Quin és l’objectiu de l’associació Convivim i, després de dos anys de vida, quin balanç en podeu fer?
V: L’objectiu de Convivim és la integració entre els immigrants i la gent d’aquí. Un mutu coneixement dels uns vers els altres i la possibilitat de fer coses plegats.
I: Estem molt contents d’aquests dos anys de vida i és veritat que queda molt per fer, però sempre és una llavor que s’ha plantat per una millor convivència i anirà creixent; cada dia veiem que es va fent camí.
V: També jo he estat immigrant i tenia la necessitat d’estar en tot aquest món; sento que és una manera de tornar tot allò que em van donar quan vaig arribar, com em van atendre i acollir.
 
Quines accions i activitats realitzeu  per aconseguir la integració dels immigrants amb la gent d’aquí?
V: Una activitat molt concreta i senzilla l’has poguda veure en la festa que hem fet fa una estona dedicada a un país, el seu menjar, les seves musiques, danses, tradicions... Esdeveniments com aquest ens ajuden molt a totes dues bandes, principalment perquè és una cosa que no requereix gaire preparació, és casolana i, el més important, la fan les persones  immigrants que vénen a l’associació.
I: Crec que és molt important que una persona  pugui expressar-se en un país estrany, on potser no es troba bé i no aconsegueix adaptar-se i això el fa estar deprimit. En canvi, si té la possibilitat d’obrir-se i explicar com és el seu país als altres, això fa que els sentiments flueixin. I al contrari, els qui estem aquí i vivim el fet que la gent de fora ens expliqui com és el seu país fa que també ens obrim.
Altres coses que també fem són  assessorament jurídic per poder arreglar la documentació, si ens arriben ofertes de feina, acompanyar-los a fer tràmits, etc.
 
Les administracions públiques i altres entitats, com han acollit Convivim i quin suport us han donat?
V: És una moneda que té dues cares. Per una banda,  la voluntat política existeix; però darrere d’aquesta visió que ens volen donar d’acollida hi ha la connivència d’interessos  econòmics, ja que a alguns els beneficia tenir un grapats de gent  indocumentada per pagar uns salaris precaris i sense Seguretat Social i així portar endavant una explotació incontrolada no tan sols de persones sinó també de la terra i dels mitjans per aconseguir uns majors beneficis. Això es coneix  implícitament, però  explícitament no, ja que a ningú li  convé saber-ho, però és un tema prou important a tractar. Per una altra, hi ha un riu de solidaritat que cada dia ens deixa més sorpresos. La quantitat de gent i d’entitats que treballen voluntàriament en diferents camps és impressionant i contagia.
I: Ens trobem que alguns immigrants que porten més temps aquí, han vingut per ser voluntaris de la nostra entitat i així ajudar  la gent que es troba en un país estrany. És molt bonic que ells mateixos, quan ja tenen una situació estable, vulguin  col·laborar amb els  immigrants nouvinguts.

Després de la vostra experiència, creieu que Espanya és acollidora? Fa la seva part o bé us heu endut sorpreses?
I: Crec que Espanya és receptiva i acollidora, la gent és solidària i voluntària a l’hora d’oferir els serveis  per a qualsevol activitat. Però no podem oblidar que hi ha un esclat del fenomen migratori i això ha provocat una manca d’estructures perquè no hi ha prou mitjans, per acollir com cal la gent que arriba. Els que vivim aquí, aparentment convivim en els mateixos carrers i compartim els mateixos transports,  però  no coneixem  la situació de la gent que arriba de fora.
V: És difícil  parlar  d’integració quan només es pretén  que sigui l’immigrant qui entri i s’integri a la  societat.  La interculturalitat és una necessitat dels ciutadans,  tothom s’ha d’integrar a una nova societat,  a conviure en una societat intercultural. Aquest és el chip que més costa  canviar, i no és perquè la gent no sigui acollidora, al contrari,  la gent ho és molt; tots plegats hem d’aconseguir fer aquest canvi de mentalitat.

Les necessitats que sovint us trobeu són gent indocumentada, sense habitatge, sense feina... Què poden fer  els lectors de Ciutat Nova i altra gent que estigui interessada per ajudar-vos?
V: A mesura que arribem a més gent les necessitats elementals creixen. Hi ha moltes formes de col·laborar directament en el centre. Una de les activitats que portem a terme és donar classes de castellà i català; sempre va bé tenir voluntaris per poder fer diversos horaris, ja que hi  ha gent que només pot venir a classe dissabte o diumenge perquè treballen durant tota la setmana; sempre calen col·laboradors pels caps de setmana.
I: Però també es pot col·laborar d’una altra manera en petites coses: acompanyar persones als llocs on han d’anar ja que no coneixen la ciutat,  acollir-los durant un període breu de temps  a casa o rentar-los la roba ja que en els centres on dormen no ho poden fer. Coses per a nosaltres molt senzilles i quotidianes a les quals no donem importància, però que per a un nouvingut són un problema. 
V: Un altre ajut fonamental seria poder oferir alguna feina remunerada, encara que no tinguin papers. És un primer pas per fer una proposta  perquè puguin obtenir-ne. Si  no tenen feina i no tenen ingressos, és molt difícil que puguin aconseguir les altres coses que els calen. Ara és molt difícil aconseguir papers ja que els calen tres anys de permanència, i si no tenen feina va passant el temps i no es  poden mantenir.
Voldríem afegir per concloure que l’important per a nosaltres en aquesta experiència de Convivim és experimentar que no hem d’esperar a rebre, sinó que pots rebre del que estàs donant. Que hi hagi una reciprocitat,  ja que donar i rebre sempre et porten a donar.

http://www.institucioteresianacat.org/