Des del front de batalla sense prendre-hi part

Entrevista a Céline Croon

La Céline té una llarga experiència en situacions conflictives. Després d’haver treballat a Colòmbia i Ucraïna, actualment és coordinadora del programa de Restabliment dels Llaços Familiars, per al  Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) a Juba, Sudan del Sud. La seva funció és restablir el contacte entre familiars separats pel conflicte armat i la violència organitzada. Això enclou l’organització de reunificacions familiars per als més vulnerables.

Romà: D’on et ve aquesta vocació tan concreta? Va sorgir en un moment decisiu o, en canvi, la idea va néixer a poc a poc? 

Céline: De sempre m’ha colpit i interpel·lat molt el patiment de les persones. Això em dóna l’energia necessària per actuar en favor dels qui pateixen, tractant d’alleujar una mica les seves penes. Atès que el CICR té precisament la consigna d’arribar a les persones més oblidades i que més pateixen, les víctimes dels conflictes armats i de la violència, per aportar-los una mica d’humanitat, m’identifico plenament amb els principis de l’organització per a la qual treballo.

Com vas entrar a la Creu Roja internacional?

Sempre he tractat de tenir una feina que fos alhora una passió i que tingués sentit per a mi. No volia una “feina per sobreviure”, treballar només perquè cal fer-ho, però sense estimar allò que fas. Al mateix temps, volia donar una contribució positiva a la societat i al món en general, i és per això que vaig fer un màster en Drets Humans. Des de l’inici vaig tenir clar que volia treballar sobre el terreny, amb les comunitats, en lloc de estar-me en una oficina; el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), l’organització humanitària més antiga del món, responia a aquest desig.

Situem-nos ara al “teu terreny”: Com es pot dialogar amb una persona armada?

En el nostre cas, no podem pas oblidar, en un conflicte, quin és el nostre paper com a Creu Roja,  i hem de fer que això  també ho tingui clar la persona armada. Li recordem que nosaltres no anem armats perquè fem ajuda humanitària, que som neutrals i imparcials –no prenem part en el conflicte-, que estem al costat de les víctimes, i que ells han de respectar el dret internacional humanitari.

L’únic que ens interessa és fer arribar l’assistència humanitària als necessitats. El diàleg amb qui porta armes es concentra en aquest objectiu: obtenir les garanties de seguretat per a la nostra acció, fer possible la capacitat de conèixer el dret de guerra, que estipula les obligacions de les parts en conflicte obligant-les a respectar els civils (entre d’altres), i denunciar fets de violacions comeses, per aturar-les i evitar que es repeteixin en el futur.

El contingut de les nostres trobades és estrictament confidencial, condició crucial per establir un diàleg de confiança amb els exercits i els grups armats.

L’any 2002, la Unió Europea va rebre el Premi Nobel de la Pau, però el fet real és que la majoria dels ciutadans dels països occidentals de la Unió Europea no hem patit, en primera persona, cap conflicte violent. És per això que ens costa molt comprendre la situació per la qual passen les persones que fugen d’un conflicte armat. Com podem, en aquest context, contribuir a construir una cultura de pau que sigui autèntica? 

Atès que existeix un obstacle en “la por a l’altre”, al que és diferent, hem de començar interessant-nos per les situacions conflictives de les què ens arriben ressons o víctimes. L’apropament és ja un primer pas, que ens posa en l’actitud de sortir de nosaltres, de la nostra “zona de confort”. El segon pas es dóna quan, coneixent situacions reals, comencem a ser conscients del patiment pel que han passat moltes persones. Llavors, la nostra capacitat d’acollida ja pot ser real. I el tercer punt que posaria en relleu és la valoració de la diferència, el que no vol dir estar d’acord en tot. Amb aquestes tres actituds (interessar-se, acollir i valorar la diferència) podem prevenir una mica més les situacions de violència.

Romà Tersa

Nat a Barcelona el 1990, és politòleg per la UPF i ha estudiat a l’Institut Universitari Sophia a Loppiano (Italia). S’ha especialitzat en estudi dels nacionalismes i de la integració europea. També es dedica al mester de poeta.

Nacido en Barcelona en 1990, es politólogo por la UPF y graduado por el Instituto Universitario Sophia de Loppiano (Italia). Se ha especializado en el estudio de los nacionalismos y de la integración europea. También es poeta en los ratos libres.
Romà Tersa

Latest posts by Romà Tersa (see all)