Avui comença el període de dejuni per als musulmans. És el novè mes de l’any i és un període molt important pel caràcter sagrat que el dejuni té en la vida dels fidels.
L’observança del dejuni és el quart dels cinc pilars de la fe islàmica. A partir d’avui, els musulmans estan obligats a abstenir-se de prendre qualsevol tipus d’aliment i líquid des de l’alba fins a la posta del sol. Si aquesta pràctica ja és difícil per si mateixa, s’hi torna encara més quan el mes de dejuni cau en estiu com en els últims anys, i especialment en els països europeus en què, amb l’adopció de l’horari d’estiu, l’hora de menjar es retarda encara més.
El propòsit del dejuni és l’observança d’una purificació radical d’allò que és mortal i transitori, de totes les realitats mundanes. Després, es trenca el dejuni amb el consum d’un dàtil tal i com demana la tradició perquè el mateix Profeta ho va fer, o bevent un got d’aigua.
El Ramadà també és cada vegada més una qüestió de la civilització occidental. Com va fer notar, amb raó, l’imam de la mesquita sunnita d’al-Azhar (El Caire – Egipte) durant un recent discurs en una conferència a Florència, el fet que milions de musulmans emigrants a Europa i Amèrica s’hagin convertit en elements importants en el teixit social occidental deixa una forta empremta en diversos àmbits de la vida d’Europa. El període del Ramadà és un d’ells i, de fet, la globalització i els moviments migratoris han col·locat Occident davant de la qüestió d’una presència rellevant de l’Umma (comunitat musulmana) al seu interior. Tinguem en compte que a Europa ara ja hi ha gairebé 15 milions de musulmans, una minoria que ja és igual a la població d’Àustria i Suïssa juntes.
Aquest període de dejuni és un moment que podria ajudar a tothom – cristians, musulmans i fins i tot aquells que creuen de manera diferent o diuen que no tenen una referència religiosa- a reflexionar sobre la possibilitat i la necessitat del respecte i l’estima mútua.
M’ha colpit, en aquests dies de tensió i, per desgràcia, fins i tot de vergonya, com encertadament ha assenyalat el Papa Francesc, veure com alguns refugiats abandonats i exhausts a prop del mar, trobaven la força suficient per estendre una peça de roba rebregada a sobre una roca i pregar de cara a la Meca. Una lliçó, em sembla, a Europa i a les seves arrels cristianes.
Roberto Catalano (18 juny 2015)
Sobre l´autor
Director del Centre for Interreligious Dialogue.