Elaborat per l’equip de comunicació de Mans Unides, aquest joc «on-line» el podem trobar a www.unjocperillos.org o www.unjuegopeligroso.org.
Està en funcionament des del novembre passat, en 3 mesos ja l’han visitat unes 35.000 persones i hi ha uns 10.000 jugadors habituals. D’entrada diguem que el títol pot confondre. El joc no és gens perillós i sí molt instructiu, participatiu i sensibilitzador. Què és, doncs, el que és perillós? En aquest joc s’estableix un debat sobre les injustes relacions entre els països rics del Nord i els països pobres del Sud. El que és realment perillós és persistir en aquest abús i silenciar-lo, perquè, com diu molt bé monsenyor Pere Casaldàliga, «amb l’abús i la injustícia, no hi ha pau possible». A poc a poc, els participants del joc aniran entenent que la pobresa i la desigualtat no són casuals, sinó fruit d’unes accions concretes, com l’explotació de recursos del Tercer Món, en benefici de les grans potències.
El joc va destinat a instituts, escoles i col·lectius de joves. Com que les pautes d’entreteniment dels joves han canviat molt en aquests últims anys i és a Internet on concentren bona part del seu temps lliure, Mans Unides ha pensat que els nous formats educatius han d’acostar-se a aquesta realitat. Es pot jugar de forma individual i també col·lectiva. Això permetrà als joves jugar plegats i compartir coneixements.
El joc té com a objectiu bàsic despertar el sentit solidari del jugador i fer conèixer les injustícies que, de forma reiterada i silenciada, el Nord comet amb el Sud. Un exemple: entre les respostes trobem dades tan sorprenents com ara que un dels països més fèrtils del món, Etiòpia, pateix fam severa, perquè tot el territori agrícola està ocupat pel monocultiu de la soja, en benefici de les potències que l’exploten. Naturalment, el jugador, amb respostes com aquesta, i moltes més de similars, descobreix una realitat que potser desconeixia.
El joc proposa alternatives al sistema seguint la línia dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, aprovats per l’Assemblea de l’ONU l’any 2000, amb la meta d’aconseguir-los el 2015.
Aquests 8 punts són els següents:
1. Eradicar la pobresa extrema i
la fam.
2. Aconseguir l’ensenyament primari universal.
3. Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona.
4. Reduir la mortalitat infantil.
5. Millorar la salut materna.
6. Lluitar contra la sida, el paludisme i altres malalties.
7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient.
8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.
Propòsits que signifiquen, per exemple, fomentar sistemes comercials no discriminatoris, és a dir, d’igual a igual; un accés als medicaments genèrics, sense aquests creixents obstacles de les patents farmacèutiques, que semblen més importants que les mateixes vides humanes; estratègies per generar treball digne productiu i sostenible, i, finalment, una progressiva condonació del deute extern, fins a la total cancel·lació.
Perquè... si hem de ser justos, ens hauríem de preguntar: Qui està en deute amb qui? Ells amb nosaltres o nosaltres amb ells? Un bon motiu per reflexionar... tot jugant a aquest joc, l’únic perill del qual és obrir-nos els ulls.