Aquest ha estat i continua sent avui dia el lema de milers d’infants i joves que formen part del moviment escolta i guia al món. Resseguim els seus passos a les nostres terres.
L’any 1956, el bisbe de Barcelona crea la Delegació Diocesana d’Escoltisme, que permet l’entrada legal a diversos agrupaments; poc després els bisbes de Vic i Girona creen les respectives delegacions. Fruit de la unió de totes elles neix el moviment Minyons Escoltes. No tots els agrupaments estan d’acord amb aquesta estructuració i aquest fet propicia que l’any 1959 es reformi la Institució Catalana d’Escoltisme. Es crea una estructura federativa que preserva la unitat de l’escoltisme català i permet al mateix temps l’actuació autònoma de tres versions d’escoltisme diferents: Minyons de Muntanya, oberts; Boy Scouts de Catalunya, aconfessionals; i Minyons Escoltes, confessionals. Aquestes tres opcions divergien per raons d’història i opció educativa. Per la seva banda, la Germanor de Noies Guies no va haver de suspendre mai les seves activitats. Tot i això, dins el guiatge també sorgeixen discrepàncies internes quan els agrupaments catòlics, que son majoria, aconsegueixen el dret d’associació dins la Germanor de Noies Guies. Aquest fet genera tensions que acaben amb la separació dels agrupaments catòlics que creen Guies Sant Jordi, amb una estructura federativa similar a la que tenen els escoltes.L’any 1974 les associacions no confessionals de les federacions d’escoltisme i guiatge és fusionen i creen, juntament amb alguns altres agrupaments i altres organitzacions del territori, una nova associació : Escoltes Catalans (EC) que es defineix com a laica, coeducativa i catalana. Les dues organitzacions confessionals, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, van evolucionant de manera paral·lela com un espai de formació democràtica i de renovació pedagògica que es transformaria a poc a poc en una escola de democràcia i civisme. L’any 1977 les dues associacions es fusionen i es crea Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSC), que introdueix definitivament el concepte de coeducació i un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies. A hores d’ara, podem dir que aquella iniciativa de Lord Baden Powell continua oferint a nois i noies, també a casa nostra, un espai on, a més de relacionar-se amb altres persones de la seva edat, adquireixen els valors pels quals aposta el moviment escolta i guia, com són la identitat nacional, la pau, els drets humans, la sostenibilitat, el tercer món, el quart món, la participació, la interculturalitat, etc. Paraules Clau L’ agrupament es punt de referència educativa del moviment escolta i un espai on els nois, les noies i els caps es troben cada setmana i aprenen a participar, a compartir, a comunicar-se, a consensuar i a tirar endavant projectes en petit grup, com a forma de potenciar la seva individualitat. Dins de l’agrupament, trobem cinc unitats (grup de nois i noies d’un mateix interval d’edat) que són: Castors i Llúdrigues (1) (de 6 a 8 anys), Llops i Daines (de 8 a 11 anys), Ràngers i Noies Guies (d’11 a 14 anys), Pioners i Caravel·les (de 14 a 17 anys) i Truc (de 17 a 19 anys). El conjunt d’unitats d’un mateix interval d’edats és el que anomenem branca. A mesura que van creixent, els nens i les nenes van formant part de les diferents branques fins a acabar el procés educatiu, moment en què el jove opta per continuar en el moviment i fer-se cap o, en d’altres casos, molts d’aquests joves continuen amb la seva tasca de compromís participant a diferents entitats de caire polític, de forma voluntària. 
Els nois i noies de cada agrupament es troben setmanalment al cau; en aquest espai es fan xerrades, tallers, jocs i altres activitats educatives. Un altre gran espai de trobada són les sortides de caps de setmana i els campaments, on els infants i joves fan excursions, raids, practiquen diferents esports i gaudeixen de l’entorn tot aprenent a valorar-lo i respectar-lo. (1) Els noms de les unitats varien en funció de l’organització escolta, aquí hem fet servir les de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Un bon record... ...tinc dels anys que vaig ser consiliari escolta a Girona. Era impressionant veure el contacte amb la natura que tenien els nois i noies a través del joc, la descoberta del país o les aventures fetes en equip i des de la vida. Tantes vegades els acompanyava en les sortides, en les tècniques, fent vida amb ells en el mateix campament. En una ocasió varen fer un treball de restauració d’una ermita. Una tasca que demanava esforç, com ara pujar el material al cim d’una muntanya. També exigia una ajuda recíproca en el treball i una ferma solidaritat amb el poble. El bisbat va agrair aquest fet, tot felicitant els seus components.El mètode escolta tenia com aspecte fonamental l’educació de la fe. Quantes vegades hem comentat amb alguns nois i noies -avui casats- aquelles celebracions litúrgiques que es feien enmig de la natura i envoltades de muntanyes. La participació era ben activa i molt viscuda per part seva, fins i tot el muntatge de l’altar per celebrar la missa, les ofrenes, les flors boscanes. Era tot un agraïment a Déu i un cant a la natura.No m’estranya que el Papa Benet XVI desitgés al moviment escolta la seva continuïtat, exhortant que: «continuï produint fruits fecunds de formació humana, espiritual i civil arreu del món».
Xavier M. Piquer