s
L’excel·lent novel·la de l’Emili Teixidor Pa negre ha estat portada amb gran èxit a les pantalles cinematogràfiques de la mà del director Agustí Villaronga. A casa meva, sovint es parlava del pa negre, de les penúries que varen viure en plena postguerra, de l’escassetat d’aliments i de les dificultats per a viure. Per això, en el seu moment, vaig llegir amb interès la novel·la, com ara he vist la pel·lícula.
Amb data 27 de desembre de 1985, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya van fer públic el document Arrels cristianes de Catalunya, que al llarg d’aquestes 25 anys ha estat de referència indispensable per entendre el tractament cristià de la identitat nacional i altres qüestions de la societat civil, com ara el pluralisme, la secularitat o la justícia social.
Els catalans ens hem tornat més individualistes; estem més compromesos amb els valors democràtics, però ens hem distanciat de les institucions; som més tolerants amb els comportaments individuals dels altres i hem adoptat un sistema de valors «a la carta» reinterpretant-los en funció de les necessitats personals de cadascú; la crisi està provocant un recentrament en un mateix i la solidaritat se centra en «els meus»; cada vegada donem més importància a l'oci, i el treball -tot i seguir sent un valor important- perd centralitat; passem per un moment d’autoafirmació nacional amb una pujada significativa de l'indepen-dentisme. Amb la resta de la societat espanyola compartim, entre d’altres d’aquests valors, un fort «individualisme plaent i protegit».
Des dels inicis del 2011 estem vivint esdeveniments d’abast universal que s’han succeït els uns als altres: primerament, la revolta a Tunísia, que s’ha estès ben ràpidament a molts països de l’Àfrica septentrional i, en general, al món àrab; segonament, la mortal seqüència terratrèmol sisme submarí-accident nuclear del Japó, que ha ocasionat desenes de milers de víctimes, amb conseqüències que deixen milions de persones sense respir; la intervenció militar a Líbia, iniciada certament sota la protecció de l’ONU, després que les raons de la diplomàcia i del diàleg no van ser escoltades; i més recentment, la mort de Bin Laden. Sembla que la humanitat no aprengui mai les lliçons de la història, que ha demostrat amb evidència que la violència no pot generar més que nova violència i que la guerra no és mai la missatgera de la pau.
El 27 d’abril es va atorgar el guardó més prestigiós de la Generalitat a personalitats i entitats que s'han destacat en el servei a Catalunya en el pla cívic i cultural. En paraules del president Mas, els premiats són «gent que ha tingut un esperit de servei molt clar», i «fars que il·luminen en els moments en què segurament no tot està clar».
Aquest ha estat el lema de la Setmana Món Unit 2011 i, no podia ser de cap altra manera, del Concurs fotogràfic Ciutat Nova, en la seva segona edició, organitzat en col·laboració amb Joves per un Món Unit.
El Japó afronta amb gran dignitat els efectes de la catàstrofe i porta endavant la ingent tasca de reconstrucció de les zones afectades. Parlem amb Cinto Busquet, membre del Moviment dels Focolars que hi ha viscut disset anys, sobre la cultura i els valors del poble japonès.
La presidenta del moviment dels Focolars, expressa la joia i gratitud del Moviment dels Focolars per la beatificació de Joan Pau II.
En camí cap a la Mariàpolis de Càceres 2011
«Qui sap quanta vida podrem comuni-car-nos quan ens retrobem l’any vinent a Càceres! Us hi esperem!». Aquesta era l’expressió amb la qual ens acomiadàvem el passat 6 d’agost a Osca i es passava el relleu a la ciutat de Càceres per preparar i acollir la Mariàpolis 2011