La idea de fer aquesta formació va néixer d'un petit grup de mestres que en el si de l'associació Humanitat Nova ens reuníem periòdicament per tractar temes d'educació i per compartir coneixements i experiències escolars. 

Els seminaris estan oberts a tots els educadors que han tingut interès en participar-hi, independentment de si estan o no vinculats a l'associació. De fet, molts dels participants hi han assistit únicament per l'interès que els ha suscitat el tema tractat.

El seminari, que té el reconeixement de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent per al professorat, va comptar amb una assistència de 26 persones de diferents llocs d’Espanya: 9 de Catalunya, 10 de la Comunitat Valenciana, 2 de Granada, 3 de Madrid i sorprenentment, 2 mestres de Costa Rica que han donat un aire internacional al curs.

Pel que fa al perfil dels participants, la major part eren professors de secundària, tot i que també hi havia, en menor quantitat, professorat de primària, psicòlegs escolars i algun educador en la vessant no formal. L’àmbit de treball estava repartit al 50% entre centres públics i privats. Tot plegat, un perfil suficientment heterogeni per a que el tema és pogués avaluar i tractar des de diferents perspectives.

Hem triat aquest tema perquè actualment els joves comencen a tenir les seves primeres experiències sexuals molt aviat i sense qüestionar-se gairebé res, seguint modes o deixant-se endur per la curiositat o els sentiments.

L’escola ja fa anys que tracta aquest tema a l’aula i moltes vegades amb l’única intenció de donar als nois i noies mecanismes que evitin malalties o embarassos. Nosaltres creiem que és important donar una formació sexual de qualitat al nostre alumnat.

Pensem que, en general, els adolescents i joves d’avui tenen molta més informació però no més formació; molta més llibertat però no més responsabilitat... i sobretot ens sembla que se’ls educa poc en el tema dels sentiments i en aquesta etapa de la vida, plena de canvis i amb els sentiments a flor de pell, és necessari que se’ls ajudi a identificar, a expressar i, si cal, a reconduir sentiments.

Per tot això i molt més vam decidir que el seminari d’aquest any fos sobre educació afectivo-sexual i amb l’ajuda de la Lourdes Illán vam anar tractant, entre altres, diferents temes com: Què és la sexualitat, el desenvolupament psico-sexual, la masturbació, la pornografia, l’orientació sexual, mètodes de control de natalitat, riscos associats a les relacions sexuals... sempre enfocat a formar adolescents i donant pautes i recursos per parlar amb ells d’una manera entenedora. Hem valorat molt positivament el fet que es treballin els sentiments i els valors de manera conjunta amb la part més informativa de la sexualitat que transmetem a l’alumnat. Ens ha agradat conèixer una opinió humanista i constructiva que, a vegades, no sempre coincideix amb els interessos de la societat del «tot val».

Un cop finalitzat el seminari tornem cap a casa plens d’esperança en el jovent. Tot i que l’aspecte sexual pot semblar un àmbit absolutament desbocat també constatem que la joventut és el moment de la vida més ple d’esperances en el futur i en els grans ideals: ho va ser per a nosaltres i ho és també per als joves d’avui. El que passa és que sovint som nosaltres, els adults, els que no creiem prou en els joves i infravalorem les seves capacitats. Sovint els presentem fites petites. Hem de creure més en la seva capacitat d’aconseguir grans fites. Els hem de parlar clar, donar-ho tot i esperar molt d’ells.