Després de les accions terroristes realitzades a Tunísia “per compte” de l’EI, hem oblidat que aquest petit país ha construït un nou sistema polític i un nou marc constitucional, ha subscrit un nou pacte fundacional que representa la seva força i, alhora i probablement, també la raó per la qual està al punt de mira dels extremistes violents. En aquest marc de referència, quin és el rol d’Europa? Del blog Unum multiplex.
Sota l’emoció i l’horror de les accions terroristes dutes a terme a Tunísia “a compte” de l’EI, ens hem oblidat del fet que aquest petit país, ha construït amb esforç i tenacitat un nou sistema polític i un nou marc constitucional, ha subscrit un nou pacte fundacional que representa la seva força i alhora i probablement, també la raó per la qual es troba al punt de mira dels extremistes violents.
La Primavera Àrab, que es va iniciar justament a Tunísia, hi té ara l’únic model que funciona, gràcies a la implicació de tots els actors nacionals, incloent-hi l’islamisme polític, en el projecte d’un nou país. Rachid Gannouchi, líder del partit d’inspiració islàmica Ennahda, no només ha condemnat netament la darrera sèrie d’atemptats, sinó que també ha afirmat sense cap ambigüitat que l’EI representa una amenaça per a Tunísia, per a l’Islam dialogant i per a Europa. I tampoc s’ha de subestimar que de Tunísia procedeixen centenars de joves que han decidit d’enrolar-se en les milícies del Califat.
La transició cap a la democràcia endegada a Tunísia no serà perfecta -com, d’altra banda, succeeix a totes les fases de trànsit d’un sistema polític-institucional a un altre– però ha demostrat una resistència que fa tenir bones expectatives respecte la seva consolidació i els seus futurs desenvolupaments. És obvi que l’interès per fer descarrilar aquest delicat procés és gran per part de tots els grups que, en canvi, aposten pel caos i per una lògica de guerra de tots contra tots.
Si veritablement Europa vol que Tunísia tingui èxit en aquesta obra de reconstrucció social i política, ha de respectar el mateix significat de l’argot polític que li agrada utilitzar, com ara el de “veïnatge”, referint-se particularment a la Mediterrània. Trobar-se al costat de veïns és una cosa i escollir-los de veritat com amics n’és una altra. Aquesta és l’operació que Europa ha de realitzar amb la riba sud, i de manera especial amb Tunísia, sortint d’una lògica basada només en les finances, la mobilitat i el mercat, per entrar en una autèntica interrelació basada en una paritat de dignitat i en el compromís recíproc..
Pasquale Ferrara (27.07.2015)
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.