Aprofitant que hem dedicat l’última revista al ressorgiment de l’espiritualitat, publiquem aquí la xerrada que Claudia Gramajo va tenir amb Laia de Ahumada fa un temps.

No hauria pensat mai que aquella conferència a la qual vaig assistir per interès personal, donaria lloc a aquest intercanvi profund, provocador i actual amb la Laia de Ahumada. 

Doctora en filologia catalana, escriptora i investigadora, és especialista en escriptura femenina de l’època moderna i en escriptura espiritual i mística. De l’escriptura, li interessa  la creació d’un nou llenguatge que transmeti l’experiència fora dels àmbits religiosos, amb la intenció de traspassar-ne les fronteres i apropar l’experiència espiritual a tota persona en recerca, el que suposa un treball acurat de la llengua i una recerca de la paraula capaç d’expressar. Imparteix cursos i conferències sobre diferents temes del seu àmbit d’acció, estudi i pensament, i col·labora en diferents publicacions, empesa per un únic desig que enfila l’escriptura, la investigació i el treball social: compartir la riquesa de saber qui som. També és inspiradora del Centre Obert Heura i de l’associació Terra Franca, des d’on continua promovent projectes i iniciatives que tinguin relació amb una millora de vida de les persones. 

Essencialment, la temàtica dels seus llibres és el camí espiritual i la recerca interior. Com diu ella mateixa: «Cada llibre és una aventura i per això estic oberta a la sorpresa del que en pugui sortir. Em deixo endur per la intuïció i aquesta em va mostrant el camí. No hi ha res que esperi o no esperi. I tot em sorprèn perquè cada persona és sagrada». 

Aquell dia ella parlava de santa Teresa, del seu testimoni de coratge i de fermesa, la seva crida a l’autenticitat i a la interioritat, la seva vivència de l’evangeli amarada d’humanisme i centrada en l’amor, etc. Però la Laia va anar més enllà… Aquest és el fruit de l’intercanvi que vam tenir, en el qual ens desvetlla la extraordinària actualitat de la santa d’Àvila, així com els desafiaments i elements comuns d’aquella i de l’actual recerca espiritual. Una crida que avui ressorgeix amb força, i que al mateix temps ens interpel·la i ens estimula. 

Quines són les principals característiques de l’espiritualitat del S.XVI, en el qual va viure santa Teresa? Quina era la inquietud religiosa del moment? 

Es fa difícil fer un resum sobre aquest tema perquè és molt complex i hi ha molts factors que hi intervenen, però en diré un que potser és el que més marca a Teresa de Jesús i és l’interès per la recerca de la interioritat, promogut per diferents moviments emergents. És busca una comunió més personal amb Déu, un recolliment, representat pel Tercer abecedario espiritual de Francisco de Osuna: «El recogimiento no hace otra cosa sino vaciarnos de nosotros mismos, para que Dios se extienda más en el corazón». És l’ànima que es buida i busca Déu dins seu, que s’allibera del pensament discursiu i es prepara per a la comunicació i l’amistat amb Déu. És el que Teresa exemplifica en: «Alma, buscarte has en , y a  buscarte has en ti». Hi ha una defensa, una legitimació de la interioritat personal per damunt de l’autoritat religiosa, de l’experiència personal enfront de la creença. 

Com a especialista en literatura mística femenina, quina és l’aportació de la Santa per al nostre segle? 

La seva capacitat de ser qui és, en un context on es feia difícil, i més encara sent una dona. La força que la porta a encarnar el que ha experimentat, a la vida; a assumir, amb total llibertat, la responsabilitat d’esdevenir allò per a què ha estat creada: allò que ella diu que és de Déu, però que Déu li diu que és d’ella: «Haz lo que es en  y déjame tu a , y no te inquietes por nada». Teresa ens parla de la possibilitat que contenim de desenvolupar totes les capacitats, que són infinites, per tal de viure una vida plena i amb sentit, i al mateix temps ens convida a comprometre’ns en fer possible la vida al nostre voltant i en defensar-la. 

Pel que fa a la recerca constant de l’ésser humà, de l’Absolut: Quins són els principals canvis que trobes en el present segle XXI? 

Estem en un moment de crisi global, econòmica, política, mediambiental, social i també religiosa. L’ésser humà està tot just gestant una nova manera de posicionar-se en el món: més humana, menys violenta, més respectuosa amb la terra i les persones, més relacional, i tot plegat comporta també una espiritualitat que es caracteritza per ser no dual, més còsmica;  per un retorn a la naturalesa, al silenci, al conreu de la interioritat;  i també per una necessitat de deslligar-se dels paràmetres existents per caminar sense camins i sense etiquetes, d’una forma més autosuficient,  amb comunitats petites, donant un valor absolut a la pròpia consciència i a la llibertat personal.  

Actualment es fa diferència entre persona religiosa i espiritual, i sorgeixen diferents camins per transcendir: el silenci, la natura, l’art, el pensament. Quina és la teva opinió? 

L’espiritualitat que al s. XVI estava continguda dins de la copa de la religió, amb una clara intenció de reformar-la, ara vessa de la copa i camina sola per on no hi ha camins. La copa, la religió, s’identifica com a institució religiosa i es deixa de banda perquè es considera que sovint segresta el missatge originari i l’encapsula en dogmes i creences que obstaculitzen la possibilitat de l’experiència. Fa temps que es viu a peu de carrer aquesta espiritualitat espontània fora de la religió, i penso que no s’ha de menystenir, perquè és un moviment emergent que engloba moltes persones en una recerca profunda. 

En el teu últim llibre Espirituals sense religió, publicat per Fragmenta Editorial, ofereixes diferents exemples concrets de vivència d’una espiritualitat laica, un fenomen clarament emergent. Parla’ns d’això. 

Es tracta d’un llibre d’entrevistes amb 15 persones que, al marge o a la frontera de la religió, troben altres camins per transcendir-se, per meravellar-se i encarnar-se: la natura, el silenci, el compromís, l’art, la ciència, la cultura, el coneixement, l’economia… que expressen una voluntat clara de voler viure l’espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses, perquè no responen a les seves necessitats. Al mateix temps que veuen la necessitat de superar les estructures religioses, d’anar més enllà, també veuen la necessitat de superar els paràmetres pels quals es regeix la societat occidental: defensen el valor de ser persona per damunt del materialisme, de la cultura del fer i del tenir. Volen construir un món millor i tenen clar que això es fa amb el compromís del dia a dia, que és un compromís a nivell global perquè consideren que tot està interconnectat. Volen ser protagonistes de la seva vida i no volen fer el que toca, sinó el que creuen que han de fer. És aquella frase de Lluc, a la demostració a Teòfil: «Home, si ets conscient del que fas, ets feliç». Allò que fan és allò que són. No hi ha diferències, no hi ha departaments, perquè la seva espiritualitat està arrelada, toca de peus a terra. No hi ha divisió, sinó completesa. 

Aquesta actitud interior, implica un canvi en la manera de posicionar-se en el món. Malgrat que els avenços científics ens fan sentir, no el centre del món, sinó els amos del món, hi ha una consciència que la terra, l’ànima i la societat són una triada indispensable per dur una vida sostenible, on l’important és: «Tenir menys per tenir-se més».   

Per Clauda Gramajo

Entrevista a Laia de Ahumada publicada a la revista número 160.

Ciutat Nova

Revista trimestral. Descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

Revista trimestral. Descobrimos y compartimos historias y proyectos inspiradores y cercanos para fortalecer #vínculos positivos. #diálogo
Ciutat Nova

Latest posts by Ciutat Nova (see all)

0

La teva cistella