE i de les seves institucions; en la quarta, finalment, es determinen els processos per a la posada en vigor, així com també els protocols i declaracions a què fa referència el text constitucional.
No ens pararem ara a parlar de cada un d’aquests punts, però sí que volem posar de relleu alguns aspectes importants de la identitat europea, sense poder especificar les contradiccions que conté el text constitucional (i són moltes), que han d’aprovar i referendar els 25 estats membres seguint fórmules diferents, des d’aprovacions parlamentàries a referèndums, com el que hi ha previst a Espanya el proper mes de febrer. Potser sigui el fet de la identitat, la més complexa de totes les transformacions europees, el que dóna cabuda a l’exigència unitària de la gran diversitat que la compon.
El nou Preàmbul fa referència a l’“herència cultural, religiosa i humanista d’ Europa…” Autoritzadament -i no només per part de l’església Catòlica-, s’ha lamentat la mancança de referències específiques a les arrels cristianes d’Europa. Es tracta d’un tema que ha pres un caire massa polític, basant-se en motius allunyats de la recerca genuïna d’allò que uneix a Europa i als europeus. Aquest debat -recollit àmpliament pels mitjans de comunicació- ha tingut un resultat insuficient, ja que s’haurien pogut aprofitar precisament les discrepàncies per impulsar la idea d’una Europa amb una identitat composta i clara, allunyada del relativisme.

Malgrat això, no sembla que la nova constitució oblidi molts dels valors fonamentals del cristianisme i del paper que ha jugat al llarg dels segles. Des d’aquest catàleg de valors, trobem a faltar la referència directa a la fraternitat. Per això, serà la missió dels cristians europeus afegir-la de facto i amb els fets. En aquest sentit, i entre les diferents iniciatives adreçades a aquest objectiu, cal recordar el compromís assumit per molts moviments cristians de tot el continent i de diferents denominacions en la jornada “Junts per Europa”, que va tenir lloc a Stuttgart el passat 8 de maig (veure CN nº 93).
En tot cas, creiem que cal recollir les àmplies possibilitats de participació com a ciutadans que ens ofereix la nova constitució i comprometre’ns a explorar les dimensions polítiques de la fraternitat, el que vol dir, en la pràctica, la recerca de la justícia social, la disponibilitat per compartir els recursos amb les àrees europees -i d’altres continents- menys afavorides, el compromís d´assolir un ordre mundial basat en la pau i els valors, més que sobre l’ús de la força i dels interessos dels més forts, etc.
Deixant de banda la vaga referència (totalment inadequada) al “patrimoni espiritual i moral”, la carta constitucional es fixa objectius alts, com ara “un futur de pau basat en els valors comuns” i sobretot l’afirmació que la Unió “posa la persona al centre de la seva acció”. D’altra banda, es posa la fita de “superar les antigues divisions... per tal de forjar un destí comú”.
Una Europa “unida en la diversitat” és un repte massa gran per no implicar-s’hi activament, per perdre l’oportunitat històrica que se’ns ofereix de crear un àmbit plenament vàlid en pro d’un món en pau, més just i solidari, més social i interrelacionat, enriquit per la diversitat i la fraternitat. És difícil?. Sí, però no és impossible.