A la meva escola, no permeten els mòbils. Em sembla una decisió antiquada en un món on tots, des de nens, l’utilitzen. És veritat que pot destorbar durant una lliçó però, i si m’haguessin de comunicar quelcom d’urgent?   
Maria

Sovint, es parla i es torna a parlar d’aquest simpatiquíssim aparell, que pot simplificar-nos la vida o complicar- nos-la. I això depèn no del telèfon mòbil sinó de la nostra manera d’utilitzar-lo.
Mentre estic escrivint amb el meu portàtil alguns apunts per a aquesta resposta, al vagó del tren on viatjo, es barregen  concerts de timbres seguits de les més diverses converses que, vulguis o no, ens involucren a tots. Em passa pel cap un pensament no massa benèvol i, en aquest moment, la vibració silenciosa del meu mòbil m’avisa d’una trucada: el meu pare em comunica el resultat positiu d’un delicat examen mèdic que li acaben de fer. Heus ací que l’aparell se’m torna simpàtic.    
En qualsevol cas, m’he trobat més d’un cop parlant amb amics joves de com utilitzar intel·ligentment el mòbil i altres instruments. Crec que aquesta reflexió s’ha de fer abans de jutjar eventuals regles establertes. 
De fet, estic convençut que, abans d’aprofundir què hauria de fer l’escola, cadascú ha d’entendre què és el que l’ajuda a esdevenir més ell mateix.
El nostre jo veritable es construeix amb la relació amb els altres i el mòbil pot ser un mitjà de relació útil, en tant que ens permet escoltar persones llunyanes, estar al corrent de situacions que ens interessen, comunicar-nos ràpidament coses importants; però alhora podria també impedir-nos la comunicació amb qui tenim al costat, o disminuir la nostra concentració en allò que estem fent i, en conseqüència, portar-nos a viure sempre en un altre lloc, en una mena d’irrealitat.
Així doncs, reprenguem el nostre temps present i la possibilitat de comunicar-nos realment amb qui passa pel nostre costat.       
Des d’aquesta perspectiva, el fet de renunciar al mòbil durant el temps escolar no crec que sigui un impediment per a eventuals comunicacions urgents (potser a través del telèfon de l’escola?); més aviat podrà ser un estímul per viure intensament i sense excuses el teu temps allà, construint relacions amb companyes, companys i professors, i descobrint allò que podrà servir-te a la vida.