Del 2 al 4 de desembre, es va
celebrar el Segon Congrés Internacional sobre la Família: Educació i família. Un congrés proposat pel Vaticà i organitzat per la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia.

Va ser interessantíssim, tant per la importància del tema central com per la vàlua dels ponents.
El president de la institució -el Sr. D. José Luis Mendoza-, en la salutació institucional, va destacar la importància de la família cristiana, que: ‹‹...està cridada a viure l’evangeli i a reflectir en el món el nucli de la seva vida de fe, vivint amb alegria l’amor i la unitat››. Va condemnar la iniciativa del Govern que possibilitarà el matrimoni entre homosexuals i la que els permetrà adoptar fills; va destacar ‹‹...els mals irreparables que pot produir als nens/es el fet de créixer privats de les
figures insubstituïbles del pare i la mare, així com les greus conseqüències morals i psicològiques que provocarien en els nens/es, segons detallen els informes de prestigiosos psiquiatres, psicòlegs i pedagogs››. També va manifestar que rebutja la legalització de l’eutanàsia, l’avortament lliure durant les dotze primeres setmanes d’embaràs i l’anomenat “divorci exprés”. Són temes de roent actualitat en la societat espanyola i que duran tot el congrés es van anar desenvolupant.
El Cardenal López Trujillo, President del Consell Pontifici per la Família i President del Congrés, en la seva ponència sobre els grans desafiaments de la família i
l’educació va afirmar que ‹‹malgrat les dificultats que travessa la institució familiar i les relatives crisis per una pèrdua d’identitat i en alguns casos de força i energia, s’equivoquen els qui s’entesten a expedir la seva partida de defunció.
Per tant, la família no serà polvoritzada. Es tracta d’una institució natural, en la qual es recolza la societat, basada en el matrimoni; i els sociòlegs coincideixen a assenyalar que l’única institució humana capaç d’educar integralment l’home és la família››.
En la ponència “Com construir una relació duradora”: l’amor intel·ligent, el prestigiós psiquiatre Enrique Rojas va fer una exposició on va anar mostrant el camí a aquells que s’embarquen en la vida conjugal amb un seguit de consells per a no caure en el desamor. Finalment va parlar de l’alquímia de l’amor conjugal.
També es va parlar del marc jurídic i la defensa legal del matrimoni i la família. Va destacar la ponència del Sr .D. Juan Antonio Reig Pla, bisbe de Segorbe-Castelló i President de la Subcomissió per a la Família de la Conferència Episcopal Espanyola: Ideologia de gènere: naturalesa i conseqüències. Hi denunciava la manipulació del llenguatge que s’està fent a nivell mundial i el rerefons que la sosté. Afirmava que cada vegada està més difós el mot “gènere” enlloc de la paraula “sexe”, amb l’encoberta pretensió d’eliminar la idea que els éssers humans ens dividim en dos sexes: ‹‹Es diu que, com a mínim, hi ha cinc gèneres: l’heterosexual masculí, l’heterosexual femení, l’homosexual, el lesbiana, el bisexual...Aquesta perspectiva de gènere s’ha anat estenent vertiginosament›› ...I va anar exposant-ne les conseqüències per a la família i la societat. Va ser una exposició clara, radical i impactant.

Totes les ponències que es van fer a continuació aquell mateix dia i el següent, van ser molt interessants, tant pels temes que s’hi van tractar com per la manera de fer-ho: L’ Autoestima, per D. Aquilino Polaino. L’ Educació dels fills i la convivència conjugal harmònica, per D. Bernabé Tierno. La figura del pare, per Mons. Paul Joseph Corde. Totes giraven a l’entorn de l’ Antropologia de l’ educació i la família.
Vull destacar especialment la conferència de Mns. Antonio Cañizares Llovera, bisbe de Toledo i president de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi de la Conferència Episcopal Espanyola, sobre l’ Educació: repte principal a Espanya i a Europa. Va fer una profunda reflexió sobre l’ educació en l’actualitat, el repte principal que es planteja l’ensenyament: “la qualitat”, caldria analitzar què s’entén per qua-litat. Ell planteja com a repte primer i principal l’orientació que demana l’ensenyament i a partir d’aquí, s’ha de mirar, fixar i avaluar-ne la qualitat. ‹‹L’ educació a l’escola més que no pas ense-nyar a aprendre, ha d’ensenyar a pensar››. Va parlar del profund canvi en què ha entrat la societat espanyola i en el que s’està produint una veritable “revolució cultural” marcada pel silenci de Déu i la crisi moral.” ‹‹El llenguatge sobre Déu ha passat a ser insignificant en l’espai públic, fins i tot en la vida quotidiana. Ha quedat relegat a l’interior de les consciències, a la seva vida específicament religiosa... El rebuig o l’oblit de Déu trenca interiorment el veritable sentit de l’home, altera en les seves arrels la interpretació de la vida humana i debilita i deforma els valors ètics i morals...La seva carència produeix un buit que es pretén omplir amb una pseudocultura centrada en el consumisme desenfrenat, en l’afany de posseir i gaudir i que no ofereix altres ideals que la lluita pels propis interessos o el gaudi narcisista››.
Finalment ens va animar a tots els cristians que estem involucrats en l’escola, com a professors, pares-mares o alumnes, amb paraules del Sant Pare Joan Pau II, a: ‹‹no tenir por de la raó ni per tant, de l’escola; de la mateixa manera que ni la raó ni l’escola han de témer de cap
manera l’aportació dels cristians que no és altra que la fe i l’antropologia que
d’ella se’n deriva...els cristians d’aquest nou segle han de viure i aportar amb nitidesa i llibertat les veritables i fortes relacions entre la fe i la raó, les dues ales per les quals l’esperit humà s’eleva a la contemplació de la veritat››.

Mons. Lopez Trujillo es va acomiadar dient: ‹‹Aquest Congrés ha estat un regal de Déu›; quan vaig sentir aquesta expressió em venia al cap la imatge d’un arc de Sant Martí ple de llum i color.
Arc de Sant Martí que brilla enmig d’una tempesta. Realment va ser un regal de Déu per a Espanya en la situació actual, i cada ponent ha aportat aquell raig de llum propi de la seva matèria, de la seva ciència, amb el seu color particular i que ens va omplir a tots de fe i esperança... Malgrat tot, el “Sol” continua brillant i transformant-ho tot.